Joan Carles I no pot ser immune per les seves actuacions privades

El 24 de març passat la justícia britànica rebutjava els arguments dels advocats de l'emèrit sobre la seva possible immunitat davant la demanda per assetjament presentada per la seva examant Corinna Larsen.

Matthew Nicklin, magistrat del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les assenyalava que els actes narrats a la demanda “no poden atraure immunitat funcional” ja que “no entren a l'esfera d'activitats governamentals o sobiranes”, negant aquesta immunitat més enllà de la abdicació. És a dir, que encara que continués sent rei tampoc no estaria protegit per aquesta immunitat en tractar-se d'actes de la seva esfera privada.

La sentència ha posat en evidència tant els tribunals espanyols com la Fiscalia del Tribunal Suprem, que tan sols fa un mes feia carpetada a la investigació oberta al voltant de la seva fortuna oculta a l'estranger, el cobrament de comissions il·legals i el presumpte rentat de diners. Una activitat també privada però que, en aquest cas, tant el Suprem com la Fiscalia i el Govern mateix han volgut protegir sota la figura de la immunitat de la Corona.

El desembre del 2020, els advocats de Corinna Larsen van presentar una denúncia contra Joan Carles de Borbó. L'examant del rei emèrit el responsabilitzava de la “vigilància il·legal” i la “fustigació” a la qual va ser sotmesa per part d'agents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) a les seves residències de Londres i Montecarlo, entre els anys 2012 i 2015, així com de difondre dades falses sobre ella per difamar-la i ocasionar-li un perjudici econòmic. Juntament amb la demanda, va sol·licitar a més una ordre d'allunyament de no menys de 150 metres i una compensació econòmica per danys i perjudicis.

Des de llavors, l'advocat de la defensa, Sir Daniel Bethlehem –exassessor legal dels Governs del Regne Unit i Israel i expert en relacions internacionals–, ha recorregut a tots els arguments possibles per justificar la immunitat del seu client i evitar-li el tràngol d'haver d'asseure's a la banqueta dels acusats. Ha invocat des de la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques de 1961 i la Llei d'Immunitat britànica de 1978, fins al Tractat de Pau i Amistat d'Utrecht, signat el 1713 per posar fi a la Guerra de Successió espanyola, i que instava els monarques d'Espanya i la Gran Bretanya a “no esforçar-se per no intentar per destruir o perjudicar l'altre”.

Malgrat tot això, cal veure el recorregut d'aquest procediment, en assenyalar el mateix magistrat als advocats de Corina Larsen que “havia observat un relat molt difús en l'escrit acusatori, amb molta narrativa i poques proves”. Una cosa és posar en evidència la Corona i els tribunals espanyols, i una altra amenaçar l'emèrit per actuar com ho fa la família reial britànica o qualsevol altre representant de la classe capitalista.

Els tribunals, la Fiscalia i el PSOE garanteixen la impunitat de la Corona

Des que el 2020 sortissin a la llum tots els escàndols sobre la fortuna de Joan Carles I, el PSOE amb Pedro Sánchez al capdavant, de la mà de la dreta, ha fet tots els esforços possibles per rentar la cara a la monarquia, donar una pilota d'oxigen al regnat de Felip VI i restaurar la malmesa legitimitat d'aquesta institució podrida.

De fet, les actuacions dutes a terme per part de la Fiscalia del Suprem, que van ser conseqüència de l'inici d'investigacions per tribunals estrangers, no pretenien condemnar l'exmonarca, sinó crear l'aparença, com el propi emèrit va dir fa anys, que “tots som iguals davant de la llei” i rebaixar la indignació després de conèixer-se les corrupteles i negocis del mateix. Unes corrupteles que eren un secret de domini públic i que, tal com ja ha estat públicament acreditat, es van practicar des del seu nomenament per Franco.

Foto1
El PSOE, amb Pedro Sánchez al capdavant i de la mà de la dreta, ha fet tots els esforços possibles per rentar la cara a la monarquia i restaurar la seva malmesa legitimitat

Al marge de quin sigui el resultat final del procés judicial que se celebrarà a Londres, el que sí que ha quedat en evidència és al servei de qui està la justícia espanyola. Una justícia que es fa servir amb duresa contra rapers, contra activistes socials, contra el moviment independentista català, o contra les dones amb les seves sentències patriarcals, però que fa tot el possible per blanquejar la corrupta monarquia borbònica.

Tot i les corrupteles, del cobrament de comissions, del rentat de diners o de l'assetjament i espionatge a costa de l'erari públic, el PSOE ha deixat clar que no està disposat a “entrar en una dinàmica que pugui llastar, enterbolir o perjudicar l’estabilitat" que "la institució de la Corona" ofereix. Per això mateix, una demanda per assetjament que afecta directament el CNI, és a dir, al Govern, no és ni tan sols investigada. Qui va autoritzar aquest espionatge? Amb quins fons? És un complet escàndol!

Prou xerrameca! Amb la monarquia s'acaba als carrers

Després de conèixer-se la sentència del tribunal anglès, Jaume Asens, portaveu d'UP al Congrés ha assenyalat que "Anglaterra és avui un altre mirall incòmode que ens recorda els límits vergonyants a què ens sotmet la cúpula judicial". Tot i això, més enllà d'aquestes paraules, UP continua participant en un Govern amb el PSOE que es quadra i obeeix fidelment els dictats d'aquesta cúpula judicial.

El que ha passat ara amb Joan Carles I és un altre exemple del poc disposats que es mostren els dirigents d'UP a anar més enllà de les simples paraules. Després de conèixer-se les intencions de l'exmonarca de tornar a Espanya després de tancar les investigacions per la Fiscalia, la vicepresidenta Yolanda Díaz es limitava a assenyalar que ha de “rendir comptes sobre el que ha fet mentre era rei d'Espanya”. Però qui li farà rendir comptes? No ho haurien de fer ells des del Govern central? No és aquesta la lògica de ser a l’Executiu?

Per altra banda, el portaveu d'UP a la comissió d'Exteriors del Congrés dels Diputats, Gerardo Pisarello, instava al Govern de Pedro Sánchez a derogar “d'una vegada” el decret que concedeix a Joan Carles I el títol del rei emèrit i anunciava que estaven preparant un recurs “contra la no-investigació de la Fiscalia”. Un recurs davant de la mateixa justícia franquista que no ha deixat per un moment de protegir l'emèrit?

La Corona, els tribunals, el CNI, tots formen part del mateix entramat en defensa dels interessos d'una minoria de privilegiats. I només s’acabarà amb ells mitjançant la mobilització massiva als carrers, contra la monarquia corrupta i contra el sistema que la sustenta. La lluita per una república socialista que posi fi a les retallades, a la misèria, que acabi amb la corrupció i les desigualtats és més necessària que mai.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01