El passat diumenge 3 de març l’Abdul Majid Benali, veí del barri de Campclar, fou assassinat. La vida li fou arrabassada cruelment. Des d’Esquerra Revolucionària i el Sindicat d’Estudiants traslladem tot el nostre condol, suport i solidaritat als seus familiars, amics i veïns per aquesta irreparable pèrdua.

Ha estat necessària la mobilització permanent i diària de centenars de persones del barri perquè, per fi, ahir dilluns 11 de març els Mossos d’Esquadra hagin detingut l’assassí.

En aquests durs i llargs dies, s’ha fet més evident que mai l’abandonament institucional que patim els veïns i veïnes de Campclar des de fa molt de temps, tant per part de l’Ajuntament de Tarragona com del Govern de la Generalitat. I tot perquè som gent humil, de famílies treballadores. Ja n’hi ha prou! No som ciutadans de segona!

L’Abdul ha estat la segona persona assassinada en pocs mesos. Les dues zones amb menys ingressos de tota la demarcació de Tarragona són del barri de Campclar, que es troben dins l’1% més pobre de tot l’Estat amb menys de 15.000€/any per llar. L’atur arriba al 30%. Una persona a Campclar de mitjana viu dos anys menys i cobra cinc cops menys que una persona al Barri dels Músics. Els veïns i veïnes de Campclar, dels barris de Ponent, les famílies treballadores, patim la pobresa i la precarietat des de fa massa temps. Sofrim la degradació dels nostres barris; uns lloguers desorbitats i uns habitatges en molt males condicions, incloent els de protecció oficial; atur i salaris de misèria que ens porten a la desesperació i a sobreviure com podem; una manca escandalosa de transport públic i equipaments culturals i esportius municipals; una absència evident d’inversió en educació i sanitat públiques, en enllumenat i clavegueram... Aquesta és la base sobre la qual creix la inseguretat. I també el negoci de les drogues, que enriqueix els grans traficants a costa de la salut i la vida dels nostres joves i de la gent més empobrida i desesperada del barri, que no veuen futur ni cap sortida.

Però en comptes de posar fi a aquest abandonament, en lloc d’invertir en el nostre barri i aprovar un pla de xoc urgent contra la precarietat i degradació que patim, l’Ajuntament de Tarragona, amb el seu alcalde Rubén Viñuales al capdavant, s’ha dedicat a intentar confrontar les diferents comunitats que convivim a Campclar. Sembla que vol que ens enfrontem pel nostre lloc de naixement, ascendència, color de la pell, cultura o religió. Quina vergonya! No ho pensem acceptar!

Des d’Esquerra Revolucionària i el Sindicat d’Estudiants exigim a l’Ajuntament de Tarragona que presti tota l’ajuda necessària als familiars i amics de l’Abdul. I, al mateix temps, diem alt i clar: prou racisme i discriminació! Som de barris humils de Tarragona, però també tenim drets!

És el moment que els veïns i veïnes de Campclar, dels barris de Ponent, les famílies treballadores, ens unim més que mai, que continuem mobilitzant-nos junts per a reclamar a l’Ajuntament de Tarragona i al seu alcalde Rubén Viñuales que deixi de mirar cap a una altra banda sobre el que passa en els nostres barris.

Exigim:

• Augment dràstic de la inversió en serveis socials, sanitat pública i equipaments culturals i esportius.
• Prou retallades: increment ja dels recursos materials i humans per a dignificar les escoles i instituts públics.
• Parc d’habitatge públic amb lloguers assequibles. Amb tots els pisos necessaris i en bones condicions. Reparació dels edificis degradats.
• Transport públic amb la freqüència adequada. Ja n’hi ha prou d’aïllament.
• Inversió en sistemes d’enllumenat i aigua dels nostres barris.
• Prou criminalització de les nostres comunitats. No al racisme.
• Pla de xoc contra l’atur i la pobresa.

Gràcies a les mobilitzacions de tots aquests dies ahir van detenir l’assassí de l’Abdul. Això demostra que la lluita serveix. Però hem de seguir. Cal que continuem als carrers, començant per una mobilització unificada i contundent, per a exigir a l’Ajuntament solucions als problemes que tenim els veïns i veïnes dels barris obrers. Hem de fer una crida als joves i les famílies treballadores de Tarragona a mobilitzar-nos conjuntament. Cal donar un pas endavant i exigir a l’Ajuntament allò que ha de fer per a posar fi a la nostra explotació i misèria.

Prou precarietat i abandonament institucional dels nostres barris!