Ahir el jovent vam tornar a protagonitzar una jornada històrica en defensa del català i del model educatiu d’immersió lingüística. Desenes de milers d’estudiants, secundant la convocatòria de vaga del Sindicat d’Estudiants i el SEPC, vam omplir els carrers de les quatre capitals de província catalanes. Però no ho vam fer sols: milers de professors i professores es manifestaren amb nosaltres en mobilitzacions multitudinàries, seguint la vaga de docents organitzada per la USTEC, la Intersindical i la COS.
Després de la gran manifestació de Barcelona del 18 de Desembre en resposta a la sentència del TSJC que imposava el 25% de castellà a les escoles, ahir vam donar un nou cop als tribunals franquistes. Els cants d’“Ahir, avui i demà, l’escola en català!”, “A l’escola es parla en català” i “La immersió no es toca” ompliren tota la Via Laietana de Barcelona. Tenim una força enorme. El jovent, que nodreix àmpliament el moviment d’alliberament nacional, vam buidar les aules i tornar a cridar “Els carrers seran sempre nostres”, “1 d’Octubre, ni oblit ni perdó”, “Independència” i “Anticapitalistes”.
En el recorregut de les manifestacions els i les estudiants vam confraternitzar, compartir diàlegs, càntics i pancartes amb els nostres professors i professores. Després de les massives manifestacions de la setmana passada del professorat contra les retallades i el Conseller Cambray i per l’educació pública, els i les docents van tornar a posar el seu segell en la lluita, i van rebre constantment les ovacions i el reconeixement de la joventut. La unitat fa la força, i aquesta emergia impetuosa quan milers de goles cridaven amb el puny aixecat “Professores i estudiants, unides i endavant!”.
La mobilització d’ahir va enviar un missatge molt clar al Conseller Cambray. Una amplíssima majoria ens oposem frontalment a acceptar les imposicions antidemocràtiques del règim del 78! Des del Sindicat d’Estudiants ho vam denunciar des del primer moment d’aquesta convocatòria de vaga: les retallades i atacs a l’educació pública i a la cultura del Govern són causa directa de l’empitjorada situació que pateix la nostra llengua. La lluita en defensa del català i la immersió lingüística i la lluita per una educació pública i de qualitat són la mateixa. Per això milers d’estudiants i professores vam tornar a cridar: Cambray dimissió!
El Govern ERC-Junts no només ha donat l’esquena al moviment popular que lluitem per la república catalana i té la mà estesa al govern central PSOE-UP per a assegurar la pau social i l’aplicació de les polítiques que reclamen els grans empresaris. El Govern també ajup el cap i assumeix i normalitza la repressió als drets democràtics del poble de Catalunya. Un nou exemple l’hem vist avui: ERC, Junts, PSC i els Comuns han aprovat reformar la Llei de Política Lingüística permetent que el castellà sigui llengua vehicular a l’ensenyament! A més, eliminen l’article que recollia que l’alumnat que s’incorpora tardanament al sistema educatiu rebrà un suport especial i addicional d’ensenyament del català. Així, traslladen al professorat tota la pressió i a més obren de bat a bat el camp d’actuació de la dreta espanyolista a la nostra escola.
Aquesta reforma és un escàndol complet! Suposa acatar la sentència del TSJC i posar fi al model d’immersió lingüística! Intentaran vendre-ho com una hàbil argúcia parlamentària per a defensar-se de l’agressió del TSJC. Però és que a part de resultar del tot impotent, la realitat és que amb aquesta modificació de llei el Govern, que pacta amb qui va aplaudir l’ofensiva reaccionària contra el català del desembre (el PSC) i amb qui es va tornar a posar de perfil (Comuns), evidencia la seva negativa a confrontar el més mínim amb el règim del 78 i la seva disposició a seguir acceptant tots els atacs.
Només podem confiar en les nostres forces, que com vam demostrar ahir són moltes. Només la mobilització als carrers i la desobediència massiva i col·lectiva a la sentència del TSJC permetrà defensar el model d’immersió lingüística i el català a les escoles i a la societat. No farem ni un pas enrere! Com ahir cridàvem: “Per la llengua i per la terra, Catalunya en peu de guerra!”.
Per això és més necessari que mai enfortir la convocatòria de vaga educativa dels propers 29 i 30 de març. Ni un pas enrere en la defensa de la immersió lingüística! Per una educació pública de qualitat, laica, feminista i en català!
Cambray dimissió ja!
