Continuar la lluita als carrers per la república catalana dels treballadors i el poble!
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a favor de la immunitat d'Oriol Junqueras representa un cop duríssim a l'estratègia repressiva del règim del 78 i aquesta decisió judicial pot tenir, a més, importants repercussions sobre la situació política a Catalunya i en el conjunt de l'Estat espanyol, condicionant la investidura de Pedro Sánchez.
La justícia europea posa a la picota el judici farsa de l’1-O
La decisió de la justícia europea deixa molt clar que Oriol Junqueras hauria d'haver tingut immunitat parlamentària des de la seva elecció en els comicis europeus del 26 de maig, haver estat alliberat en aquest mateix moment i permetre-se-li exercir les seves funcions com a eurodiputat.
Encara que deixa en mans del “tribunal d'origen”, és a dir, del Tribunal Suprem (TS) espanyol, la decisió de restituir els drets que han estat violats i posar a Junqueras en llibertat, el contingut de la sentència del TJUE confirma el caràcter antidemocràtic tant del judici-farsa contra el referèndum de l’1-O com de l'escandalosa sentència emesa el passat 14-O pel Suprem, que va provocar l'aixecament massiu del poble de Catalunya.
Segons els arguments exposats pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, la sentència condemnant a Oriol Junqueras a 13 anys de presó i a la resta de presos polítics catalans a penes que oscil·len entre 9 i 12 anys seria també il·legal i hauria de ser per tant anul·lada, tal com han sol·licitat ja els advocats defensors.
Al costat del problema immediat d'alliberar o mantenir en la presó a Oriol Junqueras, que pot complicar els plans per al govern de coalició PSOE-Unides Podem, l'ona expansiva de la bomba política i judicial que representa aquesta sentència per a la burgesia espanyola va molt més lluny.
Per començar, planteja la qüestió de la immunitat parlamentària d'altres perseguits polítics en l'exili com el mateix Puigdemont, l'ex conseller de Sanitat Toni Comín, o Clara Ponsatí, actualment exiliada a Escòcia i que, si Gran Bretanya abandona la UE, passaria també a tenir condició d'eurodiputada.
El president del Parlament europeu, David Sassoli, ja ha plantejat que, amb la sentència a la mà, aquests exiliats polítics haurien de tenir dret a acudir al Parlament europeu a recollir les seves actes de diputats i gaudir d'immunitat. Puigdemont i Comín ja han exigit aquest dret que, en teoria, els hauria de permetre moure's lliurement per tot el territori de la UE, incloses òbviament Catalunya i l'Estat espanyol.
Reacció histèrica de la dreta espanyolista i el poder judicial
La reacció de la dreta espanyolista i la caverna mediàtica que l'acompanya no s'ha fet esperar. Denúncies histèriques a la “ingerència europea en els nostres assumptes” i la “agressió a la sobirania tacada”, cops de pit patrioters i tot tipus d'exabruptes en la més rància i patètica tradició d'autosuficiència i deliri “imperial” de la burgesia espanyola.
Però fins i tot més significativa ha estat la reacció del poder judicial, sempre tan preocupat perquè en altres temes, com les retallades pressupostàries o l'eliminació de drets socials, es compleixin les “resolucions europees”.
“Fonts del TS” , segons citaven diferents mitjans de comunicació espanyols, declaraven que la sentència del TJUE “no canvia res” i que es reuniran per “interpretar el seu sentit”. No obstant això, ja han avançat l'escandalosa “argumentació legal” que preparen. A saber: la immunitat de Junqueras concedida pel TJUE valia abans que hi hagués sentència definitiva en el judici de l’1-O, però com ara n'hi ha ja no val.
O sigui, els mateixos que van decidir eludir descaradament la immunitat de Junqueras i que, en lloc d'alliberar-lo, van jutjar-lo i condemnar-lo encara que no podien fer-ho, ara diuen que no pensen acatar la garrotada de la justícia europea. Una autèntica burla, més pròpia de trilers que d'una institució que suposadament es declara destinada a impartir justícia.
En la mateixa línia s'ha pronunciat la Fiscalia General de l'Estat (dependent del Ministeri de Justícia del govern del PSOE), que ja va mostrar el seu caràcter reaccionari quan va fer seu el delicte de rebel·lió fabricat pels fiscals del PP.
Una vegada més, el règim del 78, els seus jutges i el seu aparell estatal, deixen clar a qualsevol que no prefereixi tancar els ulls i rentar-se les mans, que estem davant una causa general contra l'independentisme (i contra tot aquell que gosi qüestionar al règim monàrquic reaccionari del 78) similar a les que organitzava la dictadura franquista, una causa en la qual tot està decidit per endavant i com diria el dictador: “lligat i ben lligat”
El cinisme del govern del PSOE
Després de conèixer-se la sentència, la direcció d'ERC anunciava la suspensió de les negociacions amb el PSOE sobre la investidura de Pedro Sánchez a l'espera d'un pronunciament clar per part del govern i l'Advocacia de l'Estat respecte la sentència.
Les primeres declaracions de membres del govern només poden ser considerades com un acudit de mal gust o una autèntica provocació. Carmen Calvo declarava que es tracta d'un problema “heretat de Rajoy” i que els dirigents d'ERC, independentment del que passi amb la sentència del TJUE i la llibertat de Junqueras, han de continuar negociant la investidura de Pedro Sánchez perquè “ha arribat el moment en el qual la política estigui només en la política a través de l'acord i la negociació". Com si el judici farsa contra el referèndum de l’1-O no s'hagués celebrat amb el govern del PSOE en la Moncloa. Com si la Fiscalia i Advocacia dependents d'aquest mateix govern no haguessin fet seves les acusacions i sol·licituds de penes del PP, i Pedro Sánchez durant la recent campanya electoral no hagués defensat aferrissadament totes les actuacions repressives contra el poble i el jovent de Catalunya.
Davant la indignació que, com és natural, han despertat aquestes declaracions en les bases d'ERC, diferents portaveus governamentals han intentat puntualitzar posteriorment que, per descomptat, ”acataran i respectaran la sentència” del Tribunal de Justícia de la UE. Això sí, deixant clar que la decisió d'alliberar o no a Junqueras la prendrà el Suprem. És a dir, que “posen la guineu a cuidar les gallines”.
L'actitud de la direcció d'ERC
Amb aquestes posicions, si- com sembla probable- el TS decideix mantenir a Junqueras en la presó i el govern del PSOE es renta les mans, els dirigents d'ERC tindran difícil justificar davant les seves bases continuar negociant i facilitar la investidura de Sánchez. Difícil però no impossible, perquè tant Junqueras com la resta dels líders no volen ser assenyalats responsables d'unes terceres eleccions. En els seus càlculs és preferible negociar amb el PSOE i Unides Podem que amb un altre govern.
Els dirigents d'ERC estan intentant nedar i guardar la roba, però porten ja molt temps fent tot tipus de maniobres per establir un diàleg amb l'Estat que els permeti fer una crida a abandonar els carrers i posar fi a la crisi revolucionària que va obrir el moviment amb la seva lluita massiva l'1 d'octubre de 2017. Per tant, cal basar-se en aquestes tendències de fons i no en les declaracions puntuals que només són gestos amb finalitats mediàtiques.
Menció a part mereixen els dirigents d'Unides Podem. Aquests s'han limitat a passar de puntetes sobre el tema, amb Pablo Iglesias limitant-se a criticar “la deterioració de la justícia espanyola” i “la judicialització de la política”.
En el seu afany per formar part del govern i no molestar el PSOE, la direcció d'Unides Podem, els mateixos que havien arribat per lluitar “contra la casta” i que criticaven amb insistència el règim del 78, i encara es declaren republicans, han tornat a renunciar no sols al programa d'esquerres que exigeixen les seves bases sinó fins i tot a la més elemental defensa dels drets democràtics. ¡Ni una paraula exigint l'alliberament immediat de Junqueras i la resta de presos polítics i l'anul·lació del judici farsa i la sentència espúria del Suprem! ¡Cap exigència als seus socis de govern perquè apliquin la sentència del TJUE i respectin els drets democràtics del poble de Catalunya, inclòs el dret a decidir!
Com dèiem anteriorment, un efecte col·lateral de la sentència del TJUE és la possible concessió de l'acta d'eurodiputat a la qual té dret Carles Puigdemont després de ser el candidat més votat a Catalunya en les eleccions europees del 26M.
En cas que l'Estat espanyol complís la sentència i acatés la legalitat internacional europea i internacional- amb la qual tant li agrada omplir-se la boca per a altres assumptes-, això hauria de permetre a Puigdemont tornar lliurement a Catalunya. Si, a més, Quim Torra decidís no recórrer la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) inhabilitant-lo pel “delicte” d’endarrerir-se a retirar els llaços grocs del balcó de la Generalitat, tots dos escenaris podrien obrir la porta a la convocatòria d'unes eleccions catalanes amb Puigdemont podent presentar-se com a candidat. Una possibilitat la simple menció de la qual fa escopir bilis a la dreta espanyola, la caverna mediàtica i el poder judicial.
Continuar la lluita per la república catalana dels treballadors i el jovent
No és qüestió únicament de l'ADN franquista de l'aparell de l'Estat i del sistema judicial. El problema per a la classe dominant espanyola és que la seva decisió d'intentar aixafar per la via repressiva el referèndum de l’1-O va ser derrotada per l'impressionant moviment de les masses, que van imposar mitjançant la seva acció directa el seu dret a decidir i fer realitat la república catalana, obrint així una crisi revolucionària que fins al dia d'avui la burgesia espanyola (i la catalana), per més que ho intenten, no troben manera de tancar.
Una decisió del TS de mantenir en presó a Junqueras i desconèixer qualsevol possible immunitat de Puigdemont i altres eurodiputats actualment en l'exili, significaria trepitjar un cop més, i de manera encara més escandalosa que fins ara, els drets democràtics. I no nopmés d'aquests eurodiputats sinó del conjunt del poble de Catalunya. Un escenari semblant podria tornar a desfermar la mobilització de masses a Catalunya.
Si la justícia europea ha pres una decisió que deixa tan malparat al règim del 78 i el seu sistema judicial, no és pas pel seu “caràcter progressista”, que com hem vist moltes altres de les seves decisions no és el cas. Molt menys pot ser considerat un argument a favor de substituir la mobilització als carrers per les maniobres de despatx i les crides a què “Europa actuï”, com plantegen els dirigents de JxCat i ERC.
La causa de la sentència del TJUE és el tremend impacte que han causat internacionalment les imatges de l'aixecament heroic i massiu protagonitzat pel poble de Catalunya durant els últims anys, unit al caràcter absolutament impresentable i injust de tot el procés judicial seguit. I és que en aquest moment més de 2.500 persones es troben sotmeses a persecució judicial a diferents nivells a Catalunya.
Aconseguir una república catalana dels treballadors i el poble és perfectament possible, però només d'una manera: donant continuïtat a la lluita massiva als carrers i a vagues generals com les que van paralitzar Catalunya el 3-O del 2017 i el 18-O d’aquest any. Per fer això possible cal desallotjar de la direcció del moviment d'alliberament nacional els qui volen desactivar-lo perquè tot continuï igual.
Cal aixecar un front unitari de totes les organitzacions de l'esquerra combativa, polítiques, sindicals i socials disposades a portar fins al final la lluita per la república, i presentar un pla de mobilització unificat continuat i ascendent. I també és fonamental que aquest front unit- en el qual la CUP ha d’exercir un paper molt important-, entengui que lluitar per una república dels treballadors i el poble només és possible si unim l'alliberament nacional a la lluita anticapitalista per la transformació socialista de la societat, trencant amb qualsevol mena d’etapisme i seguidisme respecte JxCat i ERC.
Plantejant clarament que no volem una república dirigida pels mateixos que apliquen retallades, privatitzacions, desnonaments i envien els Mossos a reprimir el moviment de masses, sinó una república catalana socialista que nacionalitzi la banca i les grans empreses per planificar democràticament l'economia i garantir salaris, habitatge, ocupació, educació i sanitat dignes, que lluiti efectivament contra el masclisme, la justícia patriarcal i qualsevol forma d'opressió de les dones, i defensi el medi ambient davant el saqueig i destrucció de les grans empreses i multinacionals.
Aquest programa no només guanyaria el suport del conjunt de la classe obrera i el poble de Catalunya, inclosos sectors que desconfien de la lluita per la república arran del paper del PDeCAT i les polítiques de retallades i atacs del Govern de JxCat i ERC. La lluita per aquesta república catalana socialista permetrà guanyar el suport conscient dels treballadors de la resta de l'Estat i d'Europa per a una causa que també és la seva.
Uneix-te a Esquerra Revolucionària per lluitar per aquestes idees!
