Pels drets democràtics i la República: Vaga general!

Dos dies després de l'1 d'Octubre, la indignació de la població catalana es va desbordar en una vaga general històrica. Un poble en peu va paralitzar la vida econòmica de Catalunya i va abarrotar els carrers de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida en la mobilització més massiva en quaranta anys en territori català. Al final d'aquesta jornada memorable, i com a part d'una provocació planificada al mil·límetre, Felip VI pronunciava un discurs bel·licós, fent pinya amb el govern de Rajoy i amenaçant el poble de Catalunya amb noves mesures d'excepció, amb més repressió i cops encara més durs per aixafar el seu legítim dret a decidir.

La crisi política a Catalunya i a l'Estat espanyol s'ha aguditzat de manera explosiva. D'una banda, l'acció directa de les masses a Catalunya, del jovent i d'amplis sectors de la classe obrera i les capes mitges empobrides exigint la República i lluitant contra les polítiques autoritàries de l'Estat centralista i del govern del PP, ha donat un salt qualitatiu transformant-se en un moviment de caràcter revolucionari. Per una altra banda, la dreta reaccionària de sempre, l'Estat heretat del franquisme, la judicatura, les forces de repressió i els mitjans de comunicació, intenten aixafar a sang i foc aquest moviment, utilitzant tots els recursos al seu abast.

Nacionalisme espanyolista rabiós

Fins al moment, Rajoy i els seus sequaços, inclòs el partit d'Albert Rivera, no han estat capaços de mobilitzar una massa social suficient que donés suport als seus atropellaments autoritaris. Per això han decidit utilitzar la carta de Felip VI i implicar a la monarquia en la campanya de la por massiva.

En el seu discurs, Felip VI va acusar a la Generalitat de "deslleialtat institucional intolerable" i d'haver "trencat els principis democràtics de tot l’Estat de Dret, l'harmonia i la convivència de la societat catalana".

Les paraules del rei són d'una hipocresia punyent, tenint en compte que és un monarca al qual ningú ha votat i la seva casa, la dels Borbons, va ser restaurada per Francisco Franco. Felip VI menteix descaradament quan diu defensar la pau i la convivència ciutadana. Per què el rei no va esmentar ni una sola vegada la violència desmesurada de la policia i la Guàrdia Civil contra gent pacífica que només volia votar? Per què no va mostrar el més mínim sentiment cap els prop de mil ferits per aquesta intervenció repressiva? Per què no va condemnar els dirigents del PP i Ciutadans que van qualificar la vaga del 3 d'Octubre de "nazi" i "xenòfoba", i van acusar a ERC i la CUP de buscar morts als carrers?

Felip VI va denunciar amb vehemència l'intent de "trencar la unitat d'Espanya i la sobirania nacional", i ha instat "els legítims poders de l'Estat a assegurar l'ordre constitucional i la vigència de l'Estat de Dret".

Però, quin Estat i quin dret?¿El d'un govern ple de corruptes i lladres que han saquejat els recursos públics, ofegant-nos en l'atur massiu, la precarietat, els baixos salaris i la pobresa? El dels banquers que han robat a mans plenes milers de milions d'euros? I quina unitat d'Espanya? La que és fruit d'una imposició forçosa i vigilada per un exèrcit que en cada ocasió que ha pogut ha suprimit violentament les aspiracions democràtic-nacionals de Catalunya, Euskal Herria o Galiza?

La campanya de propaganda que s'ha posat en marxa des de l'Estat i els mitjans de comunicació capitalistes constitueix un autèntic carnaval de mentides, infàmies, manipulació i espanyolisme sense parar, ideada per aplanar el terreny a un cop repressiu de gran envergadura.

Assenyalem alguns exemples, però n'hi ha molts més. Des de la Fiscalia de l'Estat s'emet un comunicat que afirma que l'actuació de les forces policials l’1 d'Octubre "va ser proporcionada i no va alterar la normal convivència de Catalunya". L'Audiència Nacional cita al més gran dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, Jordi Sánchez, president de l'ANC, i Jordi Cuixart, d'Òmnium, per suposats delictes de sedició. Els mitjans televisius i la premsa, tant és que, repeteixen cada minut que la policia i la Guàrdia Civil pateixen un assetjament brutal a Catalunya per part de "torbes". Xavier García Albiol, president del PP a Catalunya, el mateix que va comparar les urnes de referèndum amb "la cistella de la roba bruta que té la meva dona a casa", passa revista a les forces policials desplaçades a Pineda de Mar (Barcelona), mentre desenes de policies es quadren i el saluden marcialment, i altres centenars es manifesten al crit de "Visca Espanya", "Que ens deixin actuar" o "Assassins".

Cal respondre a la reacció amb la vaga general

L'anul·lació de l'autonomia catalana aplicant el 155, el recurs a més violència policial, o l'empresonament de dirigents polítics que s'oposen a aquestes mesures, provocaran una resistència poderosa a Catalunya i estimularan encara més el suport a la independència i la república catalana.
Per aconseguir imposar aquests objectius, el PP i els seus aliats pretenen jugar amb l'enorme consternació i confusió, que hi ha en aquests moments entre la població de la resta de l'Estat espanyol, incloent capes de la classe obrera que no simpatitzen amb la idea de la independència. Per això Felip VI, l'aparell de l'Estat, Rajoy, Albert Rivera i els mitjans de comunicació al seu servei, s’han jugat el coll per aixecar un front polític capaç de mobilitzar la població en "defensa de la democràcia". En aquest front una peça clau és el PSOE de Pedro Sánchez, a qui volen sumar a qualsevol preu en aquesta ofensiva colpista.

Fins al moment, Pedro Sánchez s'ha arrossegat darrere de Rajoy recolzant totes les seves mesures i, tot i que apel·li al diàleg, a la pràctica contribueix al fet que el nacionalisme espanyolista se segueixi propagant. Dins el PSOE, els sectors que van combatre a Pedro Sánchez a les primàries estan reclamant a crits la mà dura que exigeix Felip VI i el PP. Si finalment la direcció socialista dóna suport al 155 i la resta del menú que cuina la reacció, ho farà contra els interessos de la seva base social, dels treballadors, el jovent i el poble de Catalunya, i també de la resta de l'Estat.

L'opressió del govern del PP i l'aparell de l'Estat sobre el poble de Catalunya mostra el seu autèntic ADN i l'herència del franquisme que perviu en ells. Per això cal impulsar la mobilització de masses contra aquesta ofensiva, i aconseguir convèncer aquells sectors que dubten, o estan influenciats per la propaganda de la reacció, que el que es prepara realment no és només un cop contra els drets democràtics del poble català , sinó contra les llibertats democràtiques del conjunt de la població de l'Estat.

Cal que Pablo Iglesias, Alberto Garzón, Ada Colau, i les organitzacions de l'esquerra que ha denunciat aquesta estratègia, Podem, Esquerra Unida, CUP, ERC, Bildu, Catalunya en Comú..., juntament amb tots els sindicats de classe, proposin immediatament la convocatòria d'una vaga general a tot l'Estat si el govern de Rajoy fa un pas més i decideix aplicar el 155. És imprescindible que la base militant de CCOO i UGT es mogui també en aquesta direcció, i exigeixi a les direccions dels dos sindicats que trenquin la seva política de subordinació al PP i cridin enèrgicament a aquesta vaga general.

Estem en un moment crucial de la lluita de classes. Tots els esdeveniments d'aquests anys, des de les grans mobilitzacions del 15M, les vagues generals, les marxes de la dignitat, la Marea Blanca i Groga, Gamonal, les manifestacions de masses pel dret a decidir... tota la rebel·lió social que hem viscut i que ha posat contra les cordes al règim del 78, està cridant a la porta i ha provocat la reacció colèrica i desesperada de la classe dominant. És el moment de prendre exemple del poble, del jovent i els treballadors de Catalunya, i defensar els nostres drets democràtics amb la mobilització, derrocar al govern de Rajoy, i obrir el camí a la república socialista federal, basada en la unió lliure i voluntària de les nacions i pobles que componen l'Estat espanyol actualment.