A la vaga general per tombar el govern i la monarquia!
Des del passat 27 de setembre les principals ciutats del Marroc viuen una autèntica rebel·lió. Amb la joventut obrera i estudiantil al capdavant, desenes de milers han pres els carrers dels principals centres econòmics del país: Rabat, Casablanca, Marràqueix o Tànger, convertits en l'escenari d'una mobilització permanent.
Aquest formidable moviment, que exigeix inversió en sanitat i educació i menys malbaratament en estadis per al mundial de futbol del 2030, ha estat respost amb una ferotge repressió que ja s'ha cobrat la vida de tres persones i deixa centenars de ferits i detinguts.
Les protestes van esclatar després de la mort de vuit dones embarassades en un hospital de la ciutat del sud d'Agadir. Aquestes morts no van ser mers accidents, sinó fruit del subministrament d'anestèsies en mal estat. Un crim atroç que exemplifica la situació de col·lapse que viu el sistema sanitari del país i que ha despertat la ràbia de milers de joves, que van sortir als carrers per exigir serveis públics de qualitat, la fi de la corrupció, i la dimissió del govern d'Aziz Ajanuch, primer ministre, alcalde d'Agadir, magnat del petroli i l'home més ric del país sense comptar el seu col·lega Mohammed VI.
Ni les bales, ni les detencions o les il·legalitzacions els han frenat; només han servit per despertar la solidaritat del conjunt de la classe obrera. I per això ara, després de més de deu dies de protestes que no cessen, sembla que l'estratègia del règim passa per intentar controlar l'esclat amb buides promeses de reformes i obrir “un diàleg amb els joves”, mentre intenten asfixiar la lluita redirigint-la cap a les institucions. Però aquesta estratègia també fracassa: la consciència de milers avança ràpidament i no deixa de radicalitzar-se.
More than 100 young Moroccans have reportedly been arrested following clashes with the police at some of the largest anti-government protests the country has seen for years.
— Channel 4 News (@Channel4News) September 29, 2025
Over the weekend, hundreds of young people took to the streets in cities across Morocco, accusing the… pic.twitter.com/PH26MJ3IVY
La joventut obrera i estudiantil al capdavant de la lluita
Completament al marge dels partits i sindicats tradicionals, milers de joves van començar a organitzar-se a través de xarxes socials i plataformes digitals per prendre els carrers. Les crides oficials s'estan fent a través del grup GENZ212 (referències a la Generació Z, nascudes entre la dècada dels 90 i del 2010, i el prefix telefònic del país), que funciona sobretot digitalment. Tot i que la seva direcció sosté un discurs conciliador i moderat, propi de les capes mitjanes universitàries, actualment agrupa més de 180.000 usuaris.
Que els joves estiguin jugant aquest paper protagonista no és casual. És la baula més nombrosa i copejada de la classe treballadora marroquina. Prop de 9 milions de marroquins tenen entre 15 i 29 anys, i la taxa d’atur juvenil és del 35,8%, gairebé el triple que la mitjana nacional. Si accedir a un treball digne és una utopia per a milers, estudiar no és una possibilitat gaire més propera. Una quarta part dels menors de 30 anys estan exclosos del mercat laboral i del sistema educatiu. El capitalisme els nega una vida digna i deixa com a única alternativa l'exili.
Aquesta situació d'opressió insuportable explica la seva participació a primera línia, amb una força i una ràbia desbordants que han connectat de ple amb la resta d'oprimits del país. A més, aquestes protestes s'estan fusionant amb les massives mobilitzacions en solidaritat amb el poble palestí i que denuncien la complicitat criminal de Mohammed VI, aliat del genocida sionista Netanyahu. Tot això eleva la pressió i ha posat en un seriós compromís la burgesia i la monarquia alauita.
Tot i que la situació dels joves és especialment sagnant, la de la resta no és gaire diferent. Les diferències socials al país són abismals. Mentre que al 53% de les llars en zones rurals no arriba l'aigua corrent, empresaris, polítics i buròcrates viuen amb tots els luxes a costa de l'erari públic.
La construcció de l´estadi de futbol Hassan II és un exemple paradigmàtic d´aquest règim opressiu i corrupte. Amb capacitat per a 115.000 espectadors, ha estat pressupostat en uns 5.000 milions d'euros, la meitat dels quals anirà a càrrec de l'Estat. El projecte s'inscriu en un pla que inclou construir la primera línia de tren d’alta velocitat d’Àfrica, una xarxa d’autopistes al voltant del nou estadi, i l’ampliació dels aeroports internacionals.
A ningú se li escapa que aquestes obres faraòniques engreixaran les butxaques dels grans empresaris, del monarca i dels caps del règim. En paral•lel, les zones destruïdes pel terratrèmol del 2023 segueixen en un estat lamentable, sense que gairebé no s'hagin realitzat tasques de reconstrucció, i són un niu de noves corrupteles.
Precisament és aquest abisme que separa rics i pobres el que s'està desafiant en aquesta lluita, i la classe dominant ho sap. Per això, han reaccionat amb una violència salvatge. Només el primer dia de protestes ja es van fer més de 200 detencions, i la xifra no ha deixat de créixer.
Les imatges de la brutalitat amb què estan actuant els antidisturbis i la gendarmeria són esglaiadores. Joves apallissats, detencions indiscriminades o ús d'equipament militar com si fos una guerra. Però lluny de neutralitzar la mobilització, la repressió només ha servit per despertar la simpatia de milers de treballadors que s'hi han unit.
🇲🇦 A heavy security presence on Monday evening thwarted youth-led protests for a third straight day across several #Morocco cities.
— FRANCE 24 English (@France24_en) September 30, 2025
🏥📚 Demonstrators have been calling for improvements to the public health and education systems. pic.twitter.com/eUcfrQfXUk
Cap confiança en el règim criminal de Mohammed VI!
Una part del moviment ha passat a l'ofensiva i ha exercit el seu dret legítim a l'autodefensa. L'odi a la policia s'ha saldat amb vehicles policials i comissaries assaltades i incendiades, i tres manifestants assassinats per les forces repressives de l'Estat.
Que les masses passin a l'acció per intentar posar fi a la seva misèria i a l'opressió, jugant-se la seva integritat física i fins i tot la seva vida, és un dels símptomes més clars que hi ha condicions perquè les mobilitzacions es converteixin en una autèntica revolució.
El caràcter de les protestes té un clar contingut de classe i anticapitalista, i això ho estan veient tots els actors implicats. Per això el discurs oficial dels líders de GENZ212 intenta que la crisi política no derivi en una cosa molt més grossa i incontrolada. La carta que han enviat a Mohammed VI, on s'apel•la a la bona voluntat d'aquest corrupte criminal, demanant-li que “renovi el pacte de confiança entre el Tron i el poble” per “reconstruir la confiança entre el poble i l'Estat”, suposa anar en contra de tot allò que s'està exigint als carrers.
Mohammed VI és un dels capitalistes més grans del país, amb una fortuna de milers de milions d'euros en paradisos fiscals, un lacai de l'imperialisme nord-americà i del sionisme, un repressor consumat, com el seu pare, que manté centenars de presos polítics en condicions inhumanes. És un sàtrapa i un dictador en els fets. Per això és un error proposar a aquest personatge, que encarna un sistema infame, que sigui qui busqui una solució. Ell i els seus acòlits són el problema, ha de caure com la resta de capitalistes corruptes!
A la citada carta, els dirigents de GENZ212 demanen “la formació d'un nou govern encapçalat per una figura nacional íntegra, capaç de protegir la sobirania de l'Estat, l'oposició política legítima i garantir la justícia social”. Un plantejament així és un altre error de fons, com l'experiència de la lluita de classes al Marroc demostra sobradament. Confiar en què es pot trobar una solució a les aspiracions de justícia social de milions, de feina digna, de sanitat i educació públiques i de qualitat, en el marc del capitalisme marroquí, és tornar a la casella de sortida.
Aquestes exhortacions només serveixen per obrir la porta a un canvi de façana d'un règim putrefacte, un rentat d’imatge perquè tot segueixi igual i es desactivi la lluita de masses.
Però és important assenyalar que malgrat aquests errors, que donen marge al règim dictatorial marroquí per maniobrar i intentar aplacar la ira popular, les reivindicacions de GENZ212 exigint la caiguda del govern, el judici i càstig a tots els corruptes, serveis públics i de qualitat o ocupació digna han estat un canal formidable per a l'aixecament i han posat sobre la taula la incapacitat dels partits del règim i de l'esquerra reformista assimilada.
🔴‼️ #URGENTE | La Gendarmería Real de Marruecos abre fuego contra los manifestantes e hiere a cuatro jóvenes en Agadir, según denuncia los organizadores de las protestas. #GENZ212 pic.twitter.com/x1Nn68kdEs
— ECSaharaui (@ECSaharaui__) October 1, 2025
La qüestió és que aconseguir aquestes demandes és del tot incompatible amb l'ordre capitalista i autoritari que representa Mohammed VI. Abans o després s'haurà de resoldre aquesta tensió social: o la joventut obrera s'imposa arrossegant tots els oprimits, i ho fa impulsant la vaga general, les ocupacions d'empreses, les mobilitzacions de masses, o l'agenda de la burgesia i la monarquia es pot acabar imposant.
Cap confiança en les institucions capitalistes. El procés de canvi l’ha de dirigir el jovent i els treballadors i treballadores marroquins. Eleccions amanyades per una maquinària corrupta, o processos judicials dirigits per magistrats igual de corruptes, no duran enlloc.
Per fer avançar aquest impressionant moviment cal anar a per totes, cap a la vaga general que paralitzi el país, advocar per l'autodefensa popular per acabar amb la repressió. Perquè les reivindicacions de sanitat i educació públiques per a tothom, feina digna i justícia social es facin realitat cal aixecar un programa socialista que trenqui amb el capitalisme: cal expropiar la monarquia i les grans empreses que controlen l'economia i nacionalitzar els sectors clau, sota el control democràtic dels treballadors i la població.
Tot el suport al moviment de la joventut obrera i estudiantil marroquina. La seva lluita és la nostra lluita. A vèncer!
