|
Pocs brots verds i molta mala herba L'economia capitalista mundial ha viscut en aquests dos últims anys el seu major enfonsament des del crack de 1929. L'esclat del sistema financer i el començament d'una brutal crisi de sobreproducció en el conjunt de les economies capitalistes desenvolupades, ha conduït a la classe dominant a posar en marxa el pla de rescat de l'economia de mercat més important de la història. En poc més d'un any i mig, els governs capitalistes dels EUA, la UE, la Xina i el Japó han compromès més de vint bilions de dòlars de diners públics, gairebé un terç del PIB mundial, en una operació desesperada per evitar la fallida generalitzada de la banca mundial i estimular una economia que s'ha estimbat pel precipici.(1) Dos anys després de l'inici d'aquesta hecatombe econòmica, la maquinària de propaganda de la burgesia s'ha posat en marxa a tota velocitat per transmetre amb força un missatge: "El pitjor ja ha passat i la recuperació de les principals economies ha començat". Aquesta és la consigna del moment, recalcada insistentment en diaris, a la televisió, a les conferències de premsa dels governs, a les notes públiques de les institucions econòmiques. La directriu és clara, però és cert el que diu la burgesia i els seus apologistes?
NOTES 1. Els plans d'estímul per part dels diferents països de la UE, durant 2008 i 2009, han suposat una quantitat equivalent al 5% del PIB comunitari. Però la part del lleó dels ajuts públics a la UE se l'ha portat els diferents paquets per salvar el sistema financer, la gran banca, que ronden l'astronòmica xifra del 26% del PIB de la UE.
|