La manifestació es preveia important, però la classe obrera de la badia de Cadis i de tota la província gaditana va convertir-la en històrica. Un fortíssim cop de puny sobre la taula d'una terra lluitadora, amb unes enèrgiques tradicions, que ha sofert atacs laborals salvatges en les últimes dues dècades i que no estan disposats que la història es repeteixi de la mateixa forma.

         Desenes de milers de persones, es calcula que entre 50.000 i 70.000, van omplir els carrers de la capital de la província. No va faltar ningú: els treballadors, les dones, les àvies i avis, els nens, els estudiants. La vaga convocada pel sindicat d'Estudiants va ser un èxit enorme, la major dels últims anys: la Universitat de Cadis ha xifrat el seguiment en el 90%. En els instituts l'atur també ha estat històric. A Puerto Real, el municipi més afectat de tota la badia i on es troba la fàbrica, la vaga d'estudiantes en solidaritat amb els treballadors va ser del 100% en la majoria dels instituts. Però també els bars i comerços de Puerto Real ahir van tancar les seves portes fins a passades les 8 de la tarda. En la pràctica l'ambient era similar al d'una vaga general. Molts comerços, bars i botigues de la ciutat de Cadis també van tancar les seves portes durant les més de dues hores que va durar la manifestació.

         Es van viure moments d'enorme emotivitat. Un d’aquests moments va ser la salutació a la manifestació, a la meitat de la marxa, del Sindicat d'Estudiants. Les llàgrimes d'emoció d'algunes dones es van veure al costat de les d'alguns treballadors, que vestits amb les seves jaquetes blaves de treball, agraïen enormement el suport brindat pels joves i els estudiants. Quan el portaveu del Sindicat d'Estudiants va plantejar que aquesta no era només la lluita de 4.000 famílies, sinó que era la lluita de tota la badia, de tota Andalusia i de tot el país, que era una lluita pel futur i per les condicions de vida dels treballadors, es va escoltar un aplaudiment eixordador. Igual que quan es va demanar a la Junta d'Andalusia que fes efectives les seves paraules de suport per a convertir-les en fets nacionalizant Delphi, per a què passi a ser una empresa pública i així es garanteixin tots els llocs de treball. O quan es va esmentar que si després de la impressionant resposta de tota la badia, acudint massivament a la marxa, no havia una resposta positiva per part de l'empresa, calia convocar ja una vaga general a tota la província de Cadis per a impedir aquest salvatge atropellament.

La victòria és possible

         En la marxa van participar també treballadors de Delphi de la factoria que la multinacional té a Catalunya, amb el seu propi seguici van participar també els treballadors d’Airbus en solidaritat amb els seus companys de *elphi, així com els Comitès d'Empresa de la resta de les fàbriques de la badia.

         Com es va comprovar en la manifestació aquesta lluita té un enorme potencial i té possibilitats molt grans de victòria. Anant en la direcció correcta, confiant només en les nostres pròpies forces, les de la joventut i els treballadors, que en la marxa de l’1 de març es van demostrar enormes, la victòria per als treballadors de Delphi, que és ja la lluita de tota la joventut i els treballadors de la badia, d'Andalusia i de la resta del país, serà una realitat.