El dimecres 10 de desembre presenciem una gran vaga general a Grècia que va demostrar el fort suport dels treballadors a la lluita dels estudiants i l'extensa rebuig cap al terrorisme policial del govern. La vaga general va ser més gran que la del 21 d'octubre. Es va reflectir en la concentració de 40.000 persones a la Plaça Syndagma de Atenas, sota la pancarta de la GSEE i de l'ADEDY, amb la participació de molts estudiants de secundària. Tanmateix, el front sindical del KKE, el PAME, va organitzar una concentració separada a la Plaça Omonia amb unes 8.000 persones. La millor va ser la celebrada a la Plaça Syndagma organitzada pels sindicats, mentre que l'altra era una concentració del partit més que una concentració de treballadors i joves.

Els estudiants van connectar amb la concentració de Syndagma amb molt entusiasme i esperit de lluita. Desgraciadament, els dirigents del GSEE es van limitar a pronunciar tres discursos que van durar 45 minuts en total, sense anunciar cap programa de lluita per al futur immediat. El resultat va ser que els treballadors van abandonar la concentració amb un sentiment que els dirigents sindicals els empenyien a tornar a casa i deixen el terreny lliure que la policia ataqui i aterri els estudiants. Només trenta minuts després que l'últim dirigent sindical acabés de parlar, la policia va atacar de nou els estudiants que es van defensar amb pals i pedres. La batalla amb la policia va continuar fins ben entrada la nit. Avui els estudiants de secundària de nou es mobilitzen davant les comissaries de tot el país i demà al matí està planificada una altra manifestació en el centre d'Atenes junt amb els universitaris.

Primeres conclusions polítiques

Després de quatre dies de lluita ara podem començar a treure les primeres conclusions clares. Sens dubte aquest moviment mereix el títol "d'insurrecció adolescent". Aquí tenim a una nova generació de desenes de milers d'estudiants de secundària protagonitzant una gran explosió, la major en vint anys, pot ser que fins i tot més, a Grècia. Tenim símptomes clars d'un instintiu esperit revolucionari, una tendència clara a situar com objectiu no solament l'actual govern burgès, sinó també a l'Estat burgès i al sistema capitalista en general.

Aquest moviment és el resultat no només de l'assassinat criminal d'un jove estudiant, que va ser sens dubte el detonador, sinó també el resultat de la gran pressió que la burgesia grega ha estat fent sobre la classe obrera durant anys, a causa de la crisi del capitalisme grec i internacional. Una vegada més veiem com la joventut és el baròmetre més sensible de la societat i indica que s'estan preparant per a un futur proper enfrontaments de classe més grans.

La participació massiva dels joves i treballadors en aquests esdeveniments junt amb l'esperit de lluita contra el sistema és una cara de l'equació. L'altra, tanmateix, és, per ara, la total absència de reivindicacions clares i de qualsevol coordinació seriosa. Els burocràtics "comitès de coordinació" promoguts per la KNE (Joventut Comunista) que han controlat el moviment d'estudiants de secundària des de 1999 està jugant un paper totalment secundari dins del moviment i, en realitat, estan sent arrossegats darrere del moviment en lloc de donar una direcció. Per això els marxistes defensem la coordinació immediata del moviment amb la creació de comitès d'estudiants elegits en cada institut que enviïn després a seus representis a comitès coordinadors a nivell de ciutat i nacional. Aquests comitès després haurien de formar un front únic amb els estudiants universitaris i sobretot amb els sindicats.

A part de la seva debilitat, el problema principal és que aquest moviment s'enfronta a l'actitud política dels dirigents dels partits obrers i sindicats. Ja hem assenyalat que els dirigents sindicals no volen concretar cap tipus d'ajut al moviment, a part de discursos i mítings. La direcció del PASOK es va abstenir totalment de la vaga general. Per primera vegada Papandreou, encara que ha recollit la reivindicació que el govern "ha de dimitir", no ha donat cap tipus d'indicació als militants del partit que participin en la lluita. La direcció "oficial" del PASOK està deixant clar que és fora d'aquest moviment, és normal perquè l'últim que volen els dirigents reformistes de dretes del PASOK és arribar al poder afavorits per un moviment de masses combatiu.

La direcció del Synaspismos, d'altra banda, intenta intervenir políticament en el moviment, això no és dolent, però pel seu comportament és evident que ho fan principalment per pujar llocs en les enquestes. El govern de Nova Democràcia (ND) cada vegada és menys popular i la majoria dels treballadors comencen a girar electoralment cap al PASOK, que sembla el camí més fàcil per fer fora el govern Karamanlis. Els dirigents del Synaspismos a la pràctica no estan prenent cap tipus d'iniciativa concreta que pugui donar una expressió política clara al moviment i tampoc no fan res per separar-se clarament, políticament i organitzativament, dels anarquistes i els seus mètodes vàndals contraproduents.

Tanmateix, el que és encara més inacceptable és l'actitud dels dirigents estalinistes del KKE. Han començat un enfrontament públic amb la direcció del Synaspismos acusant-la obertament de "coordinació amb els elements lúmpens i paraestatals", que els mitjans de comunicació reaccionaris progovernamentals exploten per presentar l'esquerra en general com una lluita entre els seus diferents partits per veure qui aconsegueix més votants. Alhora, els dirigents del KKE no intenten arribar a un acord amb el moviment real, prefereixen recórrer a mítings de partit i manifestacions, separades de la resta de la classe obrera i del moviment juvenil.

Malgrat tot això, per ara, el moviment juvenil continua creixent. Objectivament la lluita és política. Aquest govern ha de caure i aquesta és la principal tasca que els treballadors i joves comprenen i accepten massivament, encara que els seus dirigents no donin una expressió política concreta al moviment. Com aquesta continua creixent, centrada en els instituts i universitats, amb la simpatia activa de la classe obrera, la crisi del govern és cada vegada més profunda.

En aquestes condicions, el que fa falta és coordinar el moviment de masses i enfortir-lo, pressionant els dirigents dels partits d'esquerra i obligant-los que acceptin la seva responsabilitat. És un fet l'enorme abisme que existeix entre el potencial objectiu del moviment i la posició passiva de la direcció oficial dels partits d'esquerra.

En última instància, l'única sortida a l'actual atzucac polític és a través d'una mobilització generalitzada de la classe obrera i la joventut per un genuí govern obrer amb un programa socialista. Només aquest govern podria fer justícia a aquesta lluita i aconseguir una victòria real. La tasca és acabar amb l'actual poder burgès bàrbar tant políticament com econòmicament. Aquesta és la solució final per la qual hem de lluitar dins del moviment obrer i l'esquerra.