Construir una rebel·lió social per l’ensenyament públic

Aquesta setmana els treballadors i treballadores d’escoles i instituts, amb el suport actiu d’estudiants i famílies, hem protagonitzat una nova setmana meravellosa de lluita educativa. Hem tornat a omplir els carrers, a demostrar la força que tenim i la nostra disposició a arribar fins al final, a no aturar-nos fins aconseguir la victòria.

Una setmana de lluita per l’educació pública

El dimecres 27 va tornar a ser una gran jornada de vaga educativa, amb protestes en els diferents territoris.

La seva massivitat va aconseguir tallar durant hores el trànsit a les principals autopistes del país.

A Granollers la mobilització va ser un èxit. El dia abans per la tarda ja havíem aconseguir cancel·lar la inauguració del XVIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores, esdeveniment institucional fomentat per la Conselleria d’Educació. El seu objectiu de lloar Catalunya com a capdavantera en polítiques educatives no pot ser més hipòcrita en un moment en què l’educació pública es dessagna i desenes de milers de profes, educadores i treballadores desbordem els carrers reclamant mesures urgents. Contundents accions similars es van dur a terme a Salt, Lleida i Torredembarra, mentre a Tarragona s’hi celebrà una potent manifestació.

Simultàniament, a Barcelona més de 20.000 persones omplíem de groc els carrers, des de Pla de Palau fins a Drassanes. Als milers de professors i professores, educadores i treballadores, s’hi van sumar les famílies i també el jovent, cridats a la vaga pel Sindicat d’Estudiants. Un nodrit bloc de l’escola concertada també va denunciar la precarització que pateixen els seus treballadors i treballadores.

A pesar del sol asfixiant i que diferents convocatòries se solapaven i foren anunciades amb molt poc marge de temps, desenes de milers de professors i professores van tornar a demostrar la seva fortalesa i clara voluntat a no cedir fins aconseguir l’educació pública que ens mereixem. És molt el que està en joc. I molts i moltes tenen clar que ara és el moment.

Al dia següent, la vaga territorial del Maresme i del Vallès va fer-se sentir amb força a Mataró i a la UAB, on les samarretes grogues van recórrer el campus de Bellaterra i visitar diverses aules per a donar a conèixer les seves reivindicacions, obtenint un gran suport entre els i les estudiants. Avui també una concentració de docents ha bloquejat l’accés al cremallera de Montserrat.

Incorporar a la classe treballadora a la lluita per l’educació pública. Guanyarem!

Des de l’inici de la jornada del dimecres, els discursos públics dels portaveus dels sindicats apuntaven a què l’acord era a prop, que el Departament ja parlava el mateix idioma que nosaltres i fins i tot parlaven de desconvocar les vagues.

Però el Departament d’Educació i la Consellera Esther Niubó ha tornat a posar engrunes sobre la taula, aixecant-se fins i tot de la negociació en les diverses reunions d’aquests dies. Ahir per la nit els representants sindicals van tancar-se al Departament per aquest motiu.
Ens trobem en un moment important de la lluita.

El Departament és conscient que el curs està acabant i pretén guanyar temps i desgastar el moviment. És conscient que fer una concessió significativa, més encara en mig de les vagues, reforçaria la mobilització educativa i seria a més oxigen i impuls per a les lluites de diferents col·lectius: educació infantil. biblioteques, sanitat... També suposaria desacreditar enormement els dirigents de CCOO i UGT. I això no només té importància en l’àmbit educatiu, on aquests van signar un acord molt deficient amb el Departament. Sinó que podria tenir un efecte en molts altres sectors, en què els dirigents d’aquests sindicats fan un paper de tap de les reivindicacions de les plantilles, i on cada cop s’aprecien més elements de insubordinació i desbordament sindical. No només estan en joc alguns milions d’euros que el Govern preferiria regalar a rendistes i als seus amics empresaris. Parlem de la pau social i de l’estabilitat del sistema. Per això el Govern està enrocat desitjant que amb mínimes concessions aconsegueixi que passi, almenys de moment, la tempesta.

La mobilització educativa s’ha convertit en l’epicentre de la lluita de classes a Catalunya. També al País Valencià, amb una vaga indefinida imparable. A Madrid les educadores infantils porten gairebé dos mesos de vaga indefinida, i els sindicats han anunciat vaga indefinida a l’educació per a l’inici del curs vinent. A tot l’Estat espanyol centenars de milers de professors i professores s’han aixecat aquest curs per una educació pública digna, amb vagues i manifestacions multitudinàries. Cal unificar-les i preparar una tardor ben calenta. Sí que hi ha recursos. Els aconseguirem als carrers!

A Catalunya estem vivint les mobilitzacions més grans des del 1988. Tot això és històric. Per a combatre la política del desgast i del “divideix i venceràs” del Departament no serveix generar il·lusions en les negociacions i treure el focus dels carrers. L’organització de les vagues i assegurar mobilitzacions serioses i potents és fonamental. Volem un acord, però un bon acord, a l’alçada de tota la força que estem demostrant i tot l’esforç de temps i de diners que estem dedicant, i proporcional al desgast laboral, personal i familiar que estem patint.

Necessitem seguir organitzant totes les nostres forces, que són moltes. Cal seguir fomentant i estendre les assemblees a cada escola i institut, i iniciatives com la caixa de resistència. Des del nostre punt de vista cal orientar l’activitat de les assemblees i plataformes, dels activistes i sindicalistes de base, a incorporar activament els treballadors i treballadores, a les famílies, a la batalla en defensa de l’educació pública. Una manifestació convocada un dissabte, organitzada amb el formidable impuls des de baix que omple de gom a gom els carrers de Catalunya, arribant a barris, centres de treball i moviments socials, seria un primer pas molt positiu.

La propera setmana hi ha convocades noves jornades de vagues per zones, que conclouran amb una vaga educativa el 5J –tant laboral com estudiantil– a tota Catalunya, amb una manifestació unificada a Barcelona. Hem de reforçar la seva convocatòria, enfortint la unitat entre els diferents sectors educatius en lluita i assegurar el seu èxit.

Tenim força per guanyar! Ni un pas enrere!