Per un sindicalisme que defensi realment els treballadors!
El passat 6 de juny l'empresa Emte-Service va acomiadar un treballador romanès que té un nen amb càncer, al qual van fer fora després d'haver demanat permisos per acompanyar el seu fill a l'hospital, i en el transcurs de les vacances que havia sol·licitat per no perjudicar l'empresa. A aquest escandalós acomiadament se suma l'incompliment reiterat per part de l'empresa del conveni del metall (que no paga el plus corresponent al personal que treballa a "torns", vulnera la revisió salarial de l'IPC i no abona correctament les pagues extres...). Tot això quan el Grupo Emte ha tingut un benefici de 16,4 milions d'euros a l'últim exercici.
El comitè es va reunir en diverses ocasions amb l'empresa que no acomiadés el company i que aquesta complís el conveni col·lectiu. Però l'empresa no va mostrar cap interès en negociar, sinó que, una i altra vegada, va fer passar amb raons o va rebutjar de ple les peticions del comitè. A més, va fer cas omís de la Inspecció de Treball, que en un dictamen datat el 4 de març li exigeix que compleixi el conveni.
Davant de tots aquests abusos el comitè va respondre immediatament i va convocar una vaga que va ser recolzada majoritàriament per l'assemblea de treballadors. Durant les dues jornades que va durar la vaga, els treballadors van sofrir tot tipus de pressions. El Delegat de l'empresa fins i tot va atropellar amb el seu cotxe els participants d'un piquet pacífic ubicat davant una de les naus d'EMTE en el Polígon de Riuclar, amb el resultat de dues persones contusionades.
A part d'aquest incident l'empresa ha dut a terme una campanya minuciosa, treballador a treballador, de propagació de tot tipus de mentides (enviant un missatger pels centres de treball) per acovardir els treballadors i traslladar-los la conclusió que amb un comitè d'empresa més dòcil no hi hauria tants "problemes".
EMTE és una empresa petita, la qual cosa suposa que l'empresari pot fer una pressió més directa sobre els treballadors. A més en el context de la crisi que es palpa en l'ambient fa que molts treballadors temin pels seus llocs i puguin arribar a tenir por de represàlies si segueixen un comitè no domesticat.
Aquesta campanya de l'empresa és contrarestada pels companys del comitè explicant els motius pels quals calia portar endavant la vaga i que es resumeixen en les dues consignes: nativa o estrangera la mateixa classe obrera!, un a un ens poden, units no!
Però els empresaris no poden tolerar en aquest context de crisi, que saben que caldrà prendre serioses mesures per mantenir els seus beneficis, un comitè d'empresa que sigui model i punt de referència d'un sindicalisme combatiu i de classe. I encara que EMTE és una petita empresa les notícies volen i una victòria en aquesta empresa tindria un efecte en tota la petroquímica de Tarragona.
Malgrat totes les maniobres la vaga va tenir un primer resultat positiu. Malgrat que el treballador no va ser readmès, sí que ha aconseguit la indemnització que li corresponia (45 dies per any treballat) i no la que pensava donar-li l'empresa que era molt menys (20 dies per any treballat). D'altra banda s'ha mantingut la dignitat que suposa defensar un company de treball.
Intent de revocar el comitè d'empresa
En el transcurs de les negociacions amb l'empresa es produeix l'últim atac fins a la data. L'empresa reuneix diversos treballadors a les oficines d'EMTE als quals planteja fer fora el comitè. A través d'un full anònim convoquen una assemblea amb un únic punt de l'ordre del dia: la revocació del comitè. En aquest full s'anuncia la presència de membres de la direcció de la Federació minerometalúrgica de CC.OO. Al principi no podíem donar crèdit a què el Secretari del Metall del sindicat, José Antonio Hernández, es prestés a aquest tipus de maniobres i li demanem que públicament es desvinculés i denunciés la maniobra de l'empresa, i més quan el comitè d'empresa està format per afiliats de CC.OO. i el seu president, Manuel Vidal ("Manu"), és membre de l'Executiva del metall de CC.OO. de Tarragona. Tanmateix no és cap secret que els delegats de CC.OO. en el comitè s'han destacat per defensar un sindicalisme combatiu (com per exemple la posició contrària a la firma del conveni del metall pel seu contingut i durada de sis anys o la proposta de crear una secció sindical intercontractes de CC.OO. per unir la lluita dels treballadors de totes les empreses) que mai va ser del grat d'Hernández, sempre més favorable a, segons la nostra opinió, firmar pactes que propiciïn "pau social" als empresaris i en els quals els treballadors no percebem un avenç clar de les nostres condicions laborals. En tot cas, si com és normal i positiu, dins d'una organització obrera com CC.OO. hi ha diferències aquestes s'haurien de debatre obertament i democràticament davant de les bases i Hernández, com secretari general de la Federació, hauria de donar exemple en aquest sentit. Mai Hernández no ha proposat cap debat per intentar modificar la línia d'actuació del comitè i ha preferit en canvi aquesta maniobra contra els companys del propi sindicat per tenir una línia política diferent. Encara així resultava difícil de creure que Hernández estigués implicat en aquesta vergonyosa maniobra, com el final així va ser.
L'"assemblea revocatòria" es va celebrar amb una infinitat d'irregularitats i pressions de tot tipus (intents de canviar el contracte d'un treballador abans de la mateixa, absència de companys que estaven treballant, desenvolupament i organització de l'assemblea al marge del comitè...) Però el més destacable de la reunió és que es va posar en evidència que la maniobra contra el comitè estava dirigida directament per Hernández, qui abans de començar el conflicte va evitar la seva participació en diferents activitats de suport a la lluita i va rebutjar la nostra sol·licitud per a què l'advocat de CC.OO. defensés al treballador acomiadat. Hernández no va presentar cap argument per a la revocació. Només algun treballador va comentar que possiblement el comitè s'havia equivocat i que no va saber valorar el suport a la vaga. Els companys del comitè i els treballadors que el recolzem deixem clar que la revocació era una maniobra de l'empresa contra un comitè combatiu, dirigida per a major vergonya, per un dirigent del sindicat que hauria de defensar els treballadors en comptes de recolzar un canvi de comitè promogut per l'empresa.
Volem ressaltar i agrair el suport i la solidaritat del Sindicat d'Estudiants i de molts treballadors, de delegats sindicals i afiliats, sobretot de CC.OO., però també d'UGT i CGT. Menció especial mereixen els companys de CC.OO. en el Comitè d'Empresa de Maymo. Uns companys que ens han donat el seu suport i ànim a tota hora. Aquests companys van intervenir en l'assemblea manifestant que el Comitè d'EMTE va poder cometre errors, cosa que d'altra banda tots fem, però el que no es pot dir de cap manera és que ha estat un comitè deshonest i que no hagi vetllat honradament des del primer dia pels interessos dels treballadors.
Amb tot, i malgrat les enormes irregularitats, es van realitzar votacions. El comitè va fer una crida a no votar per la falta de les garanties més elementals democràtiques. El resultat final anunciat per Hernández va ser que 24 treballadors van votar a favor de la revocació del comitè d'un cens de 53 treballadors. La resta de la plantilla no va participar en les votacions i un treballador va votar en contra.
Una vegada acabada la votació no hi va haver cap celebració, ningú no va tenir la sensació d'haver-se tret del mig un comitè "traïdor" que no representa els treballadors. Hernández i els seus acompanyants se'n van anar sols per on van venir. Molts treballadors van expressar poc després que no volien ni sentir parlar d'acomiadaments contra els membres de comitè d'empresa. Hernández va manifestar que no hi hauria repressió de cap tipus. Per cert, com pot assegurar-ho?, És potser amo d'EMTE, una empresa que s'ha atrevit a acomiadar sense cap escrúpol a un treballador fix que té un fill amb càncer i sense que Hernández mogués un sol dit per impedir-ho?
L'endemà algú de l'empresa va entrar en una sala del taller d'EMTE i va buidar el tauler d'anuncis on hi havia diferents fulls penjats informatius, circulars sindicals i els últims números del diari obrer El Militante.
La lluita segueix
Però malgrat les dificultats i de les enormes pressions no està tot dit. Els companys del comitè continuen lluitant pels drets dels treballadors. S'iniciarà una intensa campanya d'explicació del que ha succeït, una denúncia legal de totes les irregularitats que s'han comès per defensar els companys de la més que previsible persecució sindical i una campanya estatal i internacional d'informació a tots els treballadors i a tots els companys del sindicat. Perquè sota cap concepte CC.OO., una organització format per l'esforç comú i diari de milers de treballadors als seus llocs de treball i el dels nostres pares que van construir el sindicat sota les condicions més dures de lluita contra el franquisme és responsable del que va passar. La responsabilitat correspon únicament a uns dirigents que han afavorit amb la seva actuació els interessos de la patronal en detriment dels interessos dels treballadors.
S'acosten temps difícils. Els rics volen fer-nos carregar el pes de la crisi (que ells mateixos han provocat) a les nostres esquenes, amb acomiadaments, incompliments de conveni, pagament incorrecte de les nòmines, augment dels ritmes de treball, pujada de preus.... Cal preparar-se per a la lluita i per començar cal organitzar-se i participar en les organitzacions sindicals de classe perquè siguin les eines de lluita pel que es van crear. Tots els treballadors i comitès d'empresa, han de respondre unitàriament des de ja als atacs empresarials i no permetre de cap manera que els sindicats serveixin a interessos aliens als dels treballadors.
Per un sindicalisme i un comitè d'empresa al servei dels treballadors, no de la patronal!
Nativa o estrangera la mateixa classe obrera!
Per unes CC.OO. democràtiques i combatives! Afilia't i lluita amb nosaltres!
Un a un ens poden, units no!
Per una secció sindical intercontractes de CC.OO. del manteniment i muntatge!
Enviar la resolució a:
CCOO-Metall: Fax 977231809 E-Mail: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Comitè de suport a la lluita d'EMTE: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Tarragona: No a les maniobres per revocar el comitè d'empresa d'EMTE Service!
Per un sindicalisme que defensi realment els treballadors!
A la Federació Minerometal·lúrgica de CC.OO. Tarragona
El passat 6 de juny l'empresa Emte-Service va acomiadar un treballador romanès que té un nen amb càncer, al qual van fer fora després d'haver demanat permisos per acompanyar el seu fill a l'hospital. Davant aquest escandalós acomiadament el comitè va respondre convocant una assemblea de treballadors on es va acordar majoritàriament anar a vaga. Davant d'aquesta convocatòria l'empresa va actuar amb tot tipus de maniobres i pressions. El propi Delegat de l'empresa va tractar d'atropellar amb el seu cotxe els participants en el piquet informatiu, provocant contusions a dues persones.
Després de les dues jornades de vaga l'empresa tracta de represaliar als Delegats Sindicals de CC.OO. que ha estat al capdavant de la lluita. Per a això va realitzar una reunió a les oficines d'EMTE el passat 23 de juny on van convocar una assemblea i van començar a recollir firmes per revocar el comitè. L'assemblea convocada es va celebrar amb diverses irregularitats i pressions (intents de canviar el contracte d'un treballador abans de la mateixa, absència de companys que estaven treballant, desenvolupament i organització de l'assemblea al marge del comitè, composició irregular de la taula electoral: participada per un exmembre del comitè que va dimitir per discrepàncies amb la majoria del mateix i un nebot de l'encarregat de l'empresa que a més va injuriar la vaga...)
El més sorprenent d'aquesta maniobra de l'empresa va ser el suport que va tenir des de la direcció del Sindicat Minerometal·lúrgic de CC.OO. de Tarragona. En concret, el seu secretari general José A. Hernández no sol va estar present a l'assemblea manifestant públicament el seu suport la maniobra de l'empresa per revocar al Comitè, sinó que va dirigir en persona aquesta maniobra, la qual cosa resulta completament escandalós.
No és cap secret que els delegats de CC.OO. en el comitè han estat molt crítics amb alguns aspectes de la línia sindical d'Hernández (com per exemple la firma del conveni del metall, pel seu contingut i durada de sis anys o la seva negativa a crear una secció sindical intercontractes) que mai no va ser del seu grat. Però en tot cas, quan hi ha diferències dins d'una organització obrera com CC.OO. aquestes s'haurien de debatre oberta i democràticament davant de les bases i Hernández, com secretari general de la Federació, hauria de donar exemple en aquest sentit.
Després de la vaga contra l'acomiadament del treballador, el Comitè d'Empresa d'EMTE mai no va rebre cap proposta d'Hernández per debatre el balanç de la mateixa. Al contrari, tota aquesta maniobra, de la qual el Secretari General de la Federació minerometalúrgica de CC.OO. de Tarragona ha estat còmplice al costat de l'empresa, s'ha fet secretament a l'esquena del Comitè. Es tracta d'una autèntica purga per motius polítics. En la mesura que aquest comitè d'Empresa no era del grat de la direcció del sindicat, aquesta no ha tingut objecció en revocar-lo, utilitzant pràctiques absolutament alienes als mètodes del sindicalisme de classe.
Per tot això els a baix signants rebutgem totes aquestes maniobres per revocar el Comitè d'Empresa d'Emte, l'objectiu del qual és atacar més fàcilment els drets dels treballadors. Alhora, exigim la direcció de Federació Minerometalúrgica de CC.OO. de Tarragona que rectifiqui en la seva decisió de recolzar la revocació d'aquest comitè, i que garanteixi la democràcia interna dins de CC.OO., un dels signes d'identitat fonamentals del sindicalisme de classe.
Nom i cognoms DNI Firma Posició Sindical
