La lluita entra en una fase decisiva

Els conductors de TMB estan protagonitzant una lluita exemplar. Després de mesos de conflicte, 17 jornades de vaga a les seves esquenes, repressió policial, criminalització mediàtica, sancions i amenaces d'acomiadament als dirigents de la lluita (comitè de descansos); els conductors de TMB mantenen els ànims bé alts, igual que la determinació per a què aquesta lluita culmini en victòria.

Després de la setmana de vaga del 3 al 7 de març, la Consellera del Departament de Treball de la Generalitat es va postular com a mitjancera, asseient en una taula el comitè d'empresa (on són els cinc sindicats) i la direcció de TMB, segons va dir per "resoldre aquest tema en un mes".
A l'assemblea del 13 de març, els conductors de TMB van donar una nova oportunitat a l'Ajuntament i l'empresa per resoldre satisfactòriament el conflicte: es va decidir per votació a mà alçada, que es mantenien les jornades de vaga dels següents quatre dijous (20 i 27 de març, 3 i 10 d'abril), però en cas que l'empresa fes una oferta que signifiqués avançar cap als dos dies, l'assemblea donava la potestat al comitè de descansos per desconvocar la vaga "de dijous a dijous". D'aquesta forma, els conductors van llançar un doble missatge: estan disposats a asseure a negociar perquè volen resoldre positivament el conflicte, però mentre no hi hagi res seriós sobre la taula, la pressió ha de continuar i continuarà.
L'empresa i l'Ajuntament han desaprofitat aquesta oportunitat per demostrar que "TMB també està a favor dels dos dies de descans setmanal" com prediquen demagògicament en la seva propaganda antivaga. El 26 de març, després de dotze hores de reunió entre la direcció de l'empresa i el comitè d'empresa, van fer la següent oferta: un canvi de torns, amb una reducció anual de jornada de 29 hores (que per a un dels torns la reducció és de 6 hores; davant les 83 hores de reducció que reivindica el comitè de descansos), però amb augment de jornada diària, perdent els tretze caps de setmana anuals de què gaudeixen des de la lluita de l'any 2000, i amb reducció salarial. Un conductor va expressar el sentiment de la plantilla quan va dir que "això no és una oferta, és una broma de mal gust, una burla". La direcció de TMB va dir que, encara que fos rebutjat pels conductors, implantaria el nou sistema de torns de forma voluntària per a qui s'apuntés a partir de l'1 d'abril. Més que d'una oferta per resoldre el conflicte, del que es tracta és d'una oferta mediàtica: "els treballadors rebutgen l'oferta de dos dies de descans setmanal que fa l'empresa" dirien l'endemà els diaris.

A la vaga indefinida

El 27 de març els conductors van celebrar la seva habitual assemblea en dia de vaga. Després d'un debat, on cadascú va poder defensar els seus punts de vista, els conductors van aprovar a mà alçada per unanimitat rebutjar l'oferta de l'empresa, i rebutjar la imposició de l'empresa, que amb l'aplicació unilateral del nou reglament de torns "de forma voluntària", pretén dividir la plantilla. Els conductors es mantenen units entorn de la reivindicació dels dos dies i amb el comitè de descansos, per al qual ha jugat un paper central que en totes les assemblees de conductors es recordi que "no són el mateix els dirigents sindicals de CCOO i UGT, que els seus afiliats que hi ha en les assemblees, piquets i jornades de vaga".
Com comentava un delegat del comitè de descansos, l'oferta de l'empresa demostra la pressió que estan rebent, ja que el desembre deien que els conductors ja tenien dos dies a la setmana (mentint descaradament), posteriorment van dir que també estaven a favor dels dos dies però que s'havia de negociar en el marc del conveni col·lectiu, avançant la negociació, ara han assegut a negociar el tema de descansos, i han ofert una reducció de jornada. Davant d'aquesta mostra de debilitat, els conductors li han dit alt i clar: és absolutament insuficient. Per a acceptar això, millor no haver començat.
Posteriorment es va discutir el pla de lluita, i es va acordar no fer vaga els dos següents dijous (3 i 10 d'abril) i anar a la vaga indefinida a partir del pròxim 15 d'abril, endurint d'aquesta forma la lluita. Aquesta era la proposta del comitè de descansos, i que va sortir aprovada per una majoria aclaparadora de l'assemblea de conductors. Els més de mil conductors van sortir de l'assemblea amb els ànims bé alts, conscients que la lluita ha arribat a la seva fase decisiva.
Ara més que mai és necessari preparar el pas següent. La segona edició del diari gratuït Dos Dies! és un primer pas, i l'edició de cartells i adhesius. Això ha d'anar acompanyat d'un pla de difusió massiu entre la població de l'àrea metropolitana de Barcelona. Fins ara la lluita ha comptat amb la solidaritat de la classe obrera i la joventut de Barcelona, com fins i tot ha reconegut el diari El País dient que "la majoria dels assalariats" recolzen la lluita. L'empresa i l'Ajuntament sembla que tractaran de mantenir-se ferms per derrotar la vaga, i intentaran enfrontar l'opinió pública amb els conductors en lluita. Contrarestar aquesta campanya jugarà un paper central. També és important el que fins ara ha estat una característica de la lluita: la vaga activa, amb piquets a les cotxeres i manifestacions i/o assemblea tots els dies de vaga.
Molts treballadors d'altres empreses, en especial del sector del transport urbà però també d'altres sectors, estan mirant aquesta lluita, esperant que acabi en victòria, per prendre l'exemple. Per aquesta raó és una lluita tan perillosa per a la patronal i l'Administració, i tan important per al conjunt de la classe obrera. Des del Corrent Marxista Internacional Militant, igual que des del Sindicat d'Estudiants, posarem tot el nostre esforç en que aquesta lluita acabi en una victòria que marcarà un abans i un després en la lluita de classes a Catalunya, difonent la lluita en el moviment obrer i la joventut, i participant activament.

PARTICIPA I ENVIA LA TEVA RESOLUCIÓ DE SOLIDARITAT AMB LA LLUITA

Recolza econòmicament la lluita:
2100 - 1305 - 13 - 0200042207