Maricarmen Abascal ha estat desnonada brutalment per la policia de Marlaska. Després de 71 anys vivint al seu domicili de Sainz de Baranda, els últims 7 ha estat lluitant incansablement contra el fons voltor Urbangestión per no acabar al carrer. Aquesta és la justícia capitalista al servei dels rendistes i els fons voltor.
Aquest és el quart intent de desnonament per part de la propietat, que ha apujat el lloguer de 500 a 2.650€, un 275%, després que Maricarmen no acceptés, perquè li resultava impossible, l’“oferta” de comprar la seva pròpia llar per 247.000€. Parlem d’una dona que, a més de la seva avançada edat, té un estat de salut molt fràgil i una discapacitat reconeguda del 50%.
Centenars d’activistes pel dret a l’habitatge i veïnes de Maricarmen han passat la nit davant del portal de l’habitatge. Poc abans de l’alba han aparegut desenes d’antidisturbis equipats amb tota la parafernàlia repressiva per intimidar aquelles persones que volien evitar aquest atropellament inhumà.
La primera mesura adoptada per la policia ha estat intentar que aquesta vergonya fos documentada el mínim possible i limitar les proves de la brutalitat de les forces repressives.
Un cordó de la UIP ha separat la premsa a 200 metres de la casa de Maricarmen, mentre una furgoneta policial tallava el carrer de banda a banda.
La llibertat d’informació només existeix quan no xoca contra els interessos dels capitalistes.
Immediatament després, la policia ha carregat a cops de porra contra les activistes que estaven concentrades pacíficament.
És evident que s’ha donat carta blanca a la policia i que la intenció és també que la intervenció sigui exemplaritzant en una lluita que s’ha convertit en un dels símbols del moviment pel dret a l’habitatge.
Més de mil persones s’han concentrat al voltant de l’edifici al llarg del matí per denunciar i intentar impedir aquest desnonament.
Per part de la propietat, la policia i la comissió judicial no hi ha hagut cap empatia: en el moment en què la comissió ha ratificat el desnonament, les activistes han demanat un termini de dos dies per poder recollir les coses de Maricarmen.
La propietat s’hi ha negat. A més, una escriptora anònima s’ha ofert a pagar el lloguer de Maricarmen. També s’hi han negat.
Aquest desnonament és un missatge per a totes les que lluitem per l’habitatge.
A Madrid, Díaz Ayuso s’ha convertit en la mamporrera més conseqüent dels interessos dels especuladors.
Aquesta empresària corrupta i feixista va inaugurar ahir mateix a IFEMA la fira de paràsits especuladors The District, on diversos grups d’activistes han pogut entrar per protestar contra la presidenta de la CAM.
Que a ningú li quedi cap dubte que les imatges d’aquest desnonament són fruit de trucades als despatxos d’alts comandaments policials i judicials.
Avui, a IFEMA, hi ha centenars d’empresaris desitjosos de continuar especulant amb el mercat de l’habitatge de Madrid: cal mostrar-los en viu i en directe que podran fer-ho sota la pau d’Ayuso, que tots els mitjans de l’Estat estan a la seva disposició i que a ningú li tremolarà la mà.
Tots els matinals han obert amb les imatges, la notícia i també amb declaracions de la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez.
Segons diu, aquesta humil ministra no pot fer res quan una anciana està a punt de ser desallotjada de casa seva per uns bèsties amb placa i porra. No ho acceptem.
Aquestes declaracions són inacceptables. Si no poden moure un dit per evitar aquest desnonament, per a què serveix aquest Govern?
El Govern del PSOE i Sumar té una gran responsabilitat en els fets d’aquest matí.
S’han omplert la boca parlant d’habitatge, de lleis aprovades que prohibeixen els desnonaments de persones vulnerables i d’alternatives habitacionals.
Però els fets demostren que això no són més que paraules i paper mullat.
A l’hora de la veritat, és la mateixa Delegació del Govern del PSOE la que posa tots els mitjans a disposició de la judicatura i dels voltors d’Urbangestión per desnonar Maricarmen.
Però no només això: aquest és el Govern que s’ha negat a topar les pujades dels lloguers, que és el protector conseqüent dels especuladors de l’habitatge, que es nega a expropiar els grans tenidors per garantir l’accés a un dret bàsic.
La realitat és que el cas de Maricarmen és un exemple cru de la realitat que viu la nostra classe, expulsada dels nostres barris perquè uns pocs es facin d’or parasitant els nostres salaris.
La hipocresia del PSOE i la seva inacció aplanen el camí i donen ales a l’ofensiva dels rendistes i els seus representants polítics.
Estem davant d’un Govern que defensa els especuladors, els rendistes i els fons voltor amb la força armada de la policia.
En els intents anteriors, el desnonament s’ha paralitzat gràcies a la lluita.
L’immensa onada de solidaritat ha transcendit les activistes i el barri. Personalitats del món de la cultura també han estat mostrant el seu suport.
Fins i tot l’ONU ha demanat que s’aturés aquest desnonament.
La imagen de la vergüenza. A Maricarmen la sacan de su casa en camilla y se la llevan en ambulancia. Va a morir sin volver a su casa. Este sistema tiene que arder hasta sus cimientos. pic.twitter.com/4hGKlBRlAB
— alemvelasco_ (@alemvelasco_) September 23, 2026
Els horrors del capitalisme fan que ens bulli la sang.
Mentre s’intenta destinar un àtic de luxe a Chamberí perquè Ayuso hi visqui com una reina, la vida de Maricarmen queda en una situació crítica.
Des d’Esquerra Revolucionària i el Sindicat d’Estudiants exigim que es garanteixi el compliment del contracte legítim que té Maricarmen i que pugui continuar vivint de per vida en el que sempre ha estat casa seva.
