Nissan ha anunciat l'acomiadament del 40% de la plantilla, 1.680 treballadors. Malgrat que l'empresa en l'últim lustre ha obtingut importants beneficis i ha incrementat la seva productivitat de manera destacada, el director general de Nissan Motor Ibérica, Fumiaki Matsumoto, ha declarat la guerra als treballadors amb l'anunci dels seus plans. Nissan ha acumulat importants beneficis amb el treball, amb la suor i els nervis dels que ara vol enviar a l'atur sense cap objecció. El retall de producció afectarà també les empreses auxiliars i això pot representar que unes altres 4.000 famílies es vegin davant un futur incert. I més tenint en compte l'escenari de recessió econòmica i d'augment de l'atur en la qual ens trobem.

Alhora, la direcció de SEAT augmenta el nombre d'afectats per l'ERE temporal, augmentant el nombre d'acomiadats de gener a juliol de 500 a 750 (la qual cosa se suma als 750 acomiadats fins a desembre i les aturades de 20 dies que afectaran uns 4.000 treballadors). També en la planta de Ford a Almussafes els treballadors es troben des del passat 29 de setembre amb un ERE que afecta 990 treballadors, que fins al dia 24 de desembre estaran acomiadats, cobrant només entre el 65% i el 80% del seu salari. Aquests expedients, encara que "temporals", són una amenaça greu immediata sobre els treballadors. La continuïtat de milers de llocs de treball és en perill. Com els mateixos directius de les multinacionals han plantejat repetidament, aquestes mesures són temporals mentre "no s'agreugi la crisi de l'automoció".

Per una Vaga de 24 hores del sector de l’automòbil
Per una Vaga General en defensa de l'ocupació

Darrere d'aquesta ofensiva brutal per part de la patronal, darrere dels plans de destrucció d'ocupació que volen dur a terme no solament està la caiguda de les vendes. Hi ha també la lluita ferotge pels mercats, la competència brutal que hi ha entre les companyies. En el fons, del que es tracta és d'una crisi de sobreproducció. Aquesta es dóna en la mesura que la capacitat de consum de la majoria de la població al món, dels treballadors en definitiva, no creix al mateix ritme que la capacitat productiva instal·lada. Però reconèixer les contradiccions del capitalisme en absolut vol dir que hàgim d'acceptar els plans de les empreses. Cal defensar tots i cada un dels llocs de treball. És necessari i urgent que les direccions d'UGT i CCOO convoquin un pla de mobilitzacions que, començant per la convocatòria d'una vaga de 24 hores del sector de l'automòbil, tant en empreses matriu com auxiliars i contractes, porti fins a la convocatòria d'una vaga general de 24 hores en defensa de l'ocupació i en contra dels acomiadaments i els EREs.

Les direccions d'UGT i CCOO a Catalunya haurien de convocar ja una Vaga General de 24 hores a Catalunya per pressionar el govern de la Generalitat, de l'autorització de la qual depèn que s'aprovi o es rebutgin els expedients presentats per les multinacionals a Catalunya. A les multinacionals del sector de l'automòbil no se'ls pararà els peus si no és amb una mobilització massiva i contundent de tota la classe obrera de Catalunya. Són moltes les empreses, de diferents sectors, que es troben davant del xantatge i els atacs de la patronal, amb EREs i acomiadaments a sobre de la taula. Cal acabar com més aviat millor amb aquesta sagnia. La crisi no és responsabilitat dels treballadors. Que paguin la crisi els seus responsables, els capitalistes, i no els treballadors.

Les declaracions d'aquests dies de Méndez i Fidalgo, els dirigents d'UGT i CCOO a nivell estatal, intentant transmetre un missatge de tranquil·litat és inacceptable. No es pot seguir amb el discurs de "diàleg social", de "responsabilitat" davant de la crisi, oferint-se per a pactes en els quals s'ofereix moderació salarial a canvi de "mantenir l'ocupació ". Això és el que impedirà que es destrueixin milers de llocs de treball? Que ens diguin en quina empresa, a quin sector, s'ha impedit acomiadaments i retalls de plantilla gràcies a aquesta actitud "responsable". La moderació salarial, en realitat, la pèrdua de poder adquisitiu dels nostres sous, és un fet generalitzat i no està evitant l'allau de EREs i acomiadaments davant de la qual ens trobem. Declaracions com les que han fet recentment Fidalgo i Méndez, recordant als empresaris la clàusula que els permet despenjar-se dels convenis sectorials per la situació econòmica, són completament inacceptables. Per aquesta via no es defensen els drets dels treballadors, sinó els dels empresaris.

L'única alternativa: nacionalització sense indemnització sota control obrer

L'única forma de defensar totes els llocs de treball, pressionant a través de la lluita massiva, és defensant la nacionalització sense indemnització sota control dels treballadors de les empreses amenaçades de tancament o acomiadaments. L'única alternativa davant l'ofensiva patronal és que el govern faci públiques les empreses en crisi per mantenir l'ocupació. Durant les últimes setmanes hem vist com els governs nord-americà i europeus (inclosos el Govern de Zapatero) han regalat quantitats obscenes de diners públics per mantenir els beneficis de la gran banca, en una espècie de socialisme per als rics i capitalisme (acomiadaments i precarietat) per als obrers.

No podem permetre que les mateixes multinacionals i bancs que han estat esprement fins a l'extenuació a la classe obrera, obtenint beneficis milionaris i abundants subvencions públiques durant anys, ara s'emportin la riquesa i ens condemnin a l'atur. El que haurien de fer el govern del PSOE i el tripatit, i ho hem de reclamar a través de la lluita, és la nacionalització sota control obrer de les empreses en crisi, i l'expropiació sense indemnització de la banca i els monopolis.

Per un sindicalisme combatiu, democràtic i de classe

Des del Corrent Marxista Militant fem una crida als treballadors, als delegats i afiliats d'UGT i CCOO, a lluitar per un sindicalisme combatiu, de classe i democràtic, en el qual els treballadors decidim a través de les assemblees. Alhora, cal forçar les direccions sindicals que convoquin ja, de forma immediata, una vaga general de 24 hores en tot l'estat, en defensa de l'ocupació, en defensa dels salaris. En defensa dels nostres drets i interessos com a classe, en definitiva.