Per una política internacionalista i de classe

La disputa pel territori en reclamació de l'Essequibo ha estat utilitzada al llarg de la història per les potències imperialistes per als seus interessos i per diferents governs capitalistes a Guyana i Veneçuela per desviar l'atenció dels problemes interns i enfrontar els pobles.

La decisió del Govern de Nicolás Maduro de promoure un referèndum consultiu per al proper 3 de desembre per declarar aquest territori part inalienable de Veneçuela, representa una nova ruptura amb les polítiques internacionalistes i antimperialistes de Chávez i té un contingut totalment reaccionari, que només afavoreix la burgesia xovinista d’ambdós països.

Sota la direcció d'Hugo Chávez, la revolució bolivariana va apostar per la integració llatinoamericana i la col·laboració i solidaritat entre els pobles. Respecte al conflicte històric per la Guaiana Essequiba, Chávez va defensar una utilització sobirana i respectuosa amb el medi ambient dels rics recursos naturals del territori en reclamació mitjançant un acord solidari de col·laboració entre tots dos Governs, davant dels interessos de les potències imperialistes i el xovinisme patrioter dels sectors més reaccionaris de l'exèrcit i la dreta dels dos països.

L'Essequibo, nou peó al tauler de la pugna interimperialista

El descobriment d'importants reserves de petroli superlleuger a la Guaiana Essequiba i la seva explotació ha crescut exponencialment des del 2015, i ha generat beneficis multimilionaris [1]. En un context marcat per la pugna entre l'imperialisme nord-americà i els imperialistes xinesos i els seus aliats russos per l'hegemonia continental i mundial, això ha rellançat una disputa que semblava continguda durant dècades. Les nefastes polítiques capitalistes i proimperialistes tant del Govern de Guyana com del de Nicolás Maduro no han fet res més que exacerbar l'enfrontament.

Després de fracassar en la seva temptativa colpista a través de la seva titella Guaidó, els EUA van apostar per aconseguir l'explotació en exclusiva de les riqueses de Guyana, que a més de petroli posseeix minerals com or, diamants i coltan (que ja van ser objecte de disputa interimperialista en altres moments ), i van utilitzar el govern guaianès com a cap de platja per a noves ofensives per reprendre el control de Veneçuela.

La general en cap del Comando Sur, Laura Richardson, s'ha referit en nombroses ocasions a les riqueses de Guyana (i Veneçuela) com un objectiu estratègic al qual “no renunciarem mai”. El Govern de Guyana va acceptar l' “abraçada de l’os” de Washington per enfortir la seva posició en la disputa històrica amb Veneçuela per l'Essequibo, i han permès l'entrada de companyies petrolieres estrangeres i han signat acords sucosos que estan beneficiant els més rics mentre la desigualtat i la pobresa segueixen colpejant la majoria de la població.

El Govern veneçolà de Nicolás Maduro, que va renunciar fa molt de temps a qualsevol perspectiva socialista i antiimperialista conseqüent, ha apostat per gestionar la crisi del capitalisme veneçolà de la mà dels militars i els imperialistes xinesos i russos. Per això estableix acords amb sectors de la pròpia burgesia veneçolana i els grans monopolis multinacionals imperialistes. Com a part d'aquesta política de liquidar la revolució bolivariana i de fer concessions a la burgesia i als militars, va substituir l'orientació internacionalista de Chávez per un discurs xovinista i agressiu que posa l'èmfasi en l'enfrontament amb Guyana, per intentar així desviar l'atenció dels problemes interns i el creixent malestar social amb les seves polítiques.

La decadència del poder de Washington davant de l'imperialisme emergent xinès s'ha reflectit en el fet que els seus plans per controlar Guyana en exclusivitat estan fent aigües. Les companyies petrolieres xineses ja tenen una participació del 20% a l'explotació petroliera, juntament amb la transnacional nord-americana Exxon Mòbil. Recentment els governs de Xina i Guyana signaven un acord que suposa inversions d'envergadura de Beijing en el desenvolupament i seguretat global de Guyana [2] .

Això significa que el “gran joc imperialista” continua, amb maniobres constants per part dels dos blocs imperialistes per imposar-se i defensar els interessos de les seves multinacionals respectives a costa dels recursos naturals i les condicions de vida dels dos pobles. I tots dos governs assumeixen gustosament el seu paper de peons del tauler imperialista.

Un referèndum que alimenta el xovinisme reaccionari

La convocatòria del referèndum del 3 de desembre, acompanyat d'una vergonyosa campanya patriotera posant l'accent en la unitat nacional de tots els veneçolans contra Guyana, assenyala fins a quin punt el Govern i els dirigents del PSUV han fet seu el discurs xovinista de la burgesia i la dreta nacionalista [3]. Una feixista com María Corina Machado, recent vencedora de les primàries de l'oposició de dretes finançada pels EUA, va exigir el 2011 una llei que augmentés la presència militar de Veneçuela al territori en reclamació i va criticar Chávez per rebutjar aquestes propostes xovinistes i no fer d'aquest punt un aspecte central de la política exterior. Avui Machado i altres dirigents de l'oposició de dreta i ultradreta veneçolana competeixen amb el PSUV i el Govern en el discurs reaccionari que han adoptat [4].

Per a la classe treballadora dels dos països i de la resta del continent, és imperatiu comprendre la veritable naturalesa d'aquest conflicte. El discurs xovinista dels dos governs és una manifestació de la seva subordinació als monopolis i les potències imperialistes en les seves ànsies de controlar els recursos estratègics, explotar els treballadors i oprimir els pobles del continent.

La classe obrera i els sectors populars dels dos països hem d'organitzar-nos de manera independent per superar les divisions nacionals i ètniques que són utilitzades per dividir-nos. L'alternativa no és el xovinisme burgès, sinó lluitar per una genuïna revolució socialista a tots dos països i també a nivell internacional que expropiï als capitalistes i les multinacionals, que resolgui els nostres problemes i que garanteixi un desenvolupament sobirà i respectuós amb el medi ambient per posar fi a les guerres, conflictes i misèria que imposa aquest sistema. Aquestes són les idees per les quals lluitem des d'Esquerra Revolucionària a Veneçuela.

Notes:

[1] https://petroleumag.com/las-reservas-de-petroleo-de-guyana/
[2] https://latinoamerica21.com/es/china-expade-su-presencia-en-guyana/
[3] https://consuladobarcelona.gob.ve/webalterna/referendum-sobre-el-esequibo-5-preguntas-para-un-pueblo-protagonico/
[4] https://www.bancaynegocios.com/maria-corina-machado-plantea-defender-el-esequibo-en-la-corte-internacional-de-justicia/
https://dolartoday.com/maria-corina-machado-y-la-disputa-sobre-el-esequibo-la-soberania-se-ejerce-no-se-consulta/