S’ha complert un any des que milers de seguidors trumpistes es van llançar a l’assalt del Capitoli. També des que Biden –al capdavant de la Casa Blanca– va prometre curar les ferides d'un país dividit, donar una sortida social a la crisi i reflotar la posició dels EUA a l'esfera internacional. Cap de les seves promeses s'ha complert.
Tres generals retirats de l'exèrcit van publicar a mitjans de desembre una carta al Washington Post, assenyalant el seu temor de no poder comptar amb sectors de les Forces Armades per defensar el Govern legítim. "Sentim calfreds davant la idea que un nou cop pogués tenir èxit la propera vegada (…) hi ha la possibilitat d'un col·lapse militar que reflecteixi la descomposició social i política". Una afirmació d'aquest calibre dóna la mesura de la crisi profunda que travessa la primera potència mundial.
A més, aquests comandaments militars reconeixen explícitament que l'assalt al Capitoli no va ser una acció aïllada i marginal per part d'un grup de frikis, sinó un cop planejat per part de la cúpula del Partit Republicà i va comptar amb una forta complicitat en amplis sectors de l’aparell de l’Estat.
Trump ni se n'ha anat, ni s'ha debilitat, al revés. S'ha fet amb l'absolut control del Partit Republicà, marginant suposats elements moderats com Liz Cheney o Adam Kinzinger. Que aquest tipus de “falcons”(1), que defensaven les tortures per ofegament a Guantánamo o que provenen del reaccionari Tea Party, siguin avui els moderats, diu molt sobre el seriós perill que representa la reacció trumpista.
Aquests dos congressistes, els únics republicans al comitè del Congrés que investiga l'assalt al Capitoli que va deixar 5 morts i més de 150 ferits, han estat ara represos pel seu propi partit, assenyalant que participen en “una persecució liderada pels demòcrates contra ciutadans corrents” i definint l'assalt com un “discurs polític legítim”. És la primera vegada en la història que el Partit Republicà reprèn dos congressistes, i ho fa per justificar l'intent de cop del 6 de gener!
Les promeses de Biden de defensar la democràcia i fer pagar als responsables de l'assalt al Capitoli han quedat en paper mullat. Trump, el seu principal instigador, ni tan sols ha estat jutjat i els pocs que sí que ho han estat, han rebut condemnes ridícules.
Els fets tiren per terra els arguments de molts comentaristes progres, i d'altres que s'autodenominen no se sap gaire bé per què teòrics marxistes, que fa un any van signar el RIP de Trump i van menysprear l'assalt com una aldarull sense més recorregut. La realitat ha desmentit aquest impressionisme buit.
El desastrós saldo d'un any de Govern Biden
Els EUA no només acumulen més d'un milió de morts per la Covid19 (tot i que les dades oficials només en recullen 850.000), sinó que la pandèmia continua fent estralls amb 2.000 morts diaris i les condicions de vida de la població han patit una important reculada.
Per facilitar la tornada ràpida a la feina i que els empresaris continuïn enriquint-se, el Govern Biden ha aprovat reduir a la meitat el període d'aïllament recomanat per a persones infectades de 10 a 5 dies. Els bons i les ajudes que es van aprovar al principi de la pandèmia (moratòries de desnonaments, ajudes fiscals extres per fills etc.) han estat suprimits. La inflació ha minvat enormement el poder adquisitiu. L'IPC va assolir el gener passat un esgarrifós 7,5%, però productes com la gasolina pujaven fins a un 39%. El cost de la vida s'ha endut els tímids augments salarials en algunes empreses i els treballadors són avui notòriament més pobres que fa un any.
Aquest procés d'empobriment i descomposició social s'està veient reflectit a la Gran Renúncia (Great Resignation). Més de quatre milions i mig de treballadors han abandonat els seus llocs de treball i han provocat una escassetat de mà d'obra i ofertes de feina que no aconsegueixen ser cobertes. Tot i la joia entre alguns sectors “progressistes”, assenyalant això com un punt d'inflexió per a la classe treballadora, la realitat és molt més ombrívola.
Moltes dones han abandonat els seus treballs per poder cuidar dels seus fills davant dels tancaments d'escoles o la impossibilitat d'assumir el cost de les escoles bressol (900 euros al mes de mitjana). En altres casos, omplir el dipòsit de benzina per anar al lloc de treball no surt a compte. I també hi ha la por de caure malalt en un país sense sanitat pública que et pot portar a la ruïna econòmica, i on el cost mitjà d'un ingrés per Covid19 és de 20.000 euros.
Qualsevol pujada salarial o conquesta de drets laborals serà fruit de la lluita, no de fenòmens com la Gran Renúncia. Així ho estem veient amb les vagues dels darrers mesos, com la de Kellogg's, Frito-Lay, John Deere, l'empresa de serveis sanitaris Kaiser, els empleats del Mercy Hospital de Búfalo, o els professors de Chicago… moltes d'elles a més en contra de les mateixes direccions sindicals burocratitzades de l'AFL-CIO. Tot i les paraules de Biden sobre que s'han de pagar millors salaris o el seu rebuig hipòcrita a l'acomiadament dels 1.400 treballadors de Kellogg's en vaga, en els fets ha permès i encoratjat la patronal perquè continuï a l'ofensiva.
En aquest escenari, el famós projecte social Build Back Better (Reconstruir millor) de Biden amb què combatria la pobresa i la devastació social creixent, ha estat revisat a la baixa fruit de la pressió dels sectors més conservadors del Partit Demòcrata, passant d’un pressupost de 6 bilions a 1,75 bilions de dòlars en deu anys. És a dir, 175.000 milions anuals i encara no és clar que es pugui aprovar com ja demostra l'oposició del senador demòcrata Joe Manchin que s'estableixi un permís retribuït per maternitat de quatre setmanes. (2)
“Som la riota del món”. Trump torna a la càrrega amb força
Biden està fent d'or a la plutocràcia. Segons la revista Forbes, l'1 de gener del 2020 els multimilionaris nord-americans acumulaven una riquesa col·lectiva de 3,4 bilions de dòlars. Per a la mateixa data del 2022, el seu patrimoni ja arriba als 5,3 bilions de dòlars. El mateix es pot dir dels beneficis obscens dels grans monopolis a la borsa, que han batut rècords el 2021.
Pel que fa a la política exterior, Biden ha reforçat el militarisme de Trump després de la derrota soferta a l'Afganistan el passat mes de setembre. La seva agenda per contenir l'avenç de la Xina és imperialista cent per cent, malgrat el rentat de cara que li han fet molts dirigents de l'esquerra reformista europea, presentant-lo com un amant de la pau mundial i la justícia social.
Aquestes són les condicions objectives que estan donant ales al Führer de Nova York. Aquest any Trump no ha perdut el temps, i ha aprofitat cada mil·límetre de terreny abonat per les polítiques antisocials i racistes de Biden, per atiar el sentiment xovinista davant les derrotes i retrocessos de l'imperialisme nord-americà. Una estratègia que li permet agrupar, armar i preparar la seva base social.
Però no és només Trump, és el Partit Republicà i els seus governadors, implicats en una nova ofensiva contra les dones, amb prohibicions del dret a l'avortament a nombrosos estats; més restriccions en el dret de vot de les minories (3); o amb la persecució i caça de persones migrants a la frontera amb Mèxic en estats com Texas, alhora que Biden segueix utilitzant la legislació de Trump per expulsar-ne centenars de milers.
Les eleccions de mig mandat són la propera cita per al magnat de Nova York, i podrien suposar la pèrdua per als demòcrates de la seva precària majoria al Senat. Trump és fidel a la seva paraula del 6 de gener del 2021, quan va afirmar que allò era només el principi. “Necessitem una victòria aclaparadora. Una victòria que els demòcrates no es puguin robar” diu ara. Però no siguem ingenus. Ja ha demostrat que amb les urnes pel mig o sense, està disposat a mobilitzar la seva àmplia base social a un nivell superior. Aquestes arengues als seus seguidors, aquests actes de reafirmar i preparar l'exèrcit de la reacció per al que calgui es fan a plena llum del dia. Està aglutinant un exèrcit d'extrema dreta més enllà de les cites electorals. Un perill que Biden i els demòcrates són incapaços de conjurar.
L'altra cara de la moneda i què necessitem per derrotar el trumpisme
Seria estúpid i un error complet negar l'avenç del trumpisme i l'amenaça que representa. Però igual de negatiu seria treure la conclusió que això és degut al baix nivell de consciència de la classe treballadora nord-americana o a una correlació de forces negativa per a l'esquerra. L'experiència de la darrera dècada refuta aquest tipus d'arguments. El mateix Trump va ser derrotat a les eleccions després d'un formidable moviment de masses per l'assassinat de George Floyd, el més gran des dels anys 60.
Trump es presenta com una alternativa al desastre que plana sobre les capes mitjanes arruïnades i sectors endarrerits de la classe treballadora blanca. Però per què ho pot fer? Per la impotència de les polítiques de Biden i del Partit Demòcrata de cara a resoldre la catàstrofe social que plana sobre milions, i per la política seguidista i equivocada de dirigents com Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez (AOC), l'anomenada esquerra del Partit Demòcrata, a aquesta agenda en benefici del gran capital.
Sanders assenyala que el Partit Demòcrata està fallant, que "ha donat l'esquena a la classe treballadora" i demana un "canvi de rumb" que faci front als "poderosos interessos corporatius". Però durant aquests mesos ha presidit el Comitè de Pressupostos del Senat encarregat d'aprovar els plans econòmics de Biden, buscant el consens entre republicans i demòcrates i la mateixa AOC ha arribat a assenyalar que “la nostra agenda és l'agenda de Biden”.
En comptes d'organitzar i impulsar la lluita de la classe obrera i del jovent, i utilitzar les seves posicions públiques per desemmascarar Biden i el Partit Demòcrata com un braç executor del gran capital, contribueixen a donar-li un vernís d'esquerra, legitimant la seva xerrameca social i les seves polítiques en interès de la banca i les grans multinacionals nord-americanes. El Partit Demòcrata és un partit capitalista, completament compromès amb el sistema. Els intents per transformar-ho han fracassat completament.
Per això mateix cal ja, sense més dilació, plantejar la necessitat de construir un autèntic partit de la classe treballadora i els oprimits. La direcció dels Demòcrates Socialistes d'Amèrica (DSA) s'estan equivocant i molt lligant-se al carro del Partit Demòcrata. Que en els darrers anys hagin crescut exponencialment i que avui tinguin 4 representants al Congrés, 5 al Senat, i més de 100 entre Congressos i Senats estatals i Ajuntaments, demostra el gir a l'esquerra a la societat. Però també l’experiència corrobora que si aquestes posicions no es posen al servei d'una política i una acció que desafiï l'ordre capitalista, que serveixin per elevar el nivell d'organització i de consciència dels treballadors impulsant la lluita pel socialisme, finalment seran absorbides pel sistema com a pólvora mullada.
Hi ha una enorme ràbia, malestar i potencial per aixecar un partit d'esquerres de masses, combatiu i anticapitalista. Així s'ha vist amb les vagues per millors salaris i condicions laborals que han recorregut el país, amb la formació de sindicats a empreses com Starbucks malgrat l'oposició ferotge dels seus directius i de la burocràcia sindical; a les recents manifestacions massives a Minneapolis davant d'un nou assassinat racista, o al fracassat segon intent de destitució de la regidora de l'esquerra combativa Kshama Sawant a l'Ajuntament de Seattle.
Trump pot tornar a la Casa Blanca, però del que no hi ha cap dubte és que els EUA es preparen per a xocs brutals entre les classes.
Notes:
[1] Un apel·latiu per definir els sectors més reaccionaris i nacionalistes del Partit Republicà, i la millor representació dels quals són els Governs de Reagan als 80 i el Govern de Bush fill a principis dels 2000.
[2] La promesa inicial de Biden era establir un permís de maternitat de 12 setmanes.
[3] 19 estats han promulgat 34 legislacions que limiten aquest dret.
