Un episodi fonamental en la lluita per a l'hegemonia mundial
En les darreres dècades la Xina i Rússia han conquerit places crucials al món africà. I aquestes no han estat arrabassades a Occident mitjançant cap xoc militar decisiu. Per contra, l'expansió del bloc xinès-rus ha estat promoguda per la decadència de l'imperialisme occidental i la potència econòmica del gegant asiàtic.
El darrer exemple d'aquest avenç històric han estat els últims esdeveniments al Níger, una antiga colònia francesa que subministra bona part de l'urani que França necessita per al funcionament de les seves centrals nuclears. El govern del Níger, un dels darrers aliats de les potències occidentals al Sahel, va ser enderrocat a finals de juliol per un cop d'estat protagonitzat per un grup de militars que, immediatament, va rebre el suport de la cúpula de l'exèrcit i va ser saludat amb grans manifestacions populars que enarboraven banderes russes.
Rússia i els mercenaris de Wagner han jugat un paper actiu en aquest cop. El fet que un país clau com el Níger caigui del costat rus no és un detall. És un altre exemple més del canvi dramàtic que s'està produint a la correlació de forces mundial.
Rússia s'ha fet forta a l'Àfrica ocupant l'espai que han deixat França i l'OTAN
Un altre cas paradigmàtic és la República Centreafricana (RCA), històricament tutelada per França. Després d'una guerra civil salvatge entre diferents tendències religioses, l'ONU va imposar un embargament d'armes el 2013 [1]. Però França no volia continuar implicada en el conflicte, i la mateixa ONU va suggerir que Rússia ocupés el seu lloc.
El 2017 el Consell de Seguretat de l'ONU va aixecar l'embargament permetent que Rússia subministrés armes i ensinistrament militar per a la reconstrucció de l'exèrcit regular de RCA. Aquests “assessors” no van ser altres que els avui famosos mercenaris de Wagner, que van arribar a centenars.
Però això no va ser suficient per apuntalar el govern centreafricà, que el 2021 es va enfrontar a l'aixecament de l'expresident i senyor de la guerra François Bozizé. El govern, incapaç de sostenir-se amb les seves pròpies forces, va requerir l'auxili del Govern rus que va desplegar una enorme força militar a la zona: 2.000 mercenaris que en poques setmanes van imposar un "ordre" made in Moscou.
Immediatament la fusió dels mercenaris russos amb el govern centreafricà va fer un salt. S'integren a l'estat major de l'exèrcit, s'ocupen de la seguretat presidencial i són l'única força que realment manté l'statu quo davant de la debilitat de l'exèrcit regular.
Tot i això, l'altruisme no és un atribut molt habitual entre els mercenaris i, aquests en concret, no són barats. A canvi dels seus serveis, el grup Wagner rep uns 2,5 milions d'euros al mes, drets d'explotació de mines de diamants, or, fusta i altres negocis. També se'ls permet establir bases, amb aeroport propi, on transiten tota mena de persones i mercaderies, sense passar per cap control fronterer.
El procés és semblant a la resta del continent [2]. Rússia ha estat jugant un paper creixent a Mali i el Sahel després de la retirada de les tropes franceses [3], i els mercenaris russos han aparegut a molts països del continent com Iemen, Líbia, Sudan, Moçambic, Madagascar...
Entre el 2015 i el 2019, Moscou va signar 19 tractats de col·laboració militar amb Àfrica, i el 2020 Moscou va tancar un acord per establir una base naval a Port Sudan, estratègica per al control del Mar Roig i el canal de Suez.
L'objectiu de tots aquests moviments és clar: explotar el seu lideratge com a força de xoc a l'Àfrica omplint les butxaques del complex militar industrial rus, assegurar zones d'influència geoestratègiques per a Putin i apuntalar el poder econòmic de la Xina al continent.
Xina potència dominant a l’Àfrica
Fa uns 25 anys, els països occidentals, pressionats per la crisi de deute i buscant nous mercats d'inversió més rendibles, van començar a restringir els préstecs a l'Àfrica. En aquell moment la Xina era una potència en ple desenvolupament i necessitava expandir el capital i guanyar posicions en el control dels recursos naturals i matèries primeres [4].
La Xina va començar una campanya d'inversió de capitals important. El 2006 les seves principals inversions al continent africà se circumscrivien a 7 països (Egipte, Txad, Nigèria, República Democràtica del Congo, Zàmbia, Angola i Sud-àfrica), però ràpidament es van expandir i avui pràcticament tota Àfrica rep importants inversions xineses [5], principalment en infraestructures, energia, logística, recursos minerals i béns immobles.
Fruit d'aquesta agressiva campanya d' “invasió amb capitals”, els ports participats per capital xinès envolten tot el continent i probablement és l'actor més destacat en el desenvolupament de carreteres i vies ferroviàries per connectar rutes comercials [6].
Però el paper de la Xina no es queda només aquí, sinó que també està determinant la reestructuració de les comunicacions intra i interurbanes, especialment al centre i est africà. Per exemple, a dia d’avui la Xina ha copat el mercat automobilístic tanzani [7].
Òbviament, l'imperialisme xinès no és aquesta força progressista i alliberadora que presenta una part de l'esquerra internacional, mantenint una posició acrítica amb el règim de Xi Jinping. Tot i que és veritat que el desembarcament de tropes xineses és pràcticament inexistent a l'Àfrica i això ja és una diferència crucial amb la història d'atrocitats que acumula el colonialisme francès, anglès i nord-americà a l'Àfrica, cal entendre el fons de la qüestió.
El règim de capitalisme d'Estat xinès ha utilitzat la seva força financera per establir contractes que el beneficien i són molt rendibles, i inclouen clàusules que obliguen a comprar els materials i contractar-ne la capacitat productiva. Aquesta ha estat una estratègia clau per posposar la crisi de sobreproducció a la Xina i comprar la pau social, a canvi de redoblar la sobreexplotació a les noves zones d'influència [8].
I aquesta estratègia a l'ofensiva ha donat fruits. Avui la Xina controla financerament sectors econòmics clau [9].
D'altra banda, el principal origen de les importacions a l'Àfrica —i al món— és la Xina [10].
I l'Àfrica depèn, en un percentatge important, de la Xina per col·locar les seves exportacions.
I encara que la Xina ha conquerit aquestes posicions movent capitals també té alguna presència militar, i compta amb milers de mercenaris sobre el terreny per protegir les seves inversions [11].
L'imperialisme occidental pot frenar el bloc xinès-rus a l'Àfrica?
Amb el peu canviat i a rebuf dels esdeveniments, les potències occidentals projecten mobilitzar grans inversions per sostenir el pols amb la Xina i Rússia: uns 570.000 milions de dòlars en inversions s'han projectat fins al 2027 [12]. Però aquests plans del capital occidental trobaran grans dificultats per materialitzar-se.
En primer lloc, perquè la Xina ja porta la davantera. Això genera el dilema següent: està Occident disposat a invertir en el desenvolupament d'infraestructures que connectin una mina xinesa amb un port xinès? A més, és impossible que Occident exploti nous nínxols de riquesa sense reforçar la seva interdependència amb la Xina i afavorir el bloc adversari d'alguna manera.
Efectivament, no han tingut prou vigor imperialista per mantenir les seves àrees d'influència, i ara no tenen la força per arrabassar-les.
Són la Xina i Rússia potències progressistes a l'Àfrica?
Els règims de la Xina i Rússia exploten el passat colonial d'Àfrica per expandir la seva influència diplomàtica i per dotar-se d'una base de suport entre la població local.
Òbviament, aquestes campanyes tenen una base real amb què connectar entre una població que ha patit una brutal espoliació colonial i neocolonial per les potències occidentals. Occident ha enfonsat l'Àfrica en la guerra permanent, en el patiment i la pobresa tant en el passat com actualment i s'ha lucrat generosament gràcies a això.
Un exemple del que ha suposat aquesta opressió les darreres dècades és el de les violacions en massa de dones i nens dutes a terme pels soldats pertanyents a les Missions de Pau de l'ONU [13]. Les “democràcies modèliques d'occident” van deixar actuar aquests energúmens fins que, obligats per l'escàndol, van haver de començar a prendre mesures cosmètiques. El 2016, 120 soldats van abandonar RCA acusats de violació. El 2017, un any després, va passar el mateix amb 629 més.
L'ONU al·lega que es tracta de casos aïllats que corregeix amb tanta rapidesa com pot. Però un altre informe va revelar que a Haití van ser violades més de 2.000 dones entre el 2004 i el 2017 pels cascos blaus [14], i a això, cal sumar l'ús indiscriminat de la violència per defensar els interessos espuris de tal o qual Govern pro occidental i els assassinats extrajudicials que sempre queden impunes.
Òbviament, xifres d'aquestes dimensions, i en llocs tan separats, posen en evidència que no són casos aïllats. Es tracta del modus operandi clàssic de les potències colonials occidentals.
La doble moral burgesa i el mite de progrés sobre el qual s'aixeca Occident obliga a abocar llàgrimes de cocodril sobre aquests crims. Però la veritat trista és que mentre els cascos blaus siguin eficaços protegint els interessos exteriors de la burgesia occidental els seus crims són un incòmode “dany col·lateral” que prefereixen guardar sota la catifa —encara que hagin de prendre alguna mesura quan els seus nois van massa lluny—.
Per això, quan la Xina i Rússia llancen campanyes de propaganda tenen un ressò entre la població local. És natural. Rússia pot dir que mai no va oprimir l'Àfrica. Fins i tot es beneficia de la imatge que va deixar el suport de l'URSS als moviments i les guerrilles d'alliberament nacional. Als ulls de les masses africanes, les relacions amb l'extinta URSS van ser molt més amables i beneficioses que amb els països occidentals.
D'altra banda, el poble xinès va lliurar una guerra revolucionària durant molts anys que va culminar amb la derrota de les potències colonials occidentals, i especialment de l'imperialisme nord-americà, el 1949. El triomf d'Exèrcit Popular d'Alliberament dirigit per Mao i el Partit Comunista de la Xina , malgrat el caràcter estalinista, va suposar un pas de gegant per unificar la nació i crear les condicions d'avenços impensables.
A diferència de Rússia, el procés de restauració del capitalisme a la Xina ha estat pilotat per la burocràcia del PCX amb resultats molt més notables. El règim de capitalisme d'Estat que lidera Beijing ha esdevingut un model a seguir per a moltes nacions africanes que en el passat van ser colonitzades per Occident.
Aquesta gran influència diplomàtica s'ha fet evident ara amb la guerra d'Ucraïna. A les assemblees generals de l'ONU que s'han celebrat el 2022, el 52% dels Estats africans s'han abstingut de condemnar la intervenció russa mantenint la mateixa posició que la Xina [15].
Però d’aquí a concloure que la Xina o Rússia, i les seves forces de xoc sobre el terreny, actuen com una mena d'alliberadors és confondre-ho absolutament tot. I els treballadors africans també se n'estan adonant.
Un exemple molt recent el tenim a Mali [16]. El 2020 els mercenaris russos juntament amb l'exèrcit regular van executar uns 500 civils. I des del 2021, les massacres s'han cobrat la vida de 2000 persones més.
En el cas de la RCA, inicialment es va veure els mercenaris russos com una esperança d'ordre al mig del caos i la violència. Però aquests no s'han comportat de manera diferent que els casos blaus, l'exèrcit regular i els senyors de la guerra. Han deixat una reguera de nens, nenes i dones violades, de tortures i d'assassinats.
La Xina no ofereix més oxigen a les masses africanes. Per la naturalesa dels acords comercials, impulsen l'explotació de la mà d'obra en condicions inhumanes. Els exemples de les explotacions mineres que patrocinen, o les condicions en què treballen milers d'obrers de les subcontractes que aixequen ports i carreteres, reportats en nombroses cròniques i informes, parlen per si mateixos [17].
La Xina i Rússia no arriben al continent africà amb un mandat humanitari, sinó com a potències imperialistes en ascens que mobilitzen els seus recursos i mouen les seves fitxes diplomàtiques i militars per garantir-se el control de matèries primeres agrícoles, mineres i industrials de primer ordre, per assegurar-se el domini de rutes comercials, i tenir la situació política més estable possible mitjançant governs amics, que no tenen res de socialistes ni de comunistes. És bo assenyalar-ho, per no plorar en el futur.
El llegat d'Occident permet a la Xina i Rússia presentar-se com a factor d'estabilitat
La Xina i Rússia estan apareixent com a factor d'estabilitat a curt termini per a sectors amplis de la classe dominant del continent africà. I això succeeix pel complet desastre que ha suposat la intervenció de l'FMI i de l'imperialisme occidental i tot el caos que han deixat al seu pas.
Àfrica viu una crisi de deute. Però el factor desestabilitzador no ha estat el deute xinès. El problema és el deute contret amb Occident [18].
Per exemple, el desembre del 2022 Ghana va declarar la suspensió de pagaments als creditors. Amb una inflació del 40% i una devaluació de la moneda del 50%, el pagament del deute es menjava el 70% dels ingressos del país i la càrrega es va fer insuportable. Doncs dels 26.800 milions d'euros de deute extern del país, la immensa majoria pertany a grans fons d'inversió nord-americans (entre els quals hi ha el més conegut: Blackrock). Només el 6% d'aquest deute és degut a préstecs xinesos.
Níger, un dels últims aliats de l'imperialisme occidental a l'Àfrica –almenys fins fa uns quants dies– acaba de patir un canvi polític que anticipa un gir radical en les seves relacions exteriors. Níger és el tercer productor mundials d'urani i també produeix or i altres minerals importants, com ara tori, estany o molibdè. Gran part de la producció d'energia elèctrica de França i Canadà depèn de l'urani nigerí però, malgrat l'enorme valor de les exportacions, la població del Níger ocupa un dels primers llocs en el rànquing mundial de la pobresa. Segons dades de la Creu Roja [19], 4,4 milions de nigerins passen gana, una mica més del 20% de la població.
La misèria del Níger ha alimentat la insurgència islamista, amb la seva seqüela de saquejos i matances de la població camperola. La presència militar francesa i nord-americana al país no s'ha traduït gens ni mica en una millora de la seguretat interna. L'únic objectiu de les tropes occidentals al Níger és assegurar el funcionament correcte de les mines d'urani, encara que això signifiqui deixar la població a mercè de bandes criminals.
Ningú no es pot estranyar que, seguint l'exemple dels països veïns, un grup de militars hagi decidit posar fi a aquest estat de coses. Tot i que formalment la nova Junta no s'ha pronunciat sobre el seu alineament internacional, tot indica que Rússia ha guanyat un nou i important aliat a la zona. La sorprenent reunió a Sant Petersburg entre el fundador del Grup Wagner, Yevgeny Prigozhin, i representants del govern del Níger fa pocs dies, coincidint amb la cimera Rússia-Àfrica, és un indicador clar no només d'una nova victòria de l'imperialisme rus, sinó del paper que el Grup Wagner continua jugant a Àfrica.
Els propers dies veurem si les amenaces d'intervenció militar llançades pel govern francès amb suport dels Estats Units es queden en meres fanfarroneries o si decideixen passar a l'acció, obrint així una crisi de gran abast per a tot el continent africà. De moment, la decisió de la nova Junta de suspendre les exportacions d'urani a França són un exponent clar de la seva decisió de trencar els llaços amb l'imperialisme occidental, que els condueix de ple a l'aliança amb el bloc rus-xinès.
Un futur revolucionari a l'Àfrica
El que és clar és que el capitalisme és horror sense fi a l'Àfrica i l'entrada de Rússia i la Xina no afluixa la pressió sobre les masses.
Per contra, la Xina està connectant i proletaritzant l'Àfrica. Juntament amb ella, Rússia està desplegant una gran brutalitat en coalició amb els exèrcits regulars africans. El resultat és que a mitjà termini també s'hi acumula material explosiu: el descontentament i el ferment revolucionari entre àmplies capes dels oprimits i els treballadors no deixarà d'estendre's.
Davant l'absència d'organitzacions marxistes de grans dimensions que agrupin i coordinin aquesta ràbia social, moltes vegades són els islamistes els que capitalitzen la situació, donant lloc a noves atrocitats [20].
Tot i això, encara en aquestes circumstàncies, la classe obrera troba el camí de la revolució, com fa dos anys al Sudan [21]. Però no només això, fa un any se succeïen les protestes contra la inflació a Ghana, Sierra Leone, Moçambic, Sud-àfrica, Sudan i Senegal. I aquest mateix any hem assistit a noves protestes a Tunísia, Senegal, Kenya i Sud-àfrica [22].
Els treballadors del món occidental no podem ser aliens al que passa a l'Àfrica. La guerra contra les pensions que ha llançat la burgesia francesa —encara a costa de desencadenar un veritable aixecament social— no es pot desconnectar de la retirada de les seves tropes a les zones d'influència.
Les velles potències ja no poden explotar les velles colònies com abans. Per sostenir els seus marges de benefici només queda aixafar la classe obrera a casa i redoblar-ne l'explotació. Tots dos fenòmens són dues cares d'una mateixa moneda. Amb aquest escenari, i amb la deriva ultradretana a Europa; hem d'esperar noves ofensives de l'austeritat, les retallades, la precarització del jovent i l'empobriment de la classe obrera.
L'única alternativa que ens queda als treballadors, aquí i a l'Àfrica, és aixecar organitzacions de combat que abanderin l'internacionalisme proletari. Organitzacions comunistes revolucionàries que s'agermanin en la lluita contra els imperialismes, pel socialisme i l'alliberament nacional.
Notes:
[1] Comitè del Consell de Seguretat establert en virtut de la resolució 2127 (2013) relativa a la República Centreafricana: https://www.un.org/securitycouncil/es/sanctions/2127#:
[2] El Flanc feble de l'OTAN. Política Exterior: https://www.politicaexterior.com/el-flanco-debil-de-la-otan/
[3] Russia's Wagner Group in Africa: Influence, commercial concessions, rights violations, and counterinsurgency failure, Brookings: https://www.brookings.edu/articles/russias-wagner-group-in-africa-influence-commercial-concessions -rights-violations-and-counterinsurgency-failure/
[4] El deute asfixia l’Àfrica, però Xina no és l'únic responsable. El País: https://elpais.com/planeta-futuro/2023-03-02/la-deuda-asfixia-a-africa-pero-china-no-es-la-unica-responsable.html
https://12ft.io/proxy?q=https%3A%2F%2Felpais.com%2Fplaneta-futur%2F2023-03-02%2Fla-deute-asfixia-a-africa-pero-china-no-es- la-unica-responsable.html
[5] Xina Global Investment Tracker: https://www.aei.org/china-global-investment-tracker/
[6] Xina teixeix un teranyina sobre l’Àfrica negra. La Vanguardia: https://www.lavanguardia.com/vanguardia-dossier/20200415/473659844715/china-telarana-recursos-africa.html https://www.lavanguardia.com/vanguardia-dossier/20200415/473158 telarana-recursos-africa.html
[7] Xina mou les ciutats africanes. L'Ordre Mundial al s. XXI: https://elordenurbano.com/china-mueve-las-ciudades-africanas/
[8] El Capitalisme xinès i la lluita per l'hegemonia. Marxisme Avui: https://fundacionfedericoengels.net/index.php/marxisme-avui/product/view/6/185
[9] En quins sectors inverteix la Xina a l’Àfrica. L'Ordre Mundial: https://elordenmundial.com/mapas-y-graficos/sectores-invierte-china-en-africa/
[10] La competició comercial entre la Xina i els Estats Units. L'Ordre Mundial: https://elordenmundial.com/mapas-y-graficos/competicion-comercial-china-estats-unidos/
[11] Els 'Wagner xinesos' s'expandeixen per l’Àfrica: https://www.elmundo.es/internacional/2023/06/28/649ade35e4d4d82e208b458e.html
[12] El G-7 busca contrarestar la influència de la Xina als països en desenvolupament. El País:
https://elpais.com/internacional/2022-06-26/el-g-7-busca-contrarrestar-la-influencia-de-china-en-los-paises-en-desarrollo.html
[13] Cascos blaus acusats d'abús sexual abandonaran la República Centreafricana. El món: https://www.elmundo.es/internacional/2017/06/22/594bc0fc268e3eac728b458f.html
[14] Els cascos blaus de l'ONU van abusar de 2.000 dones i nenes a Haití, segons un informe. La Vanguardia: https://www.lavanguardia.com/internacional/20191219/472357642967/haiti-abusos-onu-mujeres-minustah.html
[15] Quin paper juga Rússia a l'Àfrica davant l'arribada del món multipolar? Pensament crític: https://www.resumenlatinoamericano.org/2023/06/15/pensamiento-critico-que-papel-juega-rusia-en-africa-ante-la-llegada-del-mundo-multipolar/
[16] How Russia's Wagner Group Is Fueling Terrorism in Africa. Foreign Policy. Lliure a: https://www.genocidewatch.com/single-post/how-russia-s-wagner-group-is-fueling-terrorism-in-africa
[18] El deute asfixia l’Àfrica, però la Xina no és l'única responsable. El País: https://elpais.com/planeta-futuro/2023-03-02/la-deuda-asfixia-a-africa-pero-china-no-es-la-unica-responsable.html
[19] https://www.ifrc.org/article/niger-urgent-action-needed-hunger-grips-communities
[20] La presència russa a l’Àfrica. Revista Espanyola de Defensa: https://www.defensa.gob.es/Galerias/gabinete/red/2023/02/p-52-55-red-402-rusia-africa.pdf
[21] Esquerra Revolucionària - Sudan. El cop militar és respost amb un altre aixecament revolucionari
[22] La pujada de preus dispara les protestes a l’Àfrica. El País: https://elpais.com/internacional/2022-07-14/la-subida-de-precios-dispara-las-protestas-en-africa.html
