Fes clic aquí per accedir a la galeria de fotos

Amb una assistència de més de 130 companyes i companys arribats de nombrosos territoris, els dies 8 i 9 de juliol vam celebrar a Madrid la Conferència Política estatal d'Esquerra Revolucionària sota el lema “Al feixisme no se'l discuteix, se'l combat!”.

En dos dies de debat intens i convivència fraternal, més de 30 intervencions van abordar els punts centrals de la situació política mundial i de l'Estat espanyol i les tasques dels comunistes revolucionaris en aquesta nova fase de la lluita de classes.

El desenvolupament de la guerra a Ucraïna, la decadència de l'imperialisme occidental, l'ascens i la consolidació del capitalisme xinès en la pugna per l'hegemonia econòmica, política i militar, la crisi del parlamentarisme i dels partits tradicionals del sistema, el fracàs de la nova esquerra reformista i els avenços de l'extrema dreta, juntament amb les experiències revolucionàries a l’Amèrica Llatina, i la insurgència obrera a Gran Bretanya o França, van marcar la discussió sobre la situació internacional, en què també es va analitzar la greu crisi ecològica que provoca la supervivència del capitalisme.

Però, òbviament, la Conferència es va centrar en les perspectives per a l'Estat espanyol, en el moment decisiu que vivim després de la debacle electoral de l'esquerra governamental el passat 28M, i la situació que es pot configurar si els resultats de les eleccions generals del 23J confirmen el triomf del PP i Vox. Entendre quines són les causes motrius de l'avenç de la reacció és fonamental per preparar la resistència amb un programa de classe, socialista i que representi una alternativa genuïna a la ultradreta. Rearmar ideològicament milers d'activistes, lligat a les accions per enfrontar els atacs d'un Executiu reaccionari i disposat a dur a terme una ofensiva en tots els fronts, és la tasca principal a la qual ens enfrontem.

Tant a la introducció com a les intervencions dels delegats es va realitzar un balanç detallat de l'etapa que tanca el Govern de coalició del PSOE i Podem, i la impotència de les polítiques reformistes d'aquesta nova esquerra que ha abandonat la lluita de classes, renegat de les idees del marxisme i optat per esdevenir “gestora” del sistema capitalista des de les seves institucions.

La frustració de les expectatives d'un canvi real i radical en les nostres condicions de vida es troba a l'arrel dels esdeveniments actuals, i assenyala les direccions polítiques de l'esquerra parlamentària i les burocràcies sindicals com les responsables d'asfaltar el camí a l'ascens de la extrema dreta.

Per una esquerra que no es rendeix. Uneix-te a Esquerra Revolucionària!

La construcció d'Esquerra Revolucionària amb les idees del marxisme, aixecant un programa de combat i acció en totes les lluites obreres, socials i del jovent que s'han desencadenat els darrers anys van ocupar bona part del temps de debat. Especial rellevància van tenir les intervencions sobre la qüestió nacional, la crisi revolucionària oberta el 2017 i la batalla per la república catalana socialista, o sobre el moviment feminista de classe i revolucionari que estem construint davant de l'ofensiva del PP i Vox contra els drets de les dones i el col·lectiu LGTBI.

No és casualitat l'entusiasme i emoció amb què va ser rebuda la intervenció de la companya Teresa Prados explicant com hem desenvolupat a Badalona, a través del Comitè de Mares Contra la Violència Sexual, Esquerra Revolucionària i Lliures i Combatives, la campanya No esteu soles! Un exemple de lluita conseqüent contra la xacra de les agressions sexuals, la justícia patriarcal i l’abandonament institucional a les joves víctimes de violacions i de violència masclista.

Els companys i companyes d'Euskal Herria van destacar l'auge de les lluites obreres i la intervenció desplegada per Ezker Iraultzailea aquests darrers anys. L'últim exemple, la vaga a Michelin, com abans ho van ser les de Tubacex, Mercedes... A Andalusia les mobilitzacions dels barris obrers de Sevilla, farts de misèria i talls de llum que s'han organitzat i exigeixen la nacionalització de les elèctriques. També es va explicar a fons la nostra intervenció en els grans mobilitzacions per la sanitat pública i contra el Govern d'Ayuso o la resposta obrera a Navantia-Cadis després de l'acomiadament de quatre treballadors d'una subcontracta i un magnífic informe de la feina que impulsen els companys d'Esquerda Revolucionaria a la CGT de Navantia Ferrol, on recentment els treballadors han rebutjat de ple el conveni que pretenia imposar l'empresa.

Com no podia ser d’altra forma, vam reservar un espai per recordar i homenatjar dos grans camarades, Manolo Franco i Javier Plaza, que tristament ens han deixat durant aquest curs. Tots dos van dedicar els seus millors esforços i capacitats a la lluita per l'alliberament dels oprimits, i el seu compromís i exemple han estat, són i seran una guia per als qui aquí seguim. Camarades, mai us oblidarem.

Els nostres companys i companyes d'Esquerra Revolucionària Internacional a Portugal, Veneçuela, Mèxic i Alemanya van ser-hi presents a través de les intervencions presencials i salutacions que ens van fer arribar i que van ser rebuts amb forts aplaudiments. La lluita revolucionària serà internacionalista o no serà.

Vam unir també l'experiència dels camarades més veterans amb la de les noves capes de joves que s'estan incorporant a la tasca per aixecar una esquerra que no es rendeixi, per construir un partit revolucionari que trenqui amb el capitalisme i no es doblegui davant dels poderosos , i ho vam fer amb una meravellosa col·lecta en què vam recollir més de 23.000 euros dels companys presents. Un reflex sens dubte de la capacitat de sacrifici de la nostra militància, però sobretot de la confiança en les idees del marxisme, les úniques que poden enviar a l'escombriaire de la història aquest atroç i inhumà sistema capitalista.

Reafirmats i reafirmades en continuar donant la batalla contra el feixisme i la reacció, en la força de la classe obrera i en la importància de construir Esquerra Revolucionària vam clausurar la Conferència cantant el nostre himne, La Internacional. Visca la revolució socialista!