Durant els últims dies ha saltat a la palestra un nou i escandalós episodi de corrupció. En aquesta ocasió, la trama, que ha suposat beneficis multimilionaris pels seus principals actors, apunta directament els assessors i l'entorn polític de l'ex-ministre espanyol de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana José Luis Ábalos.

Durant els moments més durs de la pandèmia, entre març i maig de 2020, les Administracions públiques es van gastar al voltant de 2.000 milions d'euros en la compra de mascaretes. No és el primer cas que coneixem, ni serà l'últim, de nombrosos intermediaris i comissionistes que es van omplir les butxaques gràcies a mossegades corruptes, mentre més de cent mil persones perdien la vida. Mossegades que no cauen d'un cel blau, sinó que es poden dur a terme gràcies a un règim corrupte fins a la medul·la òssia, en què fanguen des de Joan Carles I fins als polítics i empresaris afins del PP i el PSOE.

El cas Koldo, un nou exemple del mateix de sempre

L'anomenat "cas Koldo", per Koldo García, assessor del llavors ministre José Luis Ábalos, és encara més deplorable perquè assenyala el Govern “més progressista de la història” i específicament Pedro Sánchez.

Aquest personatge va començar la seva carrera com un porter de discoteca i posteriorment com a escorta a Euskal Herria. Tots els mitjans destaquen la seva vinculació amb la policia i la guerra bruta en els anys més sagnants dels GAL i la seva relació amb el general Galindo condemnat per l'assassinat de Lasa i Zabala. Gràcies a aquest historial, va ser nomenat assessor per José Luis Ábalos després d'haver prestat altres serveis com a cap de seguretat en nombrosos esdeveniments del PSOE, entre ells, custodiar els avals de Pedro Sánchez durant la campanya de les primàries que li van retornar la secretaria general. Hi ha missatges en xarxes socials d'agraïment de Pedro Sánchez a aquest personatge que en donen testimoni.

Pel que sembla, Koldo García va facilitar des de la seva posició adjudicacions del Ministeri de Foment i altres Governs regionals a l'empresa Sociedad de Gestión y Apoyo a Empresas S.L. Aquesta empresa, propietat d'un amic de Koldo, havia tingut una facturació de 0 euros el 2019. La xifra miraculosament va ascendir a més de 53 milions el 2020.

Ara s'ha revelat que aquests contractes es van realitzar a canvi de comissions il·legals i inflant el preu de les mascaretes. Presumptament d'aquesta manera, Koldo García va ingressar més de 250.000 euros en efectiu en els seus comptes bancaris entre 2020 i 2022 i va comprar tres pisos a Benidorm, un d'ells a nom de la seva filla de dos anys. Segons el sumari, l'augment patrimonial de Koldo García podria haver superat el milió i mig d'euros. A més del comissionista, els empresaris Juan Carlos Cueto Martín i Víctor de Aldama van obtenir un benefici per aquesta operació de més de quinze milions d'euros.

El PSOE, el PP, la monarquia o els banquers. És el règim del 78

Aquest cas s'uneix a altres dos on es va inflar el preu de les mascaretes per obtenir beneficis obscens en el pitjor moment de la pandèmia. D'una banda hi ha l'escàndol del germà del Duc de Feria, que al costat del seu amic Alberto Luceño van vendre de forma "altruista" material sanitari a l'Ajuntament de Madrid, actuant com a intermediaris d'una empresa malaia que els va reportar sis milions d'euros de comissions per partides que a més eren defectuoses.

Però el cas més mediàtic i escandalós sens dubte va ser el de Tomás Díaz Ayuso, germà de la presidenta de la Comunitat de Madrid, que després de l'esclat de la pandèmia li va proposar a un amic íntim, Daniel Alcázar, importar a través de la seva empresa mascaretes de la Xina per vendre-les a diverses Administracions públiques, inclosa la Comunitat de Madrid.

D'aquesta manera Priviet Sportive SL va pagar al germaníssim 175.000€ més un bonus per cada operació exitosa com a assessor de l'empresa. Finalment va endur-se 234.000€, després de vendre a la Comunitat de Madrid 250.000 mascaretes per un milió i mig d'euros. Va ser la quarta compra de mascaretes més cara de la pandèmia a Madrid.

Per descomptat, aquest cas va ser arxivat perquè els fiscals no van veure cap indici de corrupció en el fet que el germà de la presidenta de la Comunitat de Madrid, amb experiència com a comercial de productes mèdics, fos fitxat per un amic com a assessor en una empresa sense cap experiència en el sector sanitari i que va vendre mascaretes de dubtosa fiabilitat a la institució que presidia la seva germana amb un benefici de gairebé el 200%.

Com tothom sap, l'escàndol li va costar el lloc al llavors president del PP, Pablo Casado, que en la lluita interna pel poder va denunciar públicament aquest frau. La reacció d'Ayuso i de la seva esquadra trumpista van provocar una crisi de tal envergadura que es va saldar amb la caiguda del president del partit, i la seva substitució per Alberto Núñez Feijóo.

La llarga llista de casos que s'han viscut al llarg dels anys a l'Estat espanyol, incloent-hi l'enriquiment il·lícit de Joan Carles I, demostren que el règim del 78 i el sistema capitalista en el seu conjunt funcionen amb la corrupció com a combustible elemental. Banquers, empresaris, la cúpula del PP amb Aznar o Mariano Rajoy, destacats polítics i dirigents del PSOE, bisbes, la Casa Reial... tots implicats i tots absolts per la justícia, i si passen algun període entre reixes surten ràpidament i s'incorporen als seus quefers habituals.

El problema no és que el PSOE o el PP siguin partits corruptes, que històricament ho són. Aquesta és la forma de funcionar del sistema capitalista. El cobrament de comissions d'intermediaris, l'especulació i la corrupció estan en l'ADN del capitalisme espanyol i mundial. No és només una qüestió d'integritat moral, el problema és que una vegada que assumeixes la lògica del sistema capitalista és inevitable participar d'una o altra manera de la corrupció. Ja ho vam veure d'una forma clamorosa dins d'organitzacions com CCOO, UGT o IU en el cas de les "targetes black", o recentment amb les portes giratòries d'Alberto Garzón que l'han retratat per sempre.

Recentment Pedro Sánchez parlava en to marcial que davant la corrupció "qui la fa, la paga". Si mirem la llista de casos de corrupció a l'Estat espanyol, la realitat és força diferent. Tant els que s'han endut beneficis materials com els responsables polítics de la corrupció, sempre en surten airosos. Per descomptat també, Ábalos no ha dimitit i el PSOE ha trigat més d'una setmana a demanar-li responsabilitats i que retorni l'acta de diputat.

El Govern ha anunciat la creació d'una comissió d'investigació al Congrés sobre les compres de material durant la pandèmia. I perquè el circ continuï el PP ha avançat que farà el mateix al Senat. Sigui quin sigui el resultat d'aquestes comissions podem assegurar sense por a equivocar-nos que les mascaretes i el material sanitari es va comprar com sempre es fa sota aquest sistema, a través de comissions, especulant i aconseguint que en última instància els treballadors i les treballadores en paguéssim un preu desorbitat. I ningú respondrà per això.

Aquests casos tenen un denominador comú: mentre la majoria de la població lluitàvem per sobreviure a la COVID19, i se'ns demanaven grans sacrificis, no pocs espavilats especulaven amb productes sanitaris de primera necessitat multiplicant-ne el preu i obtenint saborosos guanys. I ho feien gràcies a les seves connexions amb els partits del règim. Però com diu Ayuso amb la seva filosofia de la barbàrie: tan se val, si havien de morir de tota manera...