Continuem encadenant catàstrofes ambientals a tot el planeta. L'onada de calor que recorre Europa i tot l'hemisferi nord durant les últimes setmanes n'és una nova mostra. Els mesos de juny i juliol han registrat temperatures rècord a països com França, Alemanya, Suïssa o Rússia —incloses ciutats situades al cercle polar àrtic—, per primera vegada a la seva història Gran Bretanya ha superat els 40 graus, i la Península Ibèrica, Grècia i França estan sent assolades per greus i nombrosos incendis. Segons un recent estudi de la Universitat Estatal de Washington, aquestes onades simultànies i cada cop més primerenques “s'han multiplicat per set” des de la dècada de 1980, passant de tenir una durada “de 20 a 143 dies”.

En el moment d'escriure aquest article, a l'Estat espanyol hi ha actius 39 incendis a 23 províncies, 24 sense controlar. Desenes de localitats i milers de veïns han hagut de ser desallotjats dels seus habitatges davant la proximitat de les flames. La superfície cremada gairebé duplica la mitjana de l'última dècada: més de 80.000 hectàrees han estat arrasades aquest estiu i fins a 150.000 des de començament d'any, més que el 2021, afectant també entorns protegits, com el Parc Nacional de Monfragüe.

Prevenir és “malbaratar”, per a la dreta i els capitalistes

El foc a la Serra de la Culebra de Zamora, amb 30.000 hectàrees devastades, ha estat sens dubte un dels màxims exponents d'aquesta brutal destrucció, i ha posat damunt la taula que al darrere no només hi ha les “cegues forces de la natura” , sinó que les polítiques capitalistes de retallades i privatitzacions de serveis públics, i els que les apliquen, són responsables directes dels estralls al medi ambient i de posar en risc la vida de milers de persones, molt especialment la dels treballadors i bombers. Fa pocs dies es coneixia la mort d'un brigadista forestal durant les feines de contenció del foc.

Després d'aquest incendi, el Govern del PP i Vox a la Junta de Castella i Lleó s'ha negat a ampliar l'operatiu d'incendis a tot l'any -com reclamen els treballadors del sector- cosa que permetria començar a netejar la forest i altres tasques preventives a l'hivern per facilitar l'extinció del foc a l'estiu i fins i tot evitar-los en alguns casos. És més, l'actual conseller de Medi Ambient del Partit Popular, Juan Carlos Suárez-Quiñones —qui acaba de culpar sense cap complexe els “ecologistes extrems” dels incendis—, és el mateix que ja el 2018 declarava que “mantenir l'operatiu d'incendis tot l'any és absurd i un malbaratament”.

Foto1
"Rere la devastació dels incendis no estan només les 'cegues forces de la naturalesa', sinó també les polítiques capitalistes de retallades i privatitzacions dels serveis públics"

Mentrestant, el vicepresident de la Junta, Juan García-Gallardo, de Vox, anunciava el seu gran remei contra els incendis, i el PP s'hi ha sumat. En primer lloc, posar els aturats de la comunitat a netejar la muntanya, al més pur estil trumpista. Això ho va fer l'expresident dels Estats Units quan els incendis van assotar Califòrnia el 2015, utilitzant els presidiaris com a mà d'obra semiesclava. I en segon lloc, un concert benèfic: l'oportunitat perfecta per lucrar els seus amiguets empresaris del món de l'espectacle a costa del patiment de milers de persones i la destrucció del medi natural. L'extrema dreta no es talla un pèl.

Precisament en aquesta comunitat el protocol d'actuació davant d'incendis forestals no s'ha renovat des del 1999, i obvia les conseqüències del canvi climàtic i els efectes que tenen en la propagació dels incendis. Com a resultat, mentre les flames s'estenien a la Serra de la Culebra tan sols hi havia actius entre un 25% i un 30% dels operatius d'extinció, cosa que les associacions d'agents forestals han denunciat durament [1].

“Et contracten tres mesos, et paguen 1.000 euros i al carrer”

Però el problema no és només la no activació dels operatius, sinó les condicions que suporten aquests professionals. Fa dies que denuncien en xarxes socials les miserables condicions en què treballen, que depenen dels veïns de les localitats properes, que han arriscat la seva pròpia seguretat acostant-se als incendis per poder donar suport amb solidaritat de classe bombers i forestals, subministrant-los menjar i aigua. Això passa perquè la Junta els dóna un escàs entrepà, una peça de fruita i una ampolla d'aigua. Aquest és el tracte que reben persones que se la juguen batallant amb el foc durant més de quinze hores seguides, i que necessiten beure almenys un litre cada hora per combatre la deshidratació [2]. Els qui nodreixen les files dels agents forestals són principalment treballadors temporals en condicions absolutament precàries, amb contractes de pocs mesos que impedeixen desenvolupar una experiència i formació fermes.

Manuel Garray, portaveu de l'Associació de Treballadors d'Incendis Forestals de Castella i Lleó ho diu alt i clar: “Et contracten tres mesos, et paguen 1.000 euros i al carrer”. “En comptes de tenir un operatiu públic, seriós, format, ben dotat i amb un protocol de seguretat que treballi durant tot l'any, contracten xavals a l'estiu i després resen perquè plogui. Això és el que fa la Junta” [3]. Els resultats són clars: el 6% de la província de Zamora s'ha cremat, alhora que el 90% del servei de bombers està privatitzat. El 59% a tota la comunitat. Mentre siguin empreses privades les responsables de la gestió del medi natural, l'abaratiment dels costos i el màxim benefici empresarial prevaldran sobre la prevenció de riscos, la protecció forestal i l'ocupació digna.

Davant d'aquesta realitat, no n'hi ha prou que Pedro Sánchez es limiti a fer-se una foto en alguns dels llocs afectats, assenyali que “el canvi climàtic mata (…) persones (...) i el nostre ecosistema” i reivindiqui el paper clau dels treballadors “per salvaguardar el que és més important, la nostra biodiversitat”. Tampoc no n'hi ha prou que la ministra de Treball reconegui que els bombers pateixen relacions laborals “precàries” i externalitzacions “indesitjables i no recomanades” per a serveis estratègics com el que desenvolupen. Ni que digui que “el públic s'ha de fer valer”. No són suficients les paraules. Potser no són al Govern central? Tanmateix, i malauradament, aquest no ha pres cap mesura —ni abans ni ara— per a garantir la inversió pública que sigui necessària en aquest terreny ni per frenar les polítiques de retallades, privatització i precarietat que hi ha darrere aquesta situació.

Foto1
"No n'hi ha prou que Pedro Sánchez es faci una foto en els llocs afectats mentre no garanteix la inversió pública necessària, ni frena les retallades i privatitzacions que provoquen aquesta situació"

El capitalisme mata el planeta

La mitjana de l'índex que mesura el risc meteorològic de foc general a l'Estat espanyol ha crescut un 23% entre el 1980 i el 2020. En termes de perill extrem associat a onades de calor, l'empitjorament a la conca del mar Mediterrani supera el 130%, és a dir, hi ha 29 dies més cada any amb condicions de risc extrem. L'augment de les temperatures, els nivells de gasos d'efecte hivernacle disparats, la pujada del nivell del mar, però també la incidència en les malalties i les infeccions transmeses per l'aigua, o la migració forçada de 30 milions de persones durant el 2020 a causa de desastres naturals… són la conseqüència de la voràgine capitalista que ens arrossega cap a un futur on el que està passant aquest estiu pot quedar en un “bon” record. Però aquesta realitat no és un mantra per repetir com si res no es pogués fer amb això i evitar enfrontar els grans poders econòmics que ens hi condemnen.

Sí, el canvi climàtic és una realitat que amenaça el futur del planeta. Però no es tracta d'un càstig diví ni d’una cosa del que tots siguem culpables per igual. És el resultat de l'acció destructiva del mode de producció capitalista sobre l'ecosistema i de la complicitat dels governs que sostenen l'anomenada economia de mercat. La barbàrie que contemplem i patim és completament innecessària. Sota la lògica del sistema capitalista, més val un sucós contracte amb què desviar diners públics cap a les grans empreses, que assegurar feines fixes per als treballadors forestals. És més que possible gestionar el medi natural amb l'enfocament de preservar-lo i protegir-lo, els mateixos treballadors forestals fa setmanes que expliquen quins passos seguir al llarg de l'any per prevenir els incendis i no només actuar a mitges quan es produeixen. Però aquest servei tan necessari i vital està segrestat per empreses privades, com passa a Castella i Lleó. Com canviaria la situació si els treballadors i professionals, coneixedors de primera mà de les necessitats d'aquesta tasca crucial, dirigissin les actuacions a dur a terme enfocades al bé comú, en lloc del benefici econòmic privat?

Hi ha els mitjans, la tecnologia i el coneixement per acabar amb la barbàrie ecològica, però la seva aplicació requereix un nou tipus d'organització social, una societat socialista lliure de qualsevol tipus d'opressió, que no es regeixi per la llei del benefici capitalista sinó pels interessos de la immensa majoria de la població. Necessitem aixecar una alternativa ecologista anticapitalista i revolucionària.

Notes:

[1] Carta oberta d'un bomber forestal: ¡Nuestros bosques se queman! Continuidad de los bomberos forestales todo el año YA

[2] Esta es la 'comida' que reciben los bomberos que combaten los incendios en Castilla y León y su mensaje desesperado al chef José Andrés

[3] "Los incendios se apagan en invierno": la crítica de los bomberos forestales a la falta de prevención de la Junta de Castilla y León

 


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

lenin

banner ffe

bannerafiliacion2 01