El passat mes de Setembre Ciutadans, obeint als seus propis càlculs electorals, va decidir posar fi a la seva aliança amb el PSOE, obrint la possibilitat d’eleccions anticipades. Susana Díaz va confirmar l'avançament electoral a Andalusia i va fixar la data dels comicis pel 2 de Desembre.

Són nombrosos els factors involucrats en aquesta decisió de no esgotar una legislatura, que arribaria a la seva fi al Març de 2019, presidint un Govern en minoria. Susana Díaz ha volgut aprofitar l'estirada electoral que està experimentant el PSOE a nivell estatal després de la moció de censura –tot i que també busca que se celebrin el més lluny possible de la data en què es faci pública la sentència dels EREs, prevista per al Maig o Juny de 2019-; així mateix ha declarat en nombroses ocasions que no desitja que les eleccions autonòmiques coincideixin amb les generals o estiguin massa a prop de les municipals del proper Maig. Un altre factor podria ser celebrar-les davant la possibilitat que els símptomes de desacceleració econòmica s'agreugin i puguin influir negativament en les perspectives de vot al PSOE andalús.

El desgast del PSOE. Les retallades i la corrupció

No obstant això, hi ha nombrosos indicis que apunten que el resultat d'aquestes eleccions seguirà aprofundint la caiguda i pèrdua de confiança que pateix el partit des de fa deu anys a Andalusia. Segons nombroses enquestes, el PSOE tornaria a guanyar però amb gairebé sis punts menys que a les últimes autonòmiques, quedant per sota del 30%, el que significaria registrar els seus pitjors resultats en unes autonòmiques.

Tot i les importants reserves de simpatitzants que encara manté a la comunitat, la política clientelar i obertament capitalista que ha desenvolupat el PSOE andalús durant tots aquests anys li està passant factura. Susana Díaz s'ha destacat com a alumna avantatjada de la política de privatitzacions, retallades socials i laborals que el Partit Popular va imposar en la negra etapa del Govern Rajoy. Una política que a Andalusia s'ha trobat amb mobilitzacions en tots els fronts, especialment en els sectors de la sanitat i l'educació, que segueix protagonitzant protestes i lluites massives.

Els casos de corrupció també estan passant factura. A l'escàndol dels ERE i dels cursos de formació, que ha assegut a la banqueta dos expresidents de la Junta i un bon nombre d'implicats, totes les icones del "socialisme" andalús des de fa 30 anys, s'ha sumat el cas de la Fundació Andalusa de Fons de Formació i Ocupació (FAFFE). Aquest nou i vergonyós episodi és molt representatiu del grau de degeneració i podridura que s'ha assolit. Fins a 35.000 euros s'han gastat en el "club de contactes" Don Angelo una dotzena d'alts càrrecs de la Junta amb targetes de la FAFFE, a compte dels fons creats per a l'ocupació i la formació d'aturats.

Més dura serà la caiguda del PP

Per la seva banda, el PP no està precisament en el seu millor moment. Seria la formació que més vots perd, segons els sondejos quedant-se al voltant del 20%. Un resultat que els fa tornar a principis dels anys 90 i que confirma la seva tendència a seguir baixant. El partit de les retallades i de la corrupció continua sent considerat per milions d'andalusos com el partit dels senyorets ‘cortijeros’, i és percebut més com una amenaça que com una opció de govern.

La majoria de les enquestes situen a Ciutadans per davant del PP. El partit d'Albert Rivera és el que més creix segons totes els sondejos d'opinió i podria triplicar els seus escons. El transvasament de vots des del Partit Popular i la demagògia nacionalista espanyola que cala entre la petita burgesia i els sectors més endarrerits de les classes treballadores, són a la base d'aquestes expectatives. Però tot i això, sembla que les dretes no sumen prou. La possibilitat d'una majoria absoluta PP-Cs sembla poc probable. L'aritmètica podria permetre reeditar el pacte PSOE-Ciutadans, encara que l'actual situació política estatal apunta a una altra possibilitat.

Adelante Andalucía

Amb aquesta marca concorrerà a les eleccions del 2-D la confluència de Podemos i Izquierda Unida. El percentatge de vots sumats que li auguren les enquestes varia poc respecte a les últimes eleccions (21,8%), si bé, el repartiment territorial de diputats seria molt més favorable per a l'aliança d'esquerres donada la concentració del vot.

En declaracions al programa de ràdio Carne Cruda recollides per Europa Press, Teresa Rodríguez es va oferir al PSOE per a formar Govern i construir "una barrera a les dretes". Tant ella com Antonio Maíllo han insistit que apostarien "per un programa de polítiques de canvi", argumentant que "Quan el PSOE està feble i no té més remei que arribar a acords amb nosaltres, no té més remei que pujar el salari mínim o les pensions contributives". Tot sembla indicar que estarien disposats a reproduir a Andalusia el pacte que Unidos Podemos ha subscrit amb el Govern de Pedro Sánchez, a qui han sol·licitat carteres ministerials i amb qui han elaborat i presentat els Pressupostos. La tesi en voga és que cal aturar la dreta i la ultradreta amb governs a la portuguesa

Analitzant més detingudament les contradiccions i concessions que es deriven d'aquest plantejament cal preguntar-se per què en una situació de crisi del PSOE, del sistema, d'augment de la precarietat i de la conflictivitat, l'anomenada "esquerra transformadora" no aconsegueix enlairar-se, no aconsegueix atreure i entusiasmar de manera decisiva a sectors majoritaris de les classes treballadores i el jovent, i no es converteix en la necessària alternativa política al bipartidisme.

Sense cap mena de dubte, la clau es troba en el fet que els treballadors aprecien una clara diferència entre el que aquesta esquerra deia i reivindicava quan estava fora de les institucions i la política que en aquests moments està defensant i duent a terme. L'experiència dels anomenats Ajuntaments del canvi és molt il·lustrativa. La gestió a Madrid, Barcelona, A Coruña i a les ciutats andaluses de Cadis i Puerto Real no ha portat canvis significatius en les condicions de vida dels habitants d'aquestes localitats.

Podemos va sorgir de la mobilització massiva i es va desenvolupar amb ella; en la mesura que ha abandonat la lluita al carrer per a actuar exclusivament a les institucions, on, a més, la seva activitat en molts casos es distingeix molt poc dels socialdemòcrates, el seu poder d'atracció per a milions de treballadors que aspiren a canvis reals i profunds s'ha debilitat.

Acabar amb la política de retallades i privatitzacions de Susana Díaz, amb el clientelisme i la corrupció és possible. Els tripijocs parlamentaris i la política de gestos i engrunes no posaran fi a aquestes xacres ni resoldran els problemes fonamentals que afecten la majoria. Cal reprendre la lluita als carrers, l'organització i un programa que defensi sense complexos acabar amb el capitalisme i transformar la societat.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA