El passat 6 de setembre el Congrés dels Diputats va aprovar el Reial Decret Llei 7/2018 sobre l'accés universal al Sistema Nacional de Salut. Aquesta mesura ha estat àmpliament difosa per l'aparell de propaganda del PSOE. L'objectiu és transmetre la idea que el Govern passa de les paraules als fets pel que fa a posar en marxa mesures progressistes. Seria alguna cosa a celebrar si realment s'hagués recuperat la sanitat universal, però més enllà dels titulars, una lectura de la lletra petita del Reial Decret ens permet comprovar que encara seguim molt lluny de l'objectiu.

Els precedents, el RDL 16/2012

Ja han passat més de 6 anys des que el Govern del PP acabés amb la sanitat universal mitjançant el tristament conegut RDL 16/2012. Aquesta normativa va instaurar la figura de l'assegurat. Per tenir accés a la sanitat pública va passar a ser requisit indispensable estar afiliat a la Seguretat Social o ser assegurat sota tutela d'un familiar en cas de menors o fills joves, ser pensionista o estar en situació d'atur. Van quedar exclosos, per tant, totes aquelles persones, estrangeres o nacionals, que no complissin aquests criteris.

És important aturar-sobre aquest últim punt. No només es tracta d'una mesura inhumana, sinó que a més no té "justificació" econòmica. Des de 1999 la sanitat pública no es finança mitjançant les cotitzacions a la seguretat social, sinó via pressupostos generals de l'Estat, i això significa que també els immigrants en situació irregular o els turistes contribueixen al Sistema Nacional de Salut mitjançant impostos diversos, ja sigui l'IVA o altres tributs com el de la gasolina, el tabac, etc. Nombroses comunitats autònomes han aprovat durant aquests anys lleis que han millorat el marc estatal, encara que totes elles han estat pegats parcials que han quedat molt lluny de significar una veritable sanitat universal. I allò que és pitjor, el RDL 16/2012 ha generat una inèrcia burocràtica que, al costat d'una voluntat política inexistent, ha fet que nombroses comunitats amb normatives més garantistes no compleixin el seu propi ordenament jurídic. Mentre molts governs autonòmics s'han donat un vernís progressista aprovant lleis més universals que l'estatal, a l'hora de la veritat, per deixadesa o seguint instruccions de les conselleries (és difícil de saber), els hospitals i ambulatoris sovint no les apliquen. I quan un cas, dels molts que quotidianament es produeixen, surt a la llum pública la resposta habitual es considerar-ho una simple anècdota.

Un parell d'exemples els tenim a l'Hospital del Mar a Barcelona. Segons va publicar eldiario.es, a Sabrina Piras, italiana de naixement i resident a Barcelona, se li va negar l'assistència sanitària a la tardor de 2015. Tres mesos després se li va diagnosticar un limfoma toràcic amb diverses metàstasis. Va ser en aquest mateix hospital on, al juny de 2016, a una família argentina s’hi trobava de forma eventual a Barcelona li van demanar 5.000 euros per tenir al seu fill ingressat una nit, qui patia una important bronquitis aguda.

Aquests casos ni de bon tros són anecdòtics, com no han deixat de denunciar nombrosos col·lectius en defensa d'una sanitat universal. A data d'octubre de 2017, un informe de la Xarxa de Denúncia i Resistència a l'RDL 16/2012 comptabilitzava en 3.748 els casos d'exclusió sanitària des de la contrareforma del PP. És evident que els casos que les plataformes aconsegueixen comptabilitzar representen una minoria del total, ja que si el pacient no aconsegueix contactar amb un col·lectiu en lluita seu cas queda en l'oblit. És important destacar també que dels casos esmentats 158 van correspondre a dones embarassades i 270 a menors d'edat, excepcions previstes en el RDL 16/2012, situacions en les quals l'atenció universal oficialment està sempre garantida però que a l'hora de la veritat es veu sovint vulnerada.

La reforma del govern del PSOE

La nova reforma, impulsada pel PSOE, va ser aprovada al setembre amb el vot a favor de tots els grups parlamentaris a excepció de Ciutadans, que es va abstenir, i el PP, que va votar en contra.

El nou Reial decret, encara que suposa un tímid pas endavant, segueix tenint moltes mancances, com bé ha denunciat la Plataforma per l’Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCAT). La principal novetat és que, en lloc d'estar afiliat a la Seguretat Social, s'exigeix poder demostrar més de 90 dies de residència a l'Estat espanyol, ja sigui mitjançant empadronament o informe dels serveis socials. Això suposa una important trava per a molts immigrants en situació irregular, per als quals accedir al padró és especialment difícil, i no és infreqüent que desconfiïn de contactar amb serveis socials per por de ser detinguts i internats en un CIE. En qualsevol cas, seguirien sense tenir dret a l'atenció sanitària els dies previs al fet que formalitzin la seva estada i els 90 següents. Si aconsegueixen superar tots aquests obstacles, encara els quedarà un més, el Reial Decret del PSOE segueix exigint als immigrants que aportin un document que demostri que la sanitat del seu país no els paga l'atenció a l'Estat espanyol. Allò que a priori podria semblar senzill sovint es converteix en una odissea, ja que moltes ambaixades o consolats no expedeixen el document, i en el millor dels casos, acostumen a procedir de manera molt lenta i burocràtica.

En el cas dels europeus comunitaris passa una cosa semblant però a la inversa. Seguiran estant coberts per la targeta sanitària europea durant els 90 primers dies en territori espanyol però a partir del dia 91 se'ls exigeix contractar una assegurança mèdica privada. També se'ls exigeix assegurança mèdica privada a aquelles persones acollides a reagrupació familiar. No és infreqüent comptar entre aquestes a gent gran, qui per la seva edat i patologies tenen moltes dificultats per contractar una assegurança privada i sovint queden totalment descoberts.

Resulta preocupant també que algunes de les excepcions previstes en el Reial Decret del PP, com les ja esmentades d'embarassades i menors, o altres com urgències molt greus, demandants d'asil o víctimes de tracta, no estan contemplades en el nou text. El govern s'ha remès a un futur desenvolupament de la normativa. Però ja se sap que les paraules se les emporta el vent. I podria arribar a donar-se que en aquestes situacions la reforma del PSOE sigui més regressiva que la del PP.

Units Podem es plega a l'estratègia del PSOE

Per ser honests, no és de sorprendre que la tan esbombada sanitat universal del PSOE hagi resultat ser tan descafeïnada. Allò que és especialment preocupant és que Units Podem s'hagi plegat al seu programa. Lluny de denunciar les vergonyoses mancances del Reial Decret i defensat de forma intransigent una veritable sanitat universal, li han servit de suport a l'executiu de cara a rebaixar les reivindicacions dels col·lectius en lluita. De la mateixa manera que els mitjans afins al PSOE, la direcció de Units Podem s'ha sumat a la propaganda que difon una recuperació de la sanitat universal que no és tal. Sens dubte, es tracta d'una actitud que encaixa en l'estratègia d'abandonar la lluita als carrers i convertir-se en suport del govern a canvi de molt tímides concessions.

Un cop més el PSOE ens ha demostrat que més enllà de la retòrica socialdemòcrata, els seus interessos no estan amb els dels oprimits. La recuperació del dret a la sanitat universal arribarà de la mà de la denúncia pública, acompanyament i difusió dels casos detectats, però sobretot de l'autoorganització del moviment i la mobilització als carrers.

 


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA