Amb aquest tipus de gestió, d’un temps cap aquí, no han parat de sortir casos de corrupció a la sanitat catalana, que van començar a denunciar públicament els periodistes de la revista Cafè amb Llet, els quals van ser multats amb 10.000 euros , mostrant la fusió total de l’aparell de la Generalitat amb els corruptes. La gestió del diner públic que es lliura als amos dels centres concertats no ha repercutit en la qualitat del servei, o en les condicions laborals dels treballadors. Tot aquest diner s’ha dilapidat. Recentment ha sortit el cas de Josep Maria Padrosa, que, al mateix temps de ser el número dos al Departament de Salut, és apoderat de sis empreses privades que van facturar a Salut catorze milions d’euros. També és un cas sonat el de l’Hospital de Sant Pau, que pertany tres fundacions. Una d’elles, de l’Església. El centre està en suspensió de pagaments i els seus treballadors porten mesos en lluita contra l’empitjorament de les seves condicions laborals. Mentrestant, la totalitat de les persones que han format part de la directiva durant aquesta última dècada, estan imputades en casos de malversació, etc.
És en aquest context de corrupció i lluita dins de la sanitat catalana que es produeix la negociació del conveni de la XHUP, en ultra-activitat des del 2008. Des d’aquesta data, els dirigents de CCOO i UGT no han convocat als treballadors de la XHUP ni a una sola mobilització contundent per desbloquejar la negociació. Tot el contrari. Insistien un cop rere l’altre que calia confiar en la voluntat negociadora de la patronal. Però amb l’aprovació de la reforma laboral del PP –amb el suport de CiU-, el 7 de juliol tots els convenis amb més d’un any d’ultra-activitat decauen. Un cop més, en lloc de confiar en la capacitat de lluita dels treballadors, els sindicats decideixen anar a la mediació de la mà de la patronal.
Com era previsible, el 12 de juny la mediació va fer una proposta de conveni molt al gust de la patronal, amb diferents retrocessos greus. Per exemple, la reducció salarial del 5% retroactiu des del mes de gener (així que realment serà més d’un 5%), un augment d’hores anuals, la desregulació de la jornada i els descansos (als treballadors se’ls podrà canviar de torn amb l’única condició de respectar els descansos que marca l’Estatut dels Treballadors), pujada de preu dels menjadors dels centres (que afecta a la majoria de treballadors sanitaris), etc. La patronal reconeixia públicament que la proposta de mediació era “molt propera” a les seves aspiracions, però, de manera vergonyant, els dirigents de CCOO i UGT la van assumir com a pròpia “per evitar que caigui el conveni”.
Després del ‘no’ al referèndum: exigir un pla de lluita contundent
Tement el rebuig dels delegats, afiliats i activistes, les direccions de CCOO i UGT van decidir impulsar ràpidament referèndums als diferents centres sanitaris. Pensaven que, en ser una consulta més àmplia en què pot votat tothom, el “sí” guanyaria amb facilitat. Per si de cas, els dirigents sindicals van portar a terme una campanya propagandística basada en la por, perquè la gent donés suport al “sí”. Als treballadors, afiliats i delegats que volien votar “no” se’ls titllava d’irresponsables, se’ls acusava de “corporatius” i “insolidaris” i se’ls assenyalava. Tot semblava estar preparat perquè sortís el “sí”, però els treballadors, un cop més, fent gala d’una gran dignitat, van moure el “no” per tot Catalunya. Per a sorpresa dels dirigents sindicals, el “no” va guanyar àmpliament (un 56% dels vots). La majoria dels treballadors de la XHUP volen resistir l’atac de la patronal i estan disposats a lluitar per defensar les seves condicions laborals.
CCOO i UGT no han tingut més remei que traslladar el “no” a la mediació. En canvi, en lloc de treure les conclusions pertinents del que ha passat, interpreten el resultat del referèndum com una derrota i titllen la majoria dels treballadors d’irresponsables. Realment, s’ha fet un gran pas endavant, però el “no” a la mediació no és suficient. CCOO i UGT han d’escoltar els treballadors i posar-se al capdavant de la lluita. Els dirigents sindicals alerten als treballadors que després de la mediació el vell conveni ni es pot prorrogar i que cada hospital aplicarà retallades de manera unilateral. Possiblement aquesta serà la tàctica que adoptarà la patronal, però enfront d’aquesta situació segueix havent-hi una alternativa: la lluita. CCOO i UGT, junt amb els altres sindicats de la XHUP, haurien de proposar a les assemblees de treballadors un pla seriós i contundent de mobilitzacions i vagues, que vagi de menys a més. A més a més, vinculant les condicions laborals dels treballadors a les retallades que pateix la sanitat en general i els grans casos de corrupció que segueixen aflorant dia rere dia, s’ha de reivindicar la integració dels centres hospitalaris de la XHUP a la xarxa pública i el judici i càstig a tots els gestors corruptes que han dilapidat centenars de milers d’euros de diner públic. Sí es pot!
