Llibertat presos polítics! Per la república catalana dels treballadors i el jovent!

El règim autoritari del 78, el seu aparell de l'Estat i els partits que el sostenen (PP, Ciutadans, al costat dels dirigents del PSOE) han donat un nou cop contra la democràcia i les llibertats a Catalunya. L'obertura d'una causa general contra l'independentisme, seguint l'exemple de la duta a terme sota la dictadura franquista contra la "república i el comunisme", ha significat l'anul·lació de l'autonomia catalana, la detenció de Carles Puigdemont i el processament de 25 dirigents independentistes, molts d'ells empresonats de manera immediata, sense judici i sense fiança.

No hi ha cap dubte: el bloc monàrquic espanyolista no accepta els resultats de les eleccions del 21-D i està disposat a aixafar, al preu que sigui, les aspiracions republicanes del poble català. Catalunya viu sota un estat d'excepció franquista.

En aquestes hores decisives, tota l'esquerra política i sindical que no està compromesa amb aquest règim autoritari, ha d'impulsar la mobilització més contundent i unitària possible. No es pot mirar cap a un altre costat. No són suficients les declaracions o els comunicats, i molt menys les crides al "diàleg" amb un govern que vol tornar-nos a les cavernes de la dictadura. Cal convocar ja una vaga general a Catalunya per a exigir la llibertat immediata dels presos polítics, la fi del 155 i per la república. I els treballadors i el jovent de la resta de l'Estat tenen l'obligació de donar suport al poble català, unint les nostres forces a les seves, per a enderrocar d'una vegada per totes el govern de Rajoy.

Catalunya sota una semidictadura

El jovent i el poble de Catalunya han reaccionat enèrgicament a les provocacions repressives de l'Estat i el jutge Llarena. Immediatament després de conèixer-se la notícia de l'empresonament de Jordi Turull -l'últim candidat a la presidència de la Generalitat-, de Carme Forcadell, de l'exili de Marta Rovira i la detenció a Alemanya de Carles Puigdemont, centenars de milers s'han llançat als carrers seguint la crida dels Comitès de Defensa de la República (CDR). Tot i la violència dels Mossos, que han carregat indiscriminadament contra la multitud, les manifestacions van ser exemplars i la consigna de "Llibertat presos polítics" i "Vaga general" es cridava amb una passió i força irresistible.

És evident que el govern del PP i l'aparell de l'Estat han decidit una fugida cap endavant per emmordassar tot un poble. El senyor Rajoy, assetjat per les protestes massives dels pensionistes i per la vaga general feminista del passat 8 de Març, té enormes dificultats per a enfrontar-se a un descontent creixent que amenaça amb transformar-se en un nou esclat social. A més a més, amb uns sondejos electorals que mostren els pitjors auguris, està disposat a resistir com sigui la pressió d'Albert Rivera i Ciutadans. La forma d'intentar escapolir-se, i recuperar suports electorals, no és altra que una nova volta de rosca contra el poble de Catalunya explotant a fons la carta del nacionalisme espanyolista. Però en aquesta estratègia, els seus càlculs poden saltar pels aires.

La farsa judicial dissenyada per l'aparell de l'Estat i el PP està sent utilitzada per a aixafar la voluntat democràtica expressada en el referèndum l'1 d'Octubre (que va atorgar 2.100.000 vots a la república catalana, més dels que va obtenir l'Estatut de Catalunya al 2006), i anul·lar els resultats de les eleccions del 21-D, que van suposar una garrotada al PP i una majoria absoluta per a l'independentisme.

Aquest frau judicial va començar amb la querella de la Fiscalia General de l'Estat el 30 d'Octubre, que considerava la impressionant mobilització democràtica de l'1 d'Octubre i la vaga general que va paralitzar Catalunya el 3 d'Octubre com un "aixecament violent" susceptible de constituir un delicte de "rebel·lió i sedició". Primerament el fiscal Maza, la jutgessa Lamela després, i ara el jutge Llarena han arribat a l'extrem d'equiparar les mobilitzacions de masses del poble de Catalunya amb el cop feixista que va assaltar pistola en mà el parlament espanyol el 23-F de 1981, i amb atemptats terroristes i crims comesos per assassins i mafiosos. Així han fonamentat jurídicament les actuacions d'empresonament dels Jordis, dels consellers del Govern, inclòs Puigdemont, i anul·lat el seu dret a acudir al Parlament com a diputats electes i de ser proposats com a candidats a presidir la Generalitat. D’un cop de ploma, la sobirania popular del poble de Catalunya ha estat suprimida.

Els arguments del jutge Llarena per a ordenar l'empresonament són tan escandalosos, que organitzacions i institucions com el Comitè de Drets Humans de l'ONU i Amnistia Internacional han hagut de denunciar aquest atropellament. Qui ha utilitzat les armes i ha exercit la violència a Catalunya? La resposta la sabem tots: el règim del 78, el seu govern i el seu Estat, que van enviar a més de 10.000 policies i guàrdia civils per colpejar salvatgement a centenars de milers de persones que exercíem pacíficament el nostre dret a votar.

Aquesta ofensiva no només és contra Catalunya. Els atacs a la llibertat d'expressió i els drets democràtics s'estenen a la resta de l'Estat. Hem vist l'empresonament d'artistes, cantants de rap i tuiters per criticar el rei, el segrest i censura d'obres d'art, llibres i revistes, la repressió salvatge contra els manifestants de Múrcia que lluiten pel soterrament de l'AVE, i les querelles i processos en marxa contra desenes d'activistes d'esquerra a causa de la Llei Mordassa o utilitzant l'excusa del delicte d'odi. Mentrestant, les agressions dels feixistes, la violència masclista que assassina a centenars de dones, i la corrupció galopant del PP i dels polítics del règim, queden impunes.

La responsabilitat dels dirigents d'IU, Podem i els sindicats

Els dirigents de CCOO i UGT a Catalunya i a nivell estatal, amb la seva negativa a convocar mobilitzacions per a frenar aquest retrocés autoritari, han proporcionat un oxigen preciós al govern del PP i avalat en la pràctica l'aplicació del 155.

Entre el conjunt de la classe obrera catalana i de l'Estat espanyol hi ha un instint precís que res de bo pot venir de la mà del PP. Però la campanya espanyolista ha creat confusió, en primer lloc perquè en ella han participat en bloc els dirigents del PSOE, i no pocs que en el passat es definien com a "comunistes", com Paco Frutos, exsecretari general del PCE, convertit ara en un agitador patètic de la bandera espanyola. La responsabilitat de tots ells en facilitar la tasca repressiva de la reacció és immensa.

També des de la direcció d'Esquerra Unida i Podem s'ha mantingut una política errònia, que alimenta aquesta confusió i dóna marge de maniobra a la dreta. Alberto Garzón ha equiparat a l'Estat que reprimeix i aplica el 155 amb el poble que lluita pels seus drets democràtics i vol una república. Garzón ha negat escandalosament l'existència de presos polítics, qualificant la lluita de les masses catalanes com una "maniobra" de les elits econòmiques, precisament quan la burgesia catalana ha fet pinya amb l'espanyola i el seu aparell estatal per aixafar el moviment. Garzón està a les antípodes d'una posició marxista i revolucionària.

També Pablo Iglesias ha renunciat a encapçalar aquest moviment per l'autodeterminació i la república catalana. Ha retret a un poble que lluita de "despertar al feixisme", i segueix insistint que cal pactar amb l'Estat i el PP un "referèndum" que faci possible el dret a decidir. És que Pablo Iglesias no s'adona que aquesta ofensiva repressiva és una rotunda negació a qualsevol tipus de diàleg? La seva insistència al PSOE perquè trenqui els seus vincles amb el bloc monàrquic ja ha estat resposta amb menyspreu per Pedro Sánchez i els seus col·laboradors, plegats i humiliats davant del PP.

La direcció de Units Podem ha de donar un gir de 180º i posar fi a la política d'abstenir de participar en aquesta batalla. Té l'obligació de no abandonar al poble de Catalunya, als treballadors i als joves que estan en primera línia contra el PP i el seu autoritarisme, en defensa dels drets democràtics i per la república. Han d'explicar que la mateixa argumentació que avui utilitza el jutge Llarena, el bloc del 155 i els mitjans de comunicació espanyolistes per a justificar la repressió a Catalunya, demà pot servir per acusar de rebel·lió i empresonar els que organitzen les protestes dels pensionistes, vagues com les del 8-M, i mobilitzacions com la dels veïns de Lavapiés contra el racisme i la violència policial.

Aturar el cop franquista del règim del 78: Vaga general ja!

No és casualitat que aquest atac tan salvatge es produeixi després de diversos mesos on els dirigents d'ERC i Junts per Catalunya han intentat suspendre la mobilització als carrers i buscar ponts d'entesa amb el PP i l'Estat. Després de derrotar al bloc del 155 en les eleccions del 21-D, milions de persones esperaven un pla clar i decidit per dur endavant la república mitjançant la mobilització. En lloc d'això, els polítics burgesos i petit burgesos de JxCat i ERC afirmaven davant els tribunals que la proclamació de la república va ser merament simbòlica, que acataven el 155 i plantejaven la necessitat de no provocar a l'Estat i "recuperar les institucions".

En la lluita de classes la debilitat sempre convida a l'agressió. Les burgesies espanyola i catalana són molt conscients que el que ha passat a Catalunya és una autèntica crisi revolucionària i l'han intentat tancar amb un vendaval de processaments i empresonaments, aplicant el 155 i convocant eleccions per a intentar arribar a una majoria. Però la voluntat i decisió del poble català estan frustrant els seus plans. Ara recorren de nou a una repressió brutal contra dirigents de l'independentisme: pretenen acovardir al moviment i enviar un missatge als treballadors i a la població de la resta de l'Estat. Però han arribat massa lluny.

La nit del 25 de Març, després d'escoltar a centenars de milers de persones clamant per la llibertat dels presos polítics i la vaga general, el president del Parlament, Roger Torrent, cridava a conformar un front unitari en defensa de la democràcia i anunciava contactes amb totes les forces independentistes, l'esquerra no independentista i els sindicats per a plantejar una resposta unificada i contundent.

És evident que, més enllà de les paraules, la crida de Torrent, igual que les declaracions dels líders d'ERC, tenen com a objectiu conformar un govern català que "estabilitzi" la situació i acabi amb la lluita als carrers. Per això mateix no ens podem subordinar políticament a aquells que durant mesos han demostrat la seva passivitat total i el seu desig de restablir els pactes amb els partits del règim a costa de sacrificar la lluita per la república catalana. És hora que el motor del moviment per l'alliberament nacional de Catalunya, que són les masses en lluita, el jovent i els sectors del moviment obrer més avançat, prenguem la direcció del procés.

Sí, cal aixecar un front únic des dels CDR, la CUP, la base militant de l'ANC, Òmnium i de Catalunya en Comú, de tot el sindicalisme de classe i combatiu, de les organitzacions de l'esquerra que lluita i els moviments socials, per a convocar immediatament una vaga general de 24 hores a Catalunya i mobilitzacions de masses. Aquesta vaga general, que ha d'unificar a tots els sectors que estan lliurant actualment la batalla contra el govern del PP, des de la marea feminista i pensionista fins els estudiants, ha d'exigir la llibertat dels presos polítics, l'anul·lació dels processos judicials i del 155, i la dimissió del govern de Rajoy. Una vaga general que ha d'interpel·lar a CCOO i UGT, i a Units Podem, perquè la recolzin amb claredat en tots els territoris de l'Estat, organitzant mobilitzacions en suport al poble català i contra la involució autoritària que estem patint.

Òbviament, la vaga general serà un pas decisiu, però després cal ampliar, estendre i continuar la lluita amb noves vagues i mobilitzacions fins que la repressió sigui derrotada, els presos polítics siguin alliberats i es restitueixin en la seva totalitat els drets democràtics de Catalunya, inclòs que la decisió democràtica de l'1-O a favor de la república sigui duta a la pràctica.

Des d'Esquerra Revolucionària també creiem que és un deure del moviment d'alliberament nacional guanyar el suport del conjunt de la poderosa classe obrera catalana, inclosos treballadors castellà-parlants arribats de fora de Catalunya. La immensa majoria d'ells rebutgen la corrupció i les retallades del PP, i milers es van mobilitzar l'1 i 3 d'Octubre contra la repressió; però segueixen veient amb desconfiança el Procés pel paper que juguen en ell els dirigents burgesos del PDeCAT i les polítiques d'ajust, privatitzacions i retallades que van aplicar Convergència i ERC des del Govern.

Aquests sectors de la classe obrera poden ser guanyats a la causa de la república i jugar un paper decisiu en la mobilització contra la dreta i el bloc de l'155. Però per a això han de veure que es tracta d'una república dels treballadors, els joves i el poble, no dels empresaris i l'oligarquia catalana. Si la lluita per la república va lligada a un programa de reivindicacions que doni resposta als problemes concrets que milions patim cada dia, que trenqui decididament amb la lògica del capitalisme i asseguri els nostres drets laborals i socials i el futur del jovent, podrem neutralitzar la demagògia espanyolista i derrotar la campanya de la por. Aquest és el camí per vèncer

Tots i totes a preparar ja la vaga general!


Militant