La compareixença de Pedro Sánchez per a anunciar “nou mesures d'aplicació immediata” que, segons les seves pròpies paraules, busquen “aturar el genocidi a Gaza, perseguir els seus executors i fer costat a la població palestina” han tingut una gran repercussió política. Però el primer a destacar és que aquesta decisió, sens dubte, és el resultat directe de la mobilització de milions de persones a l'estat espanyol i a tot el món, una victòria real de la lluita als carrers.
És impossible d'ocultar la indignació que sacseja el món. La lluita en suport al poble palestí s'ha transformat en una batalla contra els governs capitalistes d'Occident que financen, armen i patrocinen l'holocaust sionista a Gaza.
El clam popular, atiat pel boicot a la Volta ciclista, el comiat multitudinari de la Global Sumud Flotilla en nombroses ciutats, els anuncis de mobilitzacions per al mes de setembre, la vaga general estudiantil per al 2 d'octubre convocada pel Sindicat d'Estudiants i les manifestacions massives que es realitzessin el cap de setmana del 4 i 5, han col·locat al Govern en una disjuntiva difícil.
La idea de continuar amb gestos buits que no trenquen amb la complicitat i seguir sense adoptar cap iniciativa que pressioni realment al règim de Netanyahu, es fa insuportable. Això explica la forta col·lisió entre la política governamental i la base social i electoral de l'esquerra.
70.000 palestins assassinats, una fam escruixidora, els plans d'una immediata ocupació militar de ciutat de Gaza —amb l'expulsió de milers de famílies martiritzades cap a localitats que han estat esborrades del mapa i en les quals no existeixen condicions per a la vida humana—, el 90% dels habitatges destruïts, els hospitals demolits a bombes, tres-cents periodistes assassinats… És una cosa impossible d'assimilar i està commovent la consciència de la classe obrera i el jovent. Això és el que ha empès Sánchez i el seu Govern a prendre una decisió que desentona amb la línia oficial de la UE i de l'imperialisme estatunidenc.
I, com era obvi, aquestes mesures han estat rebudes amb enorme simpatia per milions de persones aquí i en altres països, i contribuiran també al fet que escali la pressió sobre els Governs europeus. Les enquestes mostren un creixement espectacular del percentatge de població que rebutja el genocidi i exigeix sancions contra Israel per a parar-lo. Pràcticament en cap cas baixa del 50%, i en uns altres com Holanda, el Regne Unit, Austràlia, el Japó, Corea del Sud... superen el 60% i fins i tot el 70%.
El suport a la causa palestina en l'estat espanyol és dels més alts. Segons el Reial Institut Elcano (gens sospitós d'antiimperialisme ni antisionisme), a l'agost el 82% de la població considerava que s'està produint un genocidi a Gaza, i el 70% exigia sancions i mesures concretes de la UE i del Govern per a frenar-lo. El rebuig és pràcticament unànime entre els votants del PSOE i a la seva esquerra. Però, per primera vegada, segons Elcano, també és majoritari entre votants de la dreta.
Les paraules no serveixen, compten només els fets
El president del Govern parlava en el seu discurs de l' “aprovació urgent d'un Decret llei que consolidi jurídicament l'embargament d'armes a Israel que hem aplicat ja de facto des d'octubre de 2023”. Però és rotundament fals que des d'octubre de 2023 s'hagi suspès la venda i compra d'armes, com ha denunciat reiteradament el moviment de solidaritat amb Palestina.
El 19 de febrer de 2025 es feia pública una recerca de les organitzacions Progressive International, Palestinian Youth Movement i American Friends Service Committee en la qual es denunciava que “més de 60.000 peces d'armament (…), parts i accessoris d'artilleria, rifles, llançacoets/granades i metralladores, revòlvers i pistoles (…) han sortit de l'aeroport de Saragossa amb destinació a l'aeroport Ben Gurión de Tel-Aviv”. Més recentment, el Centre Delàs informava que fins a maig d'enguany l'Estat espanyol ha fet almenys 88 enviaments d'armes per valor de 5,3 milions d'euros a Israel, important material militar sionista per més de 36,7 milions d'euros que han anat a finançar el genocidi.
Sabem per experiència que aquest Govern continua lligat al carro de l'imperialisme estatunidenc, i que malgrat les declaracions de Sánchez “distanciant-se” de les exigències de Trump, el PSOE i Sumar han donat llum verda als pressupostos militars més grans de la història. Han demostrat amb la guerra imperialista a Ucraïna o amb la seva deserció de la causa sahrauí, que no s'enfrontaran a l'amo de Washington, ni trencaran amb l'estratègia militarista de l'OTAN.
Tant és així la cosa que, immediatament després de la compareixença de Sánchez, fonts del mateix Govern asseguraven que “no es modificarà el Conveni de Cooperació per a la Defensa amb els Estats Units, segons el qual el Pentàgon té llibertat per a no informar del destí final de l'armament que transporten a través d'aquestes bases militars espanyoles” [1]. És a dir, les bases militars de Rota i Morón podran continuar sent utilitzades per l'exèrcit estatunidenc per a subministrar armament a Netanyahu i continuar massacrant el poble palestí. Això és la millor manera de sabotejar les mesures aprovades.
Per això és fonamental que la mobilització de masses continuï de manera decidida, i que la batalla que s'està lliurant avanci, en extensió i contundència, amb la convocatòria d'una vaga general que paralitzi el país.
Pressions empresarials a favor del genocidi
Malgrat que no es digui per boca dels ministres socialistes i de Sumar, els bancs i grans grups empresarials espanyols i europeus s'estan fent d'or comerciant amb el règim nazi-sionista i finançant la seva indústria militar. Per tant, que ningú s'enganyi: els capitalistes pressionaran per a continuar amb els seus plans utilitzant Junts i PNB, i sobretot el PP i Vox per a votar al Congrés contra qualsevol mesura que vagi en aquest sentit.
En la seva compareixença, Pedro Sánchez afirmava que “Espanya no té bombes nuclears, tampoc portaavions, ni grans reserves de petroli” i, per tant, “nosaltres sols no podem aturar l'ofensiva israeliana”. Tanmateix, bancs com el Santander i el BBVA estan entre els deu principals finançadors de la maquinària de guerra sionista, i al costat de CaixaBank, Ibercaja, Comsa, CAF i una llista interminable d'empreses espanyoles mantenen inversions que són fonamentals per a sostenir el genocidi.
Una empresa pública com INECO, dependent del Ministeri de Transport i Mobilitat, compta amb una oficina fixa a Israel i, segons es pot llegir en el seu web, “ha afermat el seu posicionament després de més de deu anys de trajectòria”, amb inversions en la xarxa de tren lleuger que comunica Jerusalem amb els assentaments dels territoris ocupats per Israel en territori palestí [2].
Si Pedro Sánchez creu que combatre el genocidi és una d'aquestes “causes per les quals val la pena lluitar” i “no cal deixar d'intentar-lo”, per què no trenca d'una vegada per sempre les relacions polítiques i econòmiques amb Israel, aplicant dures sancions a les empreses i
bancs espanyols que pretenguin continuar finançant l'holocaust planificat per Netanyahu i Trump? Aquesta decisió posaria una pressió tremenda sobre altres Governs que són còmplices, infligint un dur cop al règim nazi-sionista.
Vaga general ja! Parar el país per a parar el genocidi!
La resposta de la ultradreta global a l'anunci del Govern espanyol ha estat histèrica. Començant per Netanyahu i el seu ministre d'Afers Exteriors, que l'ha qualificat de manifestació antisemita i col·laboració amb Hamàs, atribuint a Sánchez una suposada continuació de la campanya de 1492 que va acabar amb l'expulsió dels jueus d'Espanya, o tota la bilis nauseabunda que han vomitat Abascal, Feijoo i aquest eunuc mental de l'alcalde de Madrid, que ha negat l'existència d'un genocidi a Gaza i s'ha quedat tan feliç.
És evident que el sionisme s'ha convertit en la pesta bubònica del segle XXI i la punta de llança del feixisme i la ultradreta internacional. Per a totes aquestes forces, Netanyahu és un heroi capaç de dur a terme una neteja ètnica supremacista contra els palestins emulant al nazisme, però en aquesta ocasió a plena llum i amb el suport de les grans potències imperialistes occidentals.
El genocidi contra el poble palestí a Gaza s'ha transformat en un eix fonamental de la lluita de classes en l'estat espanyol i internacionalment. I continuarà sent així en els pròxims mesos. Però hem de ser conscients que l'única forma que es compleixi l'embargament d'armes i no acabi en lletra morta és incrementar la protesta social i transformar-la en una campanya massiva que paralitzi el país.
Cal posar totes les forces en tensió en suport a la Flotilla de solidaritat, buidant les aules el 2 d'octubre, convertint les manifestacions organitzades per al 4 i 5 d'octubre en una nova gran jornada de lluita. Per una vaga general total de 24 hores.
Hem dut a terme innombrables manifestacions que han tret al carrer a centenars de milers de persones —milions si es comptabilitzessin totes— en desenes de ciutats de l'estat espanyol, organitzat acampades en universitats i places públiques, visibilitzant la nostra lluita en la Volta Ciclista, boicotejant els festivals de música lligats al fons KKR, i una infinitat d'accions més. En moltes d'elles hem sofert una salvatge repressió de la policia antidisturbis i la Guàrdia Civil enviades pel ministre Marlaska, i centenars d'aquests activistes atonyinats i detinguts seran jutjats en els pròxims mesos.
I en totes aquestes demostracions hem de plantejar un objectiu amb força i consistència: cal organitzar ja una vaga general de 24 hores Parar el país, per a parar el genocidi! Cal interpel·lar directament les cúpules de CCOO i UGT. Ja n'hi ha prou de mirar cap a un altre costat! Tenim experiència i tenim memòria: en 2003 vam organitzar una vaga general de dues hores contra la invasió imperialista de l'Iraq i el paper de lacai del Govern d'Aznar. És el moment de repetir aquella vaga, però a un nivell molt superior per tot el que ens juguem.
Des d'Esquerra Revolucionària cridem i convidem totes les organitzacions de l'esquerra que lluita, el sindicalisme combatiu, els col·lectius i activistes en solidaritat amb Palestina a impulsar una gran campanya unitària a favor de la vaga general, organitzant assemblees en empreses, talls i fàbriques, aprovant declaracions i resolucions en totes les nostres seccions sindicals, popularitzant la crida a la vaga en tots els àmbits en els quals participem. Cal celebrar reunions d'unitat d'acció en totes les ciutats per a donar força a aquesta campanya. Existeixen les condicions perquè aquesta vaga es materialitzi i sigui un complet triomf!
La vaga general de l'estat espanyol per a frenar el genocidi marcaria un punt d'inflexió, i contagiaria tota la classe obrera d'Europa. Si les declaracions dels estibadors de Gènova, amenaçant amb el bloqueig del port en el cas d'un atac a la Flotilla, han tingut un efecte elèctric, una vaga general aquí seria un obús a la línia de flotació del sionisme i els seus còmplices, i el camí efectiu per a aconseguir el compliment de l'embargament d'armes al 100% i la ruptura total de relacions comercials i diplomàtiques.
Parar-ho tot per a parar el genocidi! Vaga general ja!
Palestina vencerà, des del riu fins a la mar!
