Els incendis forestals no donen treva i estan arrasant la península ibèrica. Galiza, Castella i Lleó i Extremadura segueixen al focus de l'emergència, amb milers de persones afectades, pobles sencers destruïts i desallotjats, famílies que ho han perdut tot entre les flames i vuit morts.
La destrucció causada pel foc des de començament d'any ja suposa la pitjor xifra de la sèrie històrica a l'Estat espanyol. No es tracta només de la quantitat de focus oberts sinó de la intensitat d'aquests megaincendis que, tal com denuncia la comunitat científica i els cossos de bombers, es caracteritzen per la seva capacitat de propagar-se ràpidament a causa del canvi climàtic i la destrucció ecològica que provoca la depredació capitalista.
Fins al 5 d'agost, el foc havia afectat més de 47.000 hectàrees. Però només 15 dies després, la xifra es va disparar fins a més de 390.000, una superfície gairebé tan extensa com la que es va cremar el 2022 i una dada que representa el 40% de totes les hectàrees cremades aquests últims vuit mesos a la Unió Europea.
Com sempre que ens enfrontem a un desastre ecològic d'aquestes dimensions, com va passar amb la DANA, ens hem cansat d'escoltar en boca de tertulians, periodistes i representants de Vox i del Partit Popular, que els incendis són fenòmens imprevisibles o que hi ha una trama de piròmans darrere. Un discurs negacionista que pretén desviar latenció del punt principal. I és que suportem un model forestal i mediambiental capitalista que posa els beneficis empresarials per sobre del planeta i de les necessitats bàsiques de la immensa majoria de la població.
Foc per tot arreu, i els responsables són els que retallen i privatitzen els serveis públics essencials i condemnen unes pèssimes condicions laborals als seus treballadors.
El PP, Vox i els empresaris es freguen les mans amb el negoci del foc
L'espectacle grotesc del Partit Popular i Vox no sorprèn a gaire gent. Aquests majordoms del gran capital han decidit, una vegada més, fer gala del seu negacionisme climàtic i intentar netejar-se les mans de tota responsabilitat. Que si és culpa dels ecologistes, que si l'agenda 2030 o la dictadura comunista que ens governa… Tot per intentar imposar una amnèsia col·lectiva davant les polítiques criminals que van posar en pràctica quan eren a la Moncloa, en el cas del PP, o actualment a les CCAA que governen junts.
Va ser el 2003 amb la Ley de Montes quan es va privatitzar la lluita contra els incendis forestals i va atorgar a les comunitats autònomes la competència sobre la gestió forestal i l'extinció d'incendis. És aquesta la legislació que ha permès que les administracions autonòmiques externalitzin les tasques d'emergència a un grup d'empreses privades reduït.
És a dir, un servei públic crític i fonamental per protegir el medi ambient i la població, com també ho són l'educació, la sanitat o la cura dels nostres majors, s'ha convertit en un negoci milionari controlat per lobbies. Tal com denúncia Público [1], les empreses que controlen el sector han rebut contractes públics per valor de 384 milions d'euros en els últims dos anys només de les comunitats autònomes, als quals se sumen 270 milions més del Ministeri de Transició Ecològica, en mans del Govern central del PSOE i Sumar.
Són empreses que coneixem bé, com ara Avincis que controla més de la meitat del mercat de serveis aeris d'emergències (incendis, salvament marítim i emergències sanitàries) o Pegasus Aero Group, principal operador en regions com Andalusia, Castella-la Manxa, Castella i Lleó i Canàries.
Però l'escàndol no s'acaba aquí. Aquest grapat d'empreses és conegut com el cartell de foc. Per què? Doncs perquè el febrer d'aquest any van ser condemnades per haver-se confabulat durant 20 anys per arreglar els concursos públics de Catalunya, el País Valencià, Andalusia, Castella-la Manxa i Galiza, a més dels del Govern central, repartint-se el mercat a dit i subornant funcionaris. Vuit d'aquestes empreses, a més a més, van ser sancionades amb la prohibició de contractar amb les administracions públiques durant nou mesos. ¡D'aquesta màfia depèn la nostra seguretat i el benestar del nostre entorn!
Una ràpida radiografia de la gestió mediambiental de la Junta de Castella i Lleó, una de les zones més afectades, despulla la hipocresia i el desvergonyiment de la dreta. El 40% dels bombers forestals de la regió treballa per a empreses privades que es reparteixen les licitacions per a la prevenció i l'extinció dels incendis i un 20% més depèn del govern regional. Entre el 2024 i el 2025, Alfonso Fernández Mañueco ha repartit més de 100 milions d'euros a una vintena d'empreses locals. Estem parlant del mateix govern el conseller de Medi Ambient del qual opina que "mantenir l'operatiu d'incendis tot l'any és absurd i un malbaratament" i que els incendis es deuen "als ecologistes i les seves noves modes".
I passa el mateix a la Xunta de Feijóo, que ha mantingut els parcs de bombers comarcals sota el control d'empreses privades; o quan Mazón va arribar a la Generalitat Valenciana i va guillotinar la Unitat Valenciana d'Emergències; o a la Comunitat de Madrid, on durant 20 anys aquest servei el gestionaven dues empreses privades. Però la feixista d'Ayuso prefereix culpar l'agenda ideològica d'aquest saldo incendiari.
Contractes temporals, nul·la formació i convenis obsolets
Tot aquest negoci no només ha concentrat enormes beneficis en unes poques mans, sinó que ha generat unes condicions laborals crítiques per als treballadors. La majoria porten en lluita molts anys i denunciant en xarxes socials i en entrevistes[2] les condicions en què treballen i agraint als veïns de les localitats properes als incendis que han arriscat la seva pròpia seguretat per brindar-los ajuda, menjar i aigua.
En el cas de la Comunitat de Madrid el conveni col·lectiu de bombers forestals actual fa 17 anys que està caducat, cobren 1.300 euros en una ciutat on els preus estan disparats i la temporalitat –un 40% dels treballadors només estan contractats quatre mesos a l'estiu– fa impossible professionalitzar la plantilla.
A tot això cal sumar que aquestes empreses no dediquen ni un sol cèntim a la formació i preparació dels que s'hauran d'enfrontar durant moltes hores seguides al foc. “Tu pots entrar el primer dia a treballar i segons et poses el mono sona la campana i has d'anar-hi”, denuncia un bomber de Lleó. Mentre siguin empreses privades les responsables de la gestió del medi natural, l'abaratiment dels costos i el màxim benefici empresarial prevaldran sobre la prevenció de riscos, la protecció forestal i l'ocupació digna. I aquestes empreses, no ho oblidem, s'omplen les butxaques gràcies als diners públics que surten dels nostres impostos i de les privatitzacions, de les quals el PSOE també ha estat un patrocinador entusiasta.
Escudar-se a les competències o revertir les privatitzacions?
Per això és un insult a la nostra intel·ligència recórrer a la propaganda barata. No n'hi ha prou amb les paraules de preocupació de Pedro Sánchez o que Yolanda Díaz critiqui les “fallades de coordinació” des de la manifestació a Vigo contra la negligència de la Xunta.
Potser no són al Govern central? Que potser no tenen tota la capacitat legal per aprovar lleis urgents que anul·lin les privatitzacions i rescatin aquests sectors imposant una gestió pública amb mitjans i condicions dignes? Per descomptat que sí, però no tenen cap voluntat política d'enfrontar-se als monopolis empresarials perquè això significaria atacar el problema d'arrel: el benefici capitalista. I ells no hi són per això. Òbviament és molt més fàcil escudar-se en les competències autonòmiques i com és de dolenta la dreta com, per cert, fan respecte a l'habitatge, l'educació, la sanitat…
Com és possible que el mateix Ministeri de Transició Ecològica reconegui que hi ha un “oligopoli de facto” en els operadors aeris privats que contracta el mateix Govern central i no facin res? I passa el mateix respecte a les pèssimes condicions laborals i salarials dels cossos d'emergències.
El Govern PSOE-Sumar pot intentar amagar el cap sota la sorra mentre voicegen que “és tot culpa del PP”. Després ens diran que els hem de votar perquè no arribin els feixistes. Però la reacció ja ha arribat, la patim a molts territoris. Tot i això, aquestes polítiques letals contra els sectors públics que amb tant orgull enarbora la dreta, van ser iniciades, esteses i reforçades per Governs del PSOE durant dècades.
El mode de producció capitalista ho destrueix tot al seu pas amb la complicitat dels governs que sostenen l'anomenada economia de mercat. Vivim sota un sistema en què val més un contracte sucós per desviar diners públics a grans empreses que assegurar feines fixes per als treballadors forestals, i en què s'augmenten les partides per a la tauromàquia mentre els boscos cremen.
Acabar amb el capitalisme és una tasca urgent si volem evitar l'hecatombe ecològica, i això implica una lluita sense caserna contra els seus servidors polítics.
Notes:
