Els passats 19 i 20 de juliol es va celebrar l'11è congrés del PSC, en el qual diversos dirigents del partit van coincidir en els seus discursos a parlar "d'ocupar el centre", de "governabilitat" i, també, clar, de catalanisme. En aquest "et volem molt [a Zapatero] però més volem a Catalunya", de Montilla, s'il·lustra molt bé el tipus de discurs amb què es pretén embolicar el que és en realitat una continuació en l'abandonament de les polítiques d'esquerres. Tots estem al mateix vaixell, treballadors i empresaris, i davant de la crisi i qüestions com el finançament, no hi ha diferències de classe. Mentre s'abraça la senyera, es passa per alt els interessos contraposats de treballadors i empresaris que la crisi ha posat en relleu de manera sobtada i amb certa cruesa. Quins interessos ha de defensar el tripartit en el cas de la suspensió de pagaments de Martinsa? Els de la "catalana" ‘la Caixa', un dels principals creditors de la immobiliària? O els dels milers de famílies que han posat tots els seus estalvis en l'entrada d'un pis que ja no es construirà i els dels 234 treballadors de Martinsa que perdran la seva feina?
En els últims dies a Catalunya s'ha donat a conèixer tota una sèrie de plans d'acomiadaments en la indústria: Pirelli, Sony, Roca, ACC-Spain...
Pirelli, la multinacional italiana, ha anunciat un pla de reestructuració a la seva fàbrica de Manresa, que contempla l'acomiadament de 280 treballadors, més d'un terç dels 800 treballadors actuals. Amb aquest retall de la plantilla, la capacitat productiva de Pirelli també es veurà retallada en un 30% aproximadament. A més, el projecte d'una nova fàbrica de Pirelli a Catalunya s'ha suspès definitivament. El nivell d'inversions actual de Pirelli a Manresa és de només un 3% sobre el producte acabat, com ha denunciat el president del Comitè d'empresa.
La multinacional catalana Roca va plantejar un ERE que anava a afectar a 398 treballadors. UGT i CCOO han pactat amb l'empresa de ceràmica sanitària un ajust de plantilla de 125 llocs de treball, a través de prejubilacions fonamentalment. Però l'empresa ja avisa que el camí de la destrucció d'ocupació es pot reemprendre en qüestió de mesos "si les condicions del sector continuen deteriorades". Això sí, els plans de compres de Roca en altres països no es detenen, com la compra de l'empresa índia Parryware. Malgrat les compres internacionals, els beneficis de Roca el 2007 van ser de 103,8 milions d'euros. Quina llàstima donen els empresaris amb les seves llàgrimes vessades per la crisis! Pobrets!
Sony, amb fàbrica a Viladecavalls (al costat de Terrassa), compta també amb acomiadar 275 dels 3.000 treballadors amb qui compta actualment. Aquesta multinacional planteja a més l'externalització de l'àrea de logística.
Els 183 treballadors de la multinacional italiana ACC-Spain a Cervera (Lleida) han fet vaga els dies 21 i 22 de juliol per protestar contra el tancament de la fàbrica de compressors. L'empresa va presentar un ERE el passat 11 de juny, que contempla el tancament de la fàbrica de Cervera, on la gran majoria de la plantilla està formada per dones, i l'eliminació de 50 llocs de treball de la fàbrica de Sant Quirze del Vallès (tocant a Sabadell). La multinacional ha incomplert els compromisos d'inversió del Pla Industrial 2005, que comportava per part dels treballadors retalls salarials. Així, mentre que els treballadors han complert al peu de la lletra els sacrificis que se li exigien per "reflotar" l'empresa, la multinacional no ha complert cap dels compromisos d'inversió que va pactar amb l'Administració i els sindicats.
És clar que hi ha una ofensiva contra els treballadors per part de les empreses. Per seguir amb els seus voluminosos beneficis, les empreses estan disposades a acomiadar i reduir la seva capacitat productiva (i més en una conjuntura de crisi com l'actual), recorrent a l'externalizació i pressionant els treballadors perquè acceptin un altre tipus de sacrificis "alternatius": congelació salarial, augment de ritmes de producció, canvis en els torns de producció, "flexibilitat" en la jornada laboral, etc. La política dels dirigents d'UGT i CCOO i dels partits en el govern de Catalunya ha de ser la de defensar tots i cada un dels llocs de treball. No es pot acceptar ni un sol acomiadament més, ni un ERE més que contempli destrucció de llocs de treball. Cal exigir-li a les multinacionals que compleixin amb els plans d'inversió i rebutjar tots els EREs, que no són més que atacs als treballadors, a les nostres condicions de treball i a l'ocupació que amb el nostre treball i esforç s'ha creat. Amb quina Catalunya està el govern de Montilla? Amb la Catalunya burgesa de la família Roca, la Caixa i els directius de multinacionals com Sony, Pirelli, ACC? O amb la Catalunya dels treballadors? No és al vot d'aquesta Catalunya de la classe treballadora a qui, al cap i a la fi, li deu estar avui de president de la Generalitat? És en aquesta direcció que les direccions d'UGT i CCOO haurien d'estar pressionant el Govern de la Generalitat. Lluny de la política de pactes socials, d'acceptació dels EREs i els acomiadaments, UGT i CCOO han d'impulsar i estendre un pla de mobilitzacions per defensar els llocs de treball i els interessos dels treballadors.
