Vaig descobrir a Silvio Rodríguez quan tenia 14 anys, gràcies al disc “Entre Amics” de Luis Eduardo Aute. Des de llavors, crec que no he faltat a cap concert dels que ens ha regalat a Barcelona. Per tant, probablement la meva opinió és la d'algú totalment entregat a la causa, però també crec que l'objectivitat en l'art no està exempta de passió.

L'esperat concert es va celebrar el passat 1 de setembre al Gran Teatre del Liceu de Barcelona davant de 2.300 persones. El van començar Silvia Comes i Joan Isaac, i a partir d'aquí tot va ser espectacular. Van començar amb 4 adaptacions de cançons de Silvio al català, reivindicant un dret i un deure, que és protegir la nostra cultura dels atacs contra la llengua catalana per part de l'extrema dreta.

Després va arribar Silvio, acompanyat de set músics espectaculars. Sembla tan fàcil fer el que fan, i és tan difícil…

La veritat, no sé quantes cançons van tocar, quant va durar el concert, tan sols em vaig submergir en l'experiència vital que és veure a Silvio en directe. Una de les coses que m'agradaria fer, i que probablement mai podré realitzar, seria veure un d'aquests concerts que Silvio fa per barris cubans, però aquest concert, va ser bestial. En res van afectar els improperis dels quatre feixistes concentrats a l'entrada del teatre que es van dedicar a insultar-nos i als quals vam respondre amb contundència.

Assistir a un concert de Silvio no només té a veure amb el fet de gaudir les seves cançons que tant ens fan sentir. Avui dia suposa també un acte conscient de resistència davant l'ofensiva imperialista que està deixant a l'illa completament desabastida. L’atac a Veneçuela del passat 3 de gener ha sumit Cuba en una crisi energètica sense precedents. L'administració Trump ha tallat el subministrament de petroli veneçolà, que ja està tenint efectes dramàtics en la població. Hospitals sense llum elèctrica, barris sencers a les fosques i supermercats completament buits.

Cuba ha estat una referència i una inspiració per a milions de revolucionaris i revolucionàries del món, Sens dubte, la “Nova Troba Cubana” ha estat un dels puntals per a la revolució cubana en tot el planeta. Milions de joves al llarg de dècades van començar la seva vida política a partir de les cançons, entre altres, de Silvio. Per això les seves cançons no pertanyen a un passat nostàlgic. Les seves cançons continuen sent present i futur. Per descomptat, al concert no va faltar la solidaritat amb el poble palestí i la denúncia del genocidi sionista.

Fa uns mesos Silvio Rodríguez va alçar la veu i va exigir la seva AK-47 afirmant que estaria disposat a donar la vida en cas d'invasió militar de l'illa. La dignitat del company Silvio no només es reflecteix en les seves cançons, també es reflecteix en els seus actes.

Per a mi, Silvio Rodríguez és l'esperança, és l'honestedat/neciesa, d'algú que assumeix a l'enemic. És la lluita, és la dignitat, de qui s'enfronta a gegants, fins i tot sabent que pot ser derrotat. Silvio ens fa millors.

Avui el futur de la revolució cubana, amb les seves tendències burocràtiques i de restauració capitalista que es van desenvolupar dins del partit i de l'Estat, continua lligat al triomf i l'extensió de la revolució socialista a Amèrica Llatina. Defensar la revolució, reivindicar la democràcia obrera i la lluita pel socialisme i aixecar la solidaritat internacionalista amb el poble cubà i el puny contra l'imperialisme ianqui, és la nostra tasca com a treballadors conscients.

Continuarem cantant per sempre a l'imperi, al capitalisme, al feixisme: “Ojalá pase algo que te borre de pronto…”