El 18 de març les forces de l'OTAN van declarar el toc de queda en la part sèrbia de Mitrovica (Sèrbia), després d'una nit de disturbis. L'enfrontament va ser provocat per l'actuació violenta de les tropes atlantistes, en desallotjar una antiga seu de la missió de l'ONU ocupada per manifestants serbis. En aquest enfrontament van participar tropes holandeses, italianes i espanyoles. Aquest és el tipus de pacificació i convivència que ens ofereix la presumpta independència de Kosovo i les tropes europees i americanes a la zona.

Lluny de solucionar cap problema, la declaració d'independència inaugura una nova fase d'augment del xovinisme, les tensions nacionals, els enfrontaments sectaris i els perills de guerra a tota la zona balcànica. En última instància, les guerres que han ensangonat la regió els 90 i les màfies -que, embolicades amb múltiples banderes nacionals, controlen l'economia en connivència amb les multinacionals americanes, alemanyes, franceses o russes- són l'única alternativa que ofereix el capitalisme a les masses balcàniques. Cap augment del nivell de vida per a la majoria, cap desenvolupament cultural per a cap nacionalitat, només verborrea nacionalista al servei de camarilles capitalistes i de les potències imperialistes.
La perspectiva per a Kosovo és l'ulsterizació. El règim mafiós d'Hashim Thaçi, encara que parli de reconciliació, mai no integrarà a la minoria sèrbia, antigament minoria opressora i avui minoria oprimida (al costat de les minories gitana, turca i jueva). I la caixa de Pandora s'ha reobert. La debilitat sèrbia estimula la gana nacionalista d'Hongria, que usarà com peons les minories hongareses de Voivodina (Sèrbia), de Transilvània (Romania), de Txèquia i d'Eslovàquia. Al seu torn, el patrocini de les màfies albaneses per part de l'imperialisme USA (que vol crear un enclavament favorable en plena Europa) animarà a clans mafiosos albanomacedonis a continuar la mateixa senda. Les tensions entre serbis, croats i eslaus musulmans a Bòsnia, tensions, que han estat a punt de fer reprendre la guerra també augmentaran. Es tracta d'un pas més en el cada vegada major enfrontament entre Rússia i els Estats Units.

Un avenç per a kosovars treballadors i camperols?

Té alguna cosa de progressista la declaració d'independència per als treballadors i camperols kosovars? En absolut. No són aquests els qui posseeixen el poder, no és més que la camarilla de Thaçi i, sobretot, l'imperialisme USA, qui és darrere de tota l'operació. És realment independent un Kosovo que només exporta per valor de 85 milions de dòlars a l'any (i, especialment, metall escalabornat de cotxes vells), mentre importa per valor de 1.200 milions? Un Kosovo amb un 50% d'atur i que necessitarà "almenys 10 anys" perquè pugui ser econòmicament independent, segons Joost Lagendijk, supervisor de Kosovo en el Parlament Europeu? Un Kosovo ocupat per 16.000 soldats de l'OTAN i dirigit políticament per l'ONU i, en breu termini, per l'UE? Llevat que algú pensi que les tropes atlantistes i les de l'UE -les mateixes que van reprimir la revolució albanesa de 1997- defensaran els interessos de kosovars camperols i treballadors, no es pot creure que per a aquests sigui cap avenç aquesta declaració d'independència.
La conseqüència real és llançar Kosovo més a les mans de l'imperialisme USA, dividir més la població segons el seu origen ètnic, debilitar-ne més a la classe obrera de la zona, enfortir més la camarilla mafiosa. Una presumpta independència, d'una zona atrassada, sota el capitalisme, amb una crisi econòmica mundial a punt d’esclatar, i més quan va de la mà de l'imperialisme, només pot significar per als treballadors més privatitzacions, més saqueig, més corrupció. Segons Transparency International Kosovo és la quarta economia més corrupta del món (i la tercera és Albània). Algú pot creure que els burgesos kosovars invertiran en tecnologia i infraestructures, crearan ocupació, elevaran el nivell de vida, és a dir, faran el que ni tan sols no fan ara els capitalistes dels països més desenvolupats? No, més aviat el seu model són els mafiosos d'Albània o Montenegro, els seus negocis de contraban, les seves sales de joc, el seu tràfic d'armes, prostitució o el que es presenti...
Ni una falsa independència ni l'opressió nacional dels kosovars a les mans del poble serbi (també víctima de la seva pròpia camarilla mafiosa i capitalista, també enganyada pels prejudicis xovinistes que estimula el sistema), són una alternativa. L'experiència de tota la zona balcànica, les guerres de Croàcia i Bòsnia, la desintegració de Iugoslàvia, les privatitzacions salvatges, demostren tota la podridura que pot donar de si aquest sistema. Però les recents vagues generals massives en dos extrems de la península, Grècia i Eslovènia, ens recorden que sí que hi ha una alternativa. La lluita per un nivell de vida digne per a treballadors i camperols, només pot encaminar-se, en un moment o un altre, a la confrontació amb les diferents camarilles capitalistes, a la unitat obrera més enllà de fronteres nacionals i religioses, a la lluita contra qualsevol tipus d'opressió nacional, i a la recuperació de la idea d'una Federació Socialista Balcànica.