Durant aquestes duríssimes setmanes de pandèmia global, hem escoltat declaracions dels portaveus governamentals i llegit molts editorials dels mitjans destacant la gran col·laboració entre governs, empreses i entitats, per sortir "tots junts" d'aquesta crisi i posar fi al drama provocat pel Covid19.

No obstant això, la realitat no solament demostra que les mesures aplicades pels governs capitalistes estan beneficiant a una ínfima minoria, a l'elit empresarial. Sinó que a més, després de veure com les seves retallades i privatitzacions han convertit les residències de gent gran en escorxadors, després de veure com els seus atacs a la sanitat pública han provocat una expansió salvatge de la malaltia i han assassinat a familiars i amics per l'absència de recursos als hospitals públics, després de tot això, ara assistim a un nou capítol de la cruesa del capitalisme.

Estem sent testimonis d'un dantesc espectacle. Es tracta de la salvatge competència entre farmacèutiques i laboratoris privats, en una cursa a cops de colze en la qual es barallen per creuar primers la línia de meta i aconseguir una vacuna o un fàrmac per la SARS-CoV-2. L'objectiu no és acabar amb la malaltia, sinó fer negoci amb la salut de milers de milions de persones arreu del món.

La hipocresia dels governs capitalistes

El passat 4 de maig es va celebrar la "conferència de donants" organitzada per la Comissió Europea (CE) amb l'objectiu d'aconseguir el finançament adequat per a la investigació de la vacuna del coronavirus. Amb la participació de representants dels països del G-20, la presidenta de la CE -Ursula Von der Leyen- informava de la participació dels líders mundials de 40 països i una recaptació de 7.400 milions d'euros. Però l’altisonant anunci no pot amagar les absències de països com els Estats Units, Rússia i l'Índia, la presència testimonial de la Xina sense cap aportació econòmica, i que el mateix secretari general de l'ONU, António Guterres, estimés que es necessitaven 38.000 milions d'euros, és a dir, cinc vegades més del que es va recaptar.

Tampoc pot ocultar les creixents disputes entre els diferents governs de la UE que reflecteixen els xocs entre les diferents burgesies nacionals en l'escenari de crisi econòmica global. Xocs que fins i tot s'han apreciat en l'àmbit sanitari quan els governs de Merkel i Macron van tancar l'aixeta de les exportacions sanitàries a Itàlia, mentre el país transalpí travessava el pic de morts i contagis.

La suspensió del finançament a l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per part dels Estats Units, evidencia l'enorme inestabilitat que recorre el món capitalista, amb unes perspectives econòmiques terrorífiques, i col·loca la recrudescència de la guerra comercial amb la Xina en primer pla.

Apartant el fum dels paperots sobre la unitat i la col·laboració entre governs, veiem la lluita entre els capitalistes dels diferents països per augmentar o, si més no, preservar les seves quotes de mercat i per mantenir la seva taxa dels seus beneficis. La lògica de funcionament del capitalisme es revela contrària a la salut i a la protecció de la majoria de la població.

El negoci de les farmacèutiques i els laboratoris privats

Actualment s'estan duent a terme en paral·lel més de 1700 assaigs clínics relacionats amb el Covid19; la majoria són privats. Aquests projectes, tot i rebre enormes quantitats de diners públics, s'estan realitzant com qualsevol descobriment científic en el capitalisme -amb gelosia i en secret-.

El sistema és pervers: de la mateixa manera que un empresari del sector automobilístic no comparteix amb la seva competència una millora d'enginyeria que dota de més seguretat un cotxe, o un empresari del sector de la construcció no revela a la seva competència un mètode més eficient i fiable en la construcció d'edificis, un empresari el qual el seu negoci és fabricar vacunes o medicaments, guarda per a ell tots els seus avanços amb l'objectiu de ser el primer a aconseguir-ho i així endur-se la major part del negoci. És un absurd i un sense sentit social. Però així funciona el capitalisme. La col·laboració profunda entre empreses és una quimera, perquè sempre s'imposen els interessos immediats dels propietaris d'aquestes empreses. En canvi, el que ens trobem és la fèrria competència per veure qui arriba abans a la meta d'aquesta cursa de premi multimilionari.

Per a la indústria farmacèutica el Covid19 és una enorme oportunitat de negoci amb la qual espera fulminar les seves previsions de facturació d'aquest any, de més d'1,32 bilions d'euros, que equival pràcticament al PIB d'Espanya.

Les quinze companyies farmacèutiques més importants controlen més de la meitat del mercat mundial, i en els primers llocs trobem les empreses que lideren els projectes més avançats per al descobriment de la vacuna: les nord-americanes PFIZER i JOHNSON & JOHNSON (52.540 i 36.256 milions de dòlars de vendes el 2017, respectivament), la suïssa ROCHE (41.110 milions) i la francesa SANOFI (36.663 milions de dòlars). Aquestes han establert aliances estratègiques amb laboratoris i companyies biomèdiques i biotecnològiques com BIONTECH o EMERGEN BIOSOLUTIONS, així com amb diversos Instituts i Fundacions. La Xina, amb el seu particular sistema de capitalisme d'Estat, també està molt ben posicionada amb tres projectes que lideren les farmacèutiques xineses SINOPHARM, SINOVAC i la companyia CANSINO BIOLOGICS. Els pactes empresarials als quals estem assistint busquen controlar tot el procés de la vacuna: descobriment, producció a gran escala i campanyes massives de vacunació.

Els empresaris del sector farmacèutic s’enriqueixen a costa de la nostra salut. El seu negoci a més no es basa en que ens curem, sinó en que seguim comprant els seus productes. En aquest procés hi ha les més fosques pràctiques que realitzen les farmacèutiques com inflar els preus de cost dels medicaments -en realitat 10 vegades inferior, segons Metges Sense Fronteres (MSF)- per justificar preus de venda més cars i els suborns a metges perquè recomanin els seus productes. Segons el rànquing "The Access to Medicine index" de 2014 realitzat per la Bill&Melinda Gates Foundation, 18 de les 20 multinacionals farmacèutiques analitzades havien estat objecte de sanció per aquest motiu.

Això sí, les farmacèutiques no només reben de forma directa milions d'euros públics a través de donacions dels Estats, sinó que s'aprofiten de la investigació que realitzen els laboratoris governamentals i universitaris, tots dos finançats amb els nostres impostos.

Per exemple, l'estudi de 2018 "Medicaments per al càncer: alts preus i desigualtat", realitzat per la sociòloga Irene Bernal i la farmacèutica Eva Iráizoz en el marc de la Campanya mèdica "No és sa", informava que el producte estrella de ROCHE contra el càncer de mama, el Trastuzumab -que fins aquell moment li havia proporcionat més de 60.000 milions d'euros d'ingressos a tot el món- es va obtenir amb finançament procedent d'universitats, centres de recerca i fundacions sense ànim de lucre.

Tot i no ser el primer coronavirus que pateix la humanitat, els estudis sobre les seves possibles vacunes estan molt poc desenvolupats. Si fins ara hi ha registrats trenta-nou coronavirus i sis d'ells -sense comptar el causant del Covid19- han tingut impacte en l'ésser humà, per què no els coneixem més? Això no es deu a que els primers coronavirus fossin estacionals i provoquessin només refredats lleus. L'explicació és que els coronavirus que van causar inicialment centenars de morts, com la SARS-CoV (2002) i el MERS-CoV (2012), van deixar de generar epidèmies, així que l'interès econòmic immediat de les grans companyies farmacèutiques i biomèdiques va caure en picat i es van interrompre totes les investigacions que es trobaven en fase preclínica.

Això també explica que les infraestructures de les que disposem per a realitzar la producció a gran escala siguin totalment insuficients. Ara, que sabem per un informe del Centre Nacional de Dades Genòmiques de la Xina (NGDC, per les sigles en anglès) que el nou coronavirus s'assembla en un 80% al seu antecessor SARS-CoV, la paralització dels estudis i investigacions que es van començar a realitzar resulta encara més flagrant. Són les horribles conseqüències del monopoli de la investigació i de la fabricació de vacunes i fàrmacs sota control del sector privat.

Les retallades en investigació també maten

No és casualitat que els dos projectes de major calat científic a Espanya, vinculats al Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), estiguin encara en fase pre-clínica. Tot i l'enorme esforç i qualitat dels seus professionals, el sector pateix des de fa anys les retallades pressupostàries i la precarització del seu personal. La campanya dels mitjans de comunicació destacant que "Espanya és un país de referència" sent el "primer en assajos clínics a Europa i el quart al món" és una basta manipulació.

El fet que farmacèutiques i laboratoris privats desitgin fer proves en territori de l'Estat espanyol no té res a veure amb una enorme inversió de l'Estat en ciència, com ens volen vendre. La raó és que aquí és on hi ha més contagis d'Europa i perquè el vell continent és on s’ha expandit més ràpidament el Covid19 després de la Xina -tant nominalment com en relació al seu nombre d'habitants- i el segon en nombre de casos de tot el món. A més, la pandèmia porta aquí més temps en desenvolupament. Dur a terme aquests estudis aquí implica menys costos per fer les proves i presenta un major interès científic per a comprendre el coronavirus i trobar un possible tractament.

La realitat és que de 2009 a 2018, el pressupost dedicat al CSIC ha baixat més d'un 25%, de 843 milions d'euros a 631. Aquest mateix percentatge de descens serveix per a tots els Instituts vinculats a la investigació científica. El 75% dels titulats superiors que treballen al CSIC tenen contractes temporals.

A més, la partida pressupostària associada a la investigació és la de menor taxa d'execució -inferior a un 30%- pel que realment es gasta menys d'1 euro per cada 3 pressupostats. L'Estat espanyol inverteix 285,50 euros per habitant enfront dels 593,8 de mitjana a la UE (dades de 2016), un 1,19% del total del PIB estatal, per sota de països com Malàisia, Estònia i Hongria. Segons dades de la Comissió Europea, des de 2010 més de 12.000 investigadors han marxat fora de l'Estat espanyol per no trobar feina.

Totes aquestes polítiques de retallades en investigació pública -unides als entre 15.000 i 21.000 milions d'euros retallats a la sanitat pública des de 2009- juntament amb les privatitzacions en aquests sectors, han obert un suculent negoci per farmacèutiques, clíniques i laboratoris privats. Això s'ha donat al mateix temps que han destrossat la investigació i atenció sanitària per a la majoria de la població.

Per la nacionalització de la sanitat i les companyies científiques privades

Tot i la improductivitat que genera la competència gelosa entre les corporacions que lluiten per alçar-se amb la victòria en l'obtenció de la vacuna o medicament, és evident que la magnitud del gran negoci que es troba a la fi de la meta accelerarà el procés de la descoberta respecte recerques per altres malalties. En aquest procés, la lògica en l'àmbit sanitari de la recerca del màxim benefici en el menor temps possible veritablement espanta. Per exemple, l'empresa nord-americana MODERNA THERAPEUTICS, ha aconseguit fer un salt endavant espectacular i que el seu estudi sobre la vacuna sigui un dels més avançats, saltant-se les proves en animals.

Sigui com sigui, els científics calculen que es necessiten al voltant de 12 mesos per disposar d'una vacuna per al Covid19, així que difícilment estarà disponible almenys fins a mitjans de 2021. Aquest és el motiu pel qual diverses companyies prefereixen centrar-se en la recerca del fàrmac per -un cop descobert- aprofitar aquests mesos i vendre el medicament a discreció. Però independentment de tot això, mentre es dóna aquesta batalla ferotge entre els empresaris, les polítiques aplicades pels governs capitalistes fan que les famílies treballadores pengin d’un abisme: la manca de recursos en la sanitat pública, en els serveis socials i a les escoles, unida als milions d'acomiadaments i la pressió dels empresaris per tornar a la feina sense les mesures de seguretat adequades, mostren amb claredat la barbàrie a què ens condemna la dictadura del capital.

Cal posar fi a aquest malson. Sí que és possible acabar amb l'horror que estem vivint les famílies treballadores. Per a això, cal acabar amb el poder dels empresaris i dels governs al seu servei, que es lucren gràcies al nostre esforç, a les nostres llàgrimes i la nostra salut. Cal lluitar per la nacionalització de les farmacèutiques, de les clíniques i dels laboratoris privats, expropiant tots els seus laboratoris i cadenes de producció sense cap indemnització, i per la posada en marxa d'una xarxa única, pública i amb el personal i els recursos necessaris per a l'atenció sanitària i d'investigació biomèdica.

És qüestió de voluntat política. Aquest punt seria essencial si s'aixequés un veritable "escut social" per vèncer la malaltia i garantir la salut de la població. Aquest és el camí que hauria de defensar el Govern de coalició PSOE-UP, en comptes de prendre mesures que beneficien els empresaris i deixen a l'estacada milions de famílies treballadores. Aquest govern ha de rectificar immediatament!