La Carta de Drets Socials d'Euskal Herria -en la qual participen organitzacions socials i sindicats, entre ells ELA i LAB- ha anunciat la convocatòria d'una vaga general a Hego Euskal Herria pel 30 de Gener. Des d'Ezker Iraultzailea-Esquerra Revolucionària donem suport decididament aquesta convocatòria i contribuirem amb totes les nostres forces perquè sigui un èxit.

Amb el lema "treball, pensions i vida dignes" aquesta vaga planteja passar a l'ofensiva, basant-se en la força i l'exemple de mobilitzacions com les dels pensionistes que amb el seu lema "governi qui governi, les pensions es defensen" s'han convertit en una referència de lluita tant a Euskal Herria com a nivell estatal. Però aquesta vaga també ha d'unificar el conjunt de la classe obrera, que viu el retrocés dels seus salaris, l'enduriment dels ritmes de treball i els acomiadaments, a tot el jovent que pateix la precarització, els sous de misèria, els atacs a l'educació pública i la repressió de l'Estat, i posar en primera línia la defensa dels drets de les dones contra la violència masclista del sistema i la seva justícia patriarcal.

És hora d'aixecar un moviment de masses a Euskal Herria contra l'agenda de retallades i austeritat del PNB i la burgesia basca, i les polítiques reaccionàries i de repressió al poble de Catalunya que els governs del PP i del PSOE han sostingut durant aquests anys.

La gran mentida de "l’oasi basc"

Els mitjans de comunicació han invertit molta força en vendre una imatge falsa de la realitat que viu la classe treballadora a Euskal Herria, presentant un suposat "oasi" de prosperitat que és un complet frau. Segons les pròpies dades del Govern Basc "la pobresa real" ha pujat un 48% entre 2016 i 2018. Actualment, 197.185 persones a la CAV estan en risc de pobresa -la taxa més alta des del 2008- i el 66’4% d'aquestes persones no reben una atenció adequada pel sistema de prestacions. Més del 92% dels nous contractes són temporals i precaris. Els desnonaments també arriben a xifres esgarrifoses - 400 només el 2019 - en la major part per no poder pagar el lloguer.

Els únics que s'han beneficiat del full de ruta aplicat pel Govern del PNB-PSE han estat la patronal, els banquers i l'Església. Ells i només ells s'han omplert les butxaques de la privatització de l'educació i de la resta de serveis públics, molt superior a la mitjana estatal. Són els empresaris els que incrementen els seus comptes de resultats a costa de convenis miserables, i quan són desafiats pels treballadors compten amb el suport de les pilotes de goma de l'Ertzaintza. Aquesta oligarquia és la que es lucra amb el preu estratosfèric dels lloguers, o amb la legalització de la prostitució, aquesta forma extrema de violència contra la dona, i que el PNB empara amb la seva "Llei basca d'espectacles públics i activitats recreatives".

Aquest Govern aplica el credo neoliberal sense cap tipus de rubor, al mateix temps que gelea la repressió contra els obrers en vaga, com ha passat en el metall de Biscaia i Guipúscoa, o contra el jovent que lluita pels seus drets i resisteix el feixisme de Vox.

Els mateixos que es posen la màscara verda de l’ecologia subvencionen a mans plenes a les grans elèctriques que més contaminen, o posen en marxa la incineradora de Guipúscoa que provocarà enormes danys en el medi ambient i la salut de les persones que viuen a la zona.

L'experiència és tossuda: el PNB no és cap aliat dels treballadors, del jovent, dels que patim els efectes de la crisi capitalista. Pensar que de la seva mà podem avançar en els drets socials i nacionals d'Euskal Herria no té cap tipus de sentit. L'experiència de Catalunya és clara. Mentre el poble català lluita per l'autodeterminació i la república contra la repressió de l'Estat, el PNB justifica la política del Govern central i pacten tot el que faci falta. Mai han mogut un dit ni contra la monarquia ni contra el règim del 78, i la raó és evident: des del primer moment formen part d'aquest règim i només busquen apuntalar-lo.

Fer un èxit de la vaga general i unificar la lluita amb la classe treballadora a nivell estatal

La classe treballadora i el jovent basc han estat colpejats per les polítiques dels capitalistes bascos i el seu govern, i la resposta als carrers ha estat molt intensa tot i el silenci mediàtic. Desenes de vagues -treballadors del metall, d'arts gràfiques, del servei d'ajuda a domicili, residències, neteja, de treballadors de l'ensenyament, dels estudiants...-, s'han fusionat amb les mobilitzacions multitudinàries del 8M, contra la sentència de la Manada, per la llibertat immediata dels joves d'Altsasu, i pel dret a l'autodeterminació del poble català i en defensa de la seva lluita per la república.

Aquest és l'escenari que ha precedit la convocatòria d'aquesta vaga general. Ara l'objectiu és clar: revertir els atacs a les nostres condicions de vida i treball. Multitud d'organitzacions, associacions i col·lectius ja s'han sumat a la crida: el moviment de pensionistes d'Euskal Herria, el moviment feminista, la PAH de Biscaia, Ikasle Sindikatua, Ernai, Berri Otxoak, entre d'altres.

Mentre succeeix tot això, la negativa de les direccions de CCOO i UGT a secundar la vaga general torna a confirmar que la seva estratègia de pau social i desmobilització és un gran error. Els mateixos dirigents que consideren aquesta crida com quelcom "poc oportú", s'han posat de perfil durant anys mentre els governs de torn atacaven els nostres drets, o arribaven a pactes lesius per als nostres interessos, i ara s'estan preparant per atorgar un xec en blanc al futur Govern de coalició PSOE-Unides Podem, que ja ha anunciat la seva renúncia a derogar la reforma laboral, la contrareforma de les pensions, la LOMCE o la Llei Mordassa.

En aquesta estratègia, la socialdemocràcia i els dirigents sindicals lamentablement estan comptant amb el suport dels dirigents de Podem que, abandonant les demandes de la seva base social, s'han convertit en "homes i dones d'Estat" per assegurar la governabilitat... del sistema. La vergonyosa abstenció de la formació d’Iglesias al parlament estatal en la votació de la "Llei Mordassa Digital", l'acord assolit entre Elkarrekin Podemos i el PNB pels nous pressupostos de la CAB, o l'intent de dividir el moviment de pensionistes a Hego Euskal Herria perquè es desmarqui de la vaga general, són una mostra de les desastroses conseqüències de substituir la lluita i la mobilització als carrers pel joc parlamentari i institucional com a escuders del PSOE.

El balanç d'aquests anys demostra que només mitjançant l'organització i la mobilització unificada als carrers podrem assolir els nostres objectius. Per això des d'Esquerra Revolucionària-Ezker Iraultzailea contribuirem amb totes les nostres forces perquè el 30 de gener la vaga sigui massiva, s'organitzi a cada racó, a cada fàbrica, centre d'estudi i barri amb assemblees participatives i democràtiques, i formi part d'un pla de mobilització ascendent fins a aconseguir les nostres reivindicacions.

La vaga del 30 de gener a Euskal Herria assenyala el camí, igual que ho fan els nostres germans de classe francesos amb la gran vaga que han organitzat contra la reforma de les pensions del govern Macron i la seva política antiobrera. Per això, aquesta gran jornada ha de servir per construir un pont per estendre i unificar la nostra lluita amb la de la classe treballadora i el jovent de la resta de l'Estat, per confrontar amb els grans poders econòmics i amb aquells que, donant l'esquena a la classe obrera i els joves, es preparen per governar en benefici de l'oligarquia i del règim del 78.

Contra les retallades, la precarietat i la repressió: per la transformació socialista de la societat!

Tothom a la Vaga General el 30 de Gener!

Defensem:

1. Derogació de les reformes laborals i de les pensions. SMI de 1.200 €. Subsidi d'atur indefinit equivalent pels aturats fins a trobar ocupació. 35 hores setmanals sense reducció salarial. Fi de la precarietat laboral: fixos a la plantilla als 15 dies.

2. Pensions dignes i públiques: jubilació als 60 anys i pensió mínima de 1.200 €.

3. Derogació immediata de la LOMCE i Heziberri i fi de totes les mesures i lleis privatitzadores. Per una única xarxa d'educació pública, en euskera, de qualitat i gratuïta des d'infantil a la universitat. Ni un euro públic a l'ensenyament concertat-privat.

4. Dret a una sanitat pública digna, gratuïta i universal. Derogació de totes les lleis que han permès la privatització de la sanitat.

5. Prohibició dels desnonaments per llei. Per un parc d'habitatges públics que cobreixi la demanda existent amb lloguers socials, expropiant els pisos buits en mans dels bancs.

6. Remunicipalització dels serveis públics privatitzats, mantenint i ampliant les plantilles i respectant els drets laborals.

7. Combatre el feixisme i el racisme amb la mobilització i l'organització. Fi de la Llei d'Estrangeria i dels CIEs, garantint els drets polítics, socials i econòmics per als immigrants i les seves famílies.

8. Ja n'hi ha prou de repressió: derogació de la "Llei Mordassa" i la "Llei Mordassa Digital". Llibertat immediata pels joves d'Altsasu.

9. Depuració de feixistes de l'aparell de l'Estat. Fi de les polítiques de venjança i dispersió als presos bascos: amnistia per tots els presos polítics.

10. Contra la violència masclista, la justícia patriarcal i la discriminació de la comunitat LGTBI. Acabar amb la bretxa salarial i de pensions entre homes i dones. No penalització del còmput de cotitzacions en els contractes a temps parcial. Còmput de dia treballat igual a dia cotitzat.

11. Reconeixement del dret a l'autodeterminació. Per les repúbliques socialistes d'Euskal Herria i Catalunya i una república socialista federal, dels pobles i nacions que componen l'Estat espanyol basat en la unitat lliure i voluntària, si així ho decideixen.

12. Nacionalització de la banca i els sectors estratègics de l'economia sota el control democràtic de la classe treballadora, per garantir el benestar de la majoria i acabar amb la destrucció de del medi ambient.