Els resultats de les eleccions del 10N tornen a posar sobre la taula una victòria aclaparadora de l'esquerra a Catalunya. Esquerra Republicana (ERC), la Candidatura d'Unitat Popular-Per la Ruptura (CUP-RP), En Comú Podem (EPC) i PSC-PSOE sumen el 63'6% dels vots i 2.452.003 paperetes. La dreta espanyolista del PP, Vox i Cs es queden a 5a, 7a i 8a força respectivament, obtenint un 19'34%, 745.701 vots i 2 escons cadascun.

Aquests resultats segueixen confirmant el profund gir a l'esquerra i les conclusions polítiques cada vegada més avançades que estan traient centenars de milers de joves i treballadors a Catalunya, demostrant a les urnes –el bloc independentista és l'únic que ha crescut– la voluntat de continuar amb les mobilitzacions fins enderrocar el règim del 78 i fer realitat la república catalana de poble.

El bloc reaccionari tocat i enfonsat

La dreta franquista del PP, Cs i Vox, que ja va patir una patacada històrica a les generals del 28-A, rep un altre encara més gran el 10-N: retrocedeixen gairebé 84.000 paperetes i aconsegueixen un escó menys, sis d'un total de 48 que tria Catalunya.

Ciutadans s'enfonsa estrepitosament, fins i tot encara més que a la resta de l'Estat: perden 263.001 vots respecte a les eleccions d'Abril, perdent el 60% del seu electorat, i es queden amb 2 diputats enfront dels 5 de fa sis mesos. I no és cap casualitat. La formació taronja ha utilitzat Catalunya com el seu laboratori polític durant anys per estendre el verí de l'espanyolisme, la confusió i les falsificacions més aberrants contra els sentiments democràtic-nacionals de la gran majoria de el poble català. Albert Rivera, Inés Arrimadas o Carlos Carrizosa s'han encarregat, en totes les seves intervencions institucionals o declaracions als mitjans de comunicació, de manipular la realitat fins al punt d'afirmar que a Catalunya "hi ha una ruptura social”, “que no es pot parlar en castellà” o que “les persones no independentistes estan oprimides i són constantment atacades”. Tots aquests arguments, als quals s'han sumat ràpidament i amb orgull el PP, Vox i fins i tot el PSOE, van tenir la seva gestació en els despatxos de Ciutadans.

Rivera i Arrimadas van aconseguir més d'un milió de vots a les eleccions catalanes del 21D del 2017, uns comicis imposats per Rajoy i Felip VI contra la crisi revolucionària oberta a Catalunya l'1 d'octubre d’aquell mateix any. Els mitjans de comunicació de la burgesia els van presentar com els grans guanyadors d'aquesta votació, afirmant tonteries com que el cinturó vermell de Barcelona s'havia tornat taronja. Però les dades no només han demostrat que, com ja vam apuntar, el vot de milers de treballadors a Cs era prestat, sinó que a més, aquesta formació a sou de l'IBEX-35 s'escalabra als barris i localitats obreres com Hospitalet, Cornellà, Sant Boi o Sabadell (1).

Per la seva banda, PP i Vox guanyen 179.723 sufragis respecte a l’abril però queden lluny de recuperar els perduts per Ciutadans. Això confirma que lluny d’haver-se enfortit, hi ha hagut una reconfiguració del vot de la dreta dins del propi bloc reaccionari. Una altra dada molt significativa és que el bloc reaccionari no aconsegueix sumar més del 22% dels vots en el seu conjunt en de cap de les províncies catalanes: 19'98% a Barcelona, 21'75% Tarragona, 14% Girona i 15,02% Lleida.

Els resultats del PSC i Els Comuns

Tot i que el PSC aconsegueix repetir els seus 12 escons, paguen un preu pel suport a la repressió dels seus dirigents: perd 171.675 vots respecte a l’abril. Un clar càstig a una campanya espanyolista sense precedents orquestrada pel govern del PSOE a nivell estatal i el seu "Ahora España" que ha deixat escenes com els dirigents 'socialistes' manifestant-se de nou a Barcelona de la mà de l'extrema dreta per la "unitat de la pàtria".

Que el partit de Miquel Iceta s'hagi pogut mantenir més o menys estable respon a diferents factors. És evident que, com assenyalàvem, la direcció del PSC s'ha posicionat en moments clau al costat de la dreta espanyolista. Però una part substancial de suport al PSC no és ni pro repressió ni pro155: es tracta d'un vot de sectors tradicionals de l'esquerra, especialment del moviment obrer, que s'ha mobilitzat un cop més, perquè la dreta i l'extrema dreta segueixin sent una força residual a Catalunya però que, tot i que rebutgen la sentència de l’1-O, desconfien del paper de la dreta catalanista del PDeCAT en el moviment independentista, per les seves retallades i el seu classisme.

Això és el que explica que al districte barceloní de Nou Barris el PSC es col•loqui com a primera força amb el 28,87% les paperetes o en localitats com el Prat o Santa Coloma rebin el 30,16% i el 35,37% d'aquestes. Un fenomen que no només es redueix a Barcelona, sinó que també es reprodueix en ciutats de Tarragona com Reus o el Vendrell.

Per la seva banda, En Comú Podem també aconsegueix mantenir els 7 diputats de les passades eleccions encara que retrocedeixen 68.932 sufragis i es col•loquen a la quarta posició. Les vergonyoses declaracions d'Ada Colau criticant Quim Torra per estar "actuant més com un activista que com el president de la Generalitat" o Alberto Garzón assenyalant que cal acatar l'ordre constitucional i la sentència repressiva del judici de l'1-O han tingut un pes principal en aquest retrocés electoral. Que després de l'aixecament social que hem protagonitzat milions de persones contra la repressió, la justícia franquista i per una república que trenqui amb la misèria a la qual aquest sistema ens condemna, hi hagi qui segueixin insistint que el moviment republicà a Catalunya està controlat per les "elits catalanes", només demostra la seva claudicació total davant el règim del 78 i la legalitat burgesa.

Més País aconsegueix només 40.000 vots. Resulta evident que desenes de milers de joves i treballadors que en el seu dia van votar a Podem -i el van fer pujar com a primera força a les eleccions generals de desembre de 2015 i juny de 2016, així com a l'alcaldia de Barcelona- ara, indignats amb la negativa dels seus dirigents de donar suport a la lluita per la república catalana i denunciar conseqüentment la repressió, han dipositat la seva papereta a favor d'ERC i la CUP com ja va passar a les eleccions passades.

El vot independentista, l'únic que avança

Amb una participació 4 punts menor respecte el 28-A, el bloc independentista (ERC, JxCat i CUP) és l'únic que creix: incrementa el seu suport en 5.000 vots, aconseguint un total de 1.642.063 sufragis.

ERC torna a ser el guanyador d'aquestes eleccions generals amb el 22'56% dels vots i 13 escons: és el partit més votat a les províncies de Tarragona, Lleida i Girona, i el segon a la de Barcelona, alçant-se amb la victòria també a Barcelona ciutat (guanya en sis dels deu districtes). Aquests vots expressen el rebuig a la dreta espanyolista, a les amenaces de Pedro Sánchez així com l'exigència de conquerir la República catalana aplicant polítiques d'esquerres. No són cap vot a congelar la lluita per la república, buscar acords amb el PSOE o aplicar retallades i privatitzacions com estan fent els dirigents d'ERC, com Pere Aragonès, al costat de JxCat des del Govern. Les consignes que s'han corejat en les multitudinàries manifestacions d'aquest últim mes, com Esquerra i JxCat la paciència s'ha acabat, han tingut un ressò també a les urnes. La crítica per l'esquerra a la direcció d'ERC es reflecteix en el fet que malgrat la seva victòria, perden 160.458 vots respecte a les anteriors generals de l’abril.

Aquesta radicalització a l'esquerra s'ha expressat en el vot a la CUP, que entra amb 2 escons al Congrés, doblant els seus vots tant de les municipals (passen de 121.247 a 244.754) així com dels 113.000 obtinguts en les generals del 28A per Front Republicà. La CUP recull majoritàriament el vot del jovent, que ha estat el clar motor de l'aixecament social que ha sacsejat Catalunya durant setmanes. Els discursos de Mireia Vehí i Albert Botran lligant la lluita del poble de Catalunya amb la lluita contra el règim del 78 i per la transformació social en el conjunt de l'Estat espanyol van ser rebuts amb enorme simpatia per centenars de milers de persones. Ara, després d'aquests resultats, els companys i companyes de la CUP han de materialitzar la voluntat del poble català amb un pla ascendent de mobilitzacions, amb noves manifestacions i vagues generals, per derrotar la repressió i conquerir la república.

D'altra banda, Junts x Catalunya ha millorat lleugerament els seus resultats respecte a les passades eleccions, guanyant 29.700 paperetes (aconsegueixen 527.375), sent la tercera força més votada a Catalunya i obtenint 8 escons. El vot a aquesta formació mereix una atenció detallada.

Històricament, la dreta catalanista s'ha agrupat sota les sigles de CiU i ara al PDeCAT. Però el vot a JxCat no es pot identificar completament amb aquesta tradició, ja que els seus vots són també contra la repressió i per la llibertat dels presos polítics i exiliats. Cal tenir en compte que durant la campanya electoral hem vist a el govern de PSOE negant-se a reunir-se amb Torra mentre sí que es va celebrar una trobada amb Pere Aragonès d'ERC o a Pedro Sánchez presumint de controlar la Fiscalia com a amenaça contra Puigdemont. De forma demagògica, ja que JxCat ha intentat frenar el moviment als carrers enviant fins i tot els Mossos a reprimir, els seus dirigents han tractat de presentar una imatge diferent en les seves declaracions, insistint en la idea de continuar la lluita per la república i en que no hi haurà negociació amb l'Estat mentre hi hagi presos polítics. Totes aquestes condicions són les que expliquen l'increment de vots a la llista de Laura Borràs. Tot i així, els resultats obtinguts per JxCat segueixen sent una molt bona mostra de que les masses a Catalunya recordem molt bé què van significar els Governs de la dreta catalana i no volem una república en mans de polítics burgesos que apliquen mesures contra els treballadors i el jovent o que reprimeixen durament els sectors més combatius del moviment.

Govern de coalició entre PSOE-UP. Prou repressió al poble de Catalunya!

El significat dels resultats electorals, i de les impressionants manifestacions d'aquest últim mes, no pot ser més clar. Estem davant del moviment de masses més gran contra el règim monàrquic capitalista del 78 dels últims quaranta anys. Un autèntic aixecament popular que ha protagonitzat imatges com l'ocupació de l'Aeroport del Prat, les imponents Marxes per la Llibertat, la vaga estudiantil de 72h del Sindicat d'Estudiants, una vaga general històrica el 18-O i una mobilització amb més de dos milions de persones omplint el Carrer Marina.

Les eleccions del 10-N i tots els esdeveniments de l'últim període a Catalunya demostren que la crisi revolucionària oberta fa dos anys, quan milions de persones vam decidir trencar amb el règim del 78 votant per la República Catalana, no només segueix oberta sinó que s'està aguditzant i les contradiccions entre les dues tendències dins el moviment d'alliberament nacional a esquerra i a dreta s'intensifiquen.

El pacte de govern de coalició entre el PSOE i Unides Podem ha generat certes expectatives entre treballadors i joves, també a Catalunya, en el sentit que aquest pugui significar un canvi en la situació catalana, la fi de la repressió i la criminalització. Això, és clar, no vol dir que amplis sectors del poble català vegin amb il•lusió o tinguin esperança en el futur govern. De fet, en el pacte no es concreta res que suposi un canvi a millor: respecte a Catalunya es parla de "diàleg dins del marc de la Constitució" i ni una sola paraula sobre la llibertat dels presos polítics. Però tampoc hi ha cap menció a retirar tots els atacs que hem patit (la reforma laboral, la llei mordassa...) revertir les retallades, etc.

Tot això vol dir que aquest govern estarà sotmès a grans pressions tant per la dreta com per l'esquerra. Els partits independentistes jugaran un paper decisiu en la formació del nou executiu. Tot i que JxCat i ERC anunciessin en un primer moment el "no" a Sánchez i Iglesias, Gabriel Rufián ha sol•licitat més temps per a les negociacions i estudiat la possibilitat d'una abstenció en la segona volta que facilitaria la investidura, el que sembla el escenari més probable. Els dirigents de JxCat i Esquerra han demostrat en moltes ocasions la seva voluntat de treure a les masses dels carrers i frenar la mobilització buscant una solució institucional a la situació a Catalunya. A més, especialment ERC, no poden permetre’s passar a la història com el partit que va obligar a unes terceres eleccions on seria més que possible un triomf de la dreta espanyolista. Tractaran de generar expectatives en el front de el parlament i les institucions, debilitant la mobilització social. Però les masses a Catalunya sabem que només podem fer respectar la nostra voluntat amb la lluita al carrer i la mobilització massiva.

Impulsar un pla de lluita ascendent que trenqui amb el Règim del 78

La burgesia, espanyola i catalana, exigiran al nou govern que apliqui atacs i mesures repressives contra el moviment de masses que lluita per la república a Catalunya. La millor manera d'impedir-ho és mobilitzant-nos massivament pels nostres drets i reivindicacions.

Hem de treure les lliçons de l'experiència dels últims anys. Com anunciàvem abans, l'esquerra política i sindical i els moviments socials hem d'aixecar un pla d'acció prolongat en el temps, amb un calendari clar que generi el suport massiu de la població, deixant clar que lluitem per una república socialista que beneficiï els explotats i no perquè continuï al poder l'oligarquia econòmica de sempre. Així també convencerem als treballadors i joves de la resta de l'Estat, i a molts altres de Catalunya, que aquesta república és també la seva.

Tenim la força per vèncer. És l'hora de la lluita i l'organització, i de dotar el moviment d'alliberament nacional d'un programa socialista i internacionalista. Uneix-te a Esquerra Revolucionària!

 

(1) Ciutadans només aconsegueix agrupar el 7'27%, 7'45%, 7'15% i el 5'99% de les paperetes en aquestes localitats, respectivament.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA