Solidaritat amb la revolució mexicana. L'únic camÃ: La lluita pel socialisme
Tota la història recent de Mèxic és alhora la crònica del fracàs de l'economia de lliure mercat i del règim polític que la sustenta. A pesar de totes les riqueses petrolíferes i de tot el potencial agrícola, Mèxic és un país pobre i lliurat a l'imperialisme nord-americà. I els responsables d'aquesta situació no són altres que l'oligarquia mexicana i els seus instruments polítics: el Partit d'Acció Nacional (PA) i el Partit Revolucionari Institucional (PRI).
Segons estudis del propi Govern mexicà el 60% de la població viu en situació de pobresa, i un 40% per sota del llindar. No és difícil entendre que aquesta situació insostenible espenta milions de mexicans a l'emigració forçada: una mitjana de mig milió de mexicans, encara que alguns analistes parlen de vora el milió, fuig tots els anys de Mèxic en direcció als EEUU buscant una vida millor per a les seues famílies. En aquests moments les entrades de divises generades pels immigrants suposen el major component del PIB, seguits pels ingressos del petroli i el turisme. Enfront d'aquestes xifres d'escàndol, les pròpies estadístiques oficials reconeixen que el 0,15% de la població concentra el 30% de la renda nacional.
Tots aquests factors estan darrere de la rebel•lió que avui sacseja Mèxic. Ha estat l'acumulació d'una gegantesca frustració, aprofundida després de sis anys de Govern Foxista que no han fet sinó engrandir la bretxa oberta entre els grans capitalistes i la massa de treballadors i pobres de Mèxic, la causa de la profunda transformació de la consciència col•lectiva dels oprimits mexicans.
Els treballadors mexicans estan portant a terme una lluita que, de culminar amb èxit, transformaria per complet la història d'Amèrica llatina. La formació d'organismes de poder obrer a Oaxaja com la APPO (Assemblea Popular del Poble de Oaxaca), i la constitució de la Convenció Nacional Democràtica en el Districte Federal, el passat 16 de setembre en una magna assemblea que va reunir més d'un milió de delegats obrers i camperols de tot el país, indica la profunditat del moviment revolucionari. Un moviment que està amenaçat per la repressió de l'Estat burgès mexicà i de l'imperialisme nord-americà.
La crisi revolucionària que viu Mèxic és, al seu torn, una viva representació de la crisi del capitalisme en el conjunt d'Amèrica llatina i a tot el món, i posa de manifest la necessitat urgent d'aixecar una alternativa socialista i internacionalista. No existeix terme mig, no existeix una altra eixida possible per a les masses desheretades.
Els treballadors i joves de l'Estat espanyol tenim l'obligació de prestar tot el nostre suport a aquesta gran revolució en marxa. El triomf dels oprimits mexicans serà també el nostre triomf.
