El dilluns 27 quatre treballadors van morir en el seu lloc de treball, a l'obra del nou estadi del València. Quatre companys més. Nelson, Luis, Enrique i José. En aquesta Comunitat ja són 23 els morts en accidents de treball en el que va d'any. 23 companys. 14 de la construcció. I, també ahir, tres treballadors van perdre la vida en altres punts de l'Estat espanyol.

Ells són les víctimes mortals. Però també són víctimes els seus familiars i amics, a qui volem transmetre el nostre condol i el nostre alè. I tots els treballadors, tota la classe obrera, som també les víctimes, d'aquesta sagnia contínua de falsos accidents.

Diran que si va fallar un cargol, o qualsevol altra causa de fatalitat i mala sort. Que no es podia haver evitat. Però tots sabem la veritat. A l'Estat espanyol moren dos treballadors de mitjana en accident laboral tots els dies, més de 700 treballadors. No és cap casualitat que els quatre companys morts estiguessin subcontractats. Hi ha responsables d'aquestes morts: els pistolers i les grans empreses, que buscant beneficis cada vegada majors posen en risc la vida dels treballadors; en aquest cas, la unió temporal d'empreses Bertolín-FCC i les subcontractes.

El salari a preu fet, les jornades interminables, el cansament, la falta de preparació suficient, la falta de mesures de seguretat suficients, l'acumulació de pistolers que desorganitza el treball... tot això, és mala sort? No!, és explotació. Ens usen, ens posen pressa, ens paguen poc perquè treballem a preu fet, ens espremen, són part més de la maquinària, que si es trenca s'arregla i si no se substitueix. Per què no van permetre entrar als sindicats a revisar les mesures de seguretat? Què havien d'amagar? Per què la directiva del València ara diu que no ha posat presses a les constructores, quan un conseller es fer el pinxo dient que les obres acabarien un o dos mesos abans del previst? Per què tots els dies hi havia denúncies dels veïns, que es treballava entre les 22 i les 7 hores, i ningú no va fer res?

El mateix dia de l'accident l'Ajuntament permetia als directius valencianistes la construcció d'un hotel en terreny públic cedit. Un cop de pilota de 100 milions d'euros! Beneficis per a uns quants, explotació per a la majoria... L'alcaldessa, Rita Barberá, després de donar el condol, recalca la importància d'aquesta obra per a la ciutat... Per als directius, aquestes morts són un contratemps, com abans es reprengui l'obra millor!

La promotora, l'empresa principal, i altres contractes i subcontractes són responsables legals de garantir eficaçment la seguretat dels seus treballadors, prevenint qualsevol accident laboral per ruptura o caiguda d'una bastida en altura; s'ha de comprovar que el material està en perfectes condicions abans d'usar-se. Si el fiscal i la Inspecció de Treball conclouen que es complia la normativa de seguretat, i que es tracta d'un cas d’error tècnic o 'fortuït', o d'imprudència dels treballadors que van muntar la bastida..., serà una escandalosa summa amb la complicitat de l'Estat amb aquesta explotació inhumana i assassina.

Som obrers, i tenim drets perquè els guanyat, i abans de nosaltres els nostres pares i avis. Exigim no jugar-nos la vida, exigim jornades de vuit hores, salaris dignes per no haver de treballar a preu fet, mesures de seguretat, fora els pistolers dels llocs de treball.

Ens unim a la vaga de cinc minuts convocada, a les 12, per UGT i CCOO a tots els sectors de l'economia valenciana. Animem a secundar-la i a fer concentracions-assemblees a la porta de cada centre de treball i d'estudis. Aquesta convocatòria és un petit pas endavant, però no és suficient. És responsabilitat dels dirigents sindicals organitzar ja una mobilització general, a tots els sectors, i en tot l'Estat, per frenar aquesta sagnia que, de forma gairebé silenciosa, s'emporta la vida de cents i cents de companys a l'any.

Dos dels morts eren treballadors immigrants. Aquestes tràgiques pèrdues demostren, una vegada més, que siguem d'on siguem, hàgim nascut on hàgim nascut, els obrers compartim els mateixos problemes, compartim la mateixa explotació, i també compartim la solució: la mobilització.



- Per la investigació fins al final dels fets, amb participació directa dels sindicats i de representants de tots els treballadors de l'obra elegits en assemblea.
- Jornada màxima de 8 hores. Salaris dignes. Formació adequada dins de la jornada de treball. Equiparació en drets de tots els treballadors de l'obra.
- Fora pistolers del treball! No a la subcontractació!

Per una mobilització general contra la sinistralitat laboral.