En la seva columna “Sindalisme caduc” (24-3-07), Ramon Iglesias carrega contra la vaga de les treballadores de CLECE. I ho fa contraposant el que ell considera que s’ha de fer, el que és modern i intel·ligent (les negociacions) amb el que ja no toca, amb el que ja és antiquat i poc civilitzat, la vaga i la mobilització. De fet, no estalvia qualificatius per a les mobilitzacions: les vagues són salvatges, les vaguistes una banda descontrolada, els treballadors unes feres i Salvador Aranda, el portaveu del Comitè de Vaga, un professional de l’esbronc. És ben clar que al columnista no li cauen simpàtiques les vaguistes, encara que digui que està “segur que tenen raó perquè penquen com ningú per quatre duros”. Li puc assegurar que les treballadores de CLECE que estan en vaga des del dia 5 de març no ho estan per cap caprici, sinó perquè l’empresa es nega a asseure’s a negociar cap millora salarial. Mentre les treballadores cobren 718 euros al mes treballant 8 hores diàries, el grup ACS al que pertany l’empresa CLECE obté beneficis multimilionaris. El Comitè de Vaga vol negociar, però l’empresa no vol ni sentir a parlar d’una millora salarial per a les treballadores de CLECE a Girona perquè marcaria un precedent de cara a d’altres llocs i no vol renunciar ni a una mil·lèsima part dels seus beneficis. Què se suposa que han de fer aquestes dones que “penquen com ningú per quatre duros”? Esperar que algun banquer filantrop vulgui fer un acte de caritat amb algun donatiu a les seves famílies? Això segur que al columnista li seria de bon grat però sembla força improbable, no? Potser convindria que el columnista, i de la mateixa forma que el columnista, també l’Ajuntament, els sindicats UGT i CCOO, deixessin d’atacar als “que segur que tenen raó” i es posessin del seu costat. Del costat dels “que tenen raó perquè penquen com ningú per quatre duros”, del costat de les treballadores que estan sent sancionades per exercir el dret de vaga, del costat de les dones que s’estan esforçant, amb grau de sacrifici extraordinari, per una millora en els seus salaris, del costat de les vaguistes enfront d’una empresa que no vol negociar i que no li importa que el conflicte es perllongui indefinidament, amb les conseqüents molèsties que això comporta per a tots. Potser va sent hora de sentir dir a l’Alcaldessa, Anna Pagans, que exigeix a l’empresa CLECE resoldre el conflicte a la mesa de negociacions amb el Comitè de Vaga.
