PETROQUÍMICA DE TARRAGONA: ELS TREBALLADORS DE LES AUXILIARS RECLAMEN UNA SECCIÓ SINDICAL INTERCONTRATES PER A LLUITAR CONTRA LA PRECARIETAT
Un grup de treballadors de les empreses auxiliars de la Petroquímica de Tarragona, tant delegats sindicals com afiliats de base de CCOO, han pres la iniciativa de sol·licitar de la direcció del sindicat la creació d’una secció sindical intercontrates que uneixi les forces dels treballadors de totes les empreses auxiliars de la Petroquímica. Aquests companys proposen lluitar de forma més organitzada contra la precarietat laboral que impera a les seves empreses. La presentació d’aquesta iniciativa va tenir lloc el passat 3 de novembre, en una reunió a la que va ser convidat Xaquín García Sinde, que va explicar la situació a les drassanes de Ferrol i les propostes que els marxistes de El Militante estem defensant allí davant del problema de la subcontractació. Per conèixer amb més detall aquesta iniciativa, la importància de la qual és indubtable per a tot el moviment obrer, entrevistem a Nicasio Malde, obrer del metall, militant de base de CCOO i un dels seus impulsors.
Militant: Quines raons us han empès a promoure la creació d’una secció sindical de tots els treballadors de les empreses auxiliars?
Nicasio Malde: La indústria petroquímica de Tarragona és un sector disgregat. La reconversió es va fer aquí de forma encoberta. Les empreses grans s’han dividit en 4 o 5, han creat pimes (petites i mitjanes empreses) amb la finalitat de rebre subvencions i separar els treballadors en diferents empreses per així limitar la seva força sindical i poder imposar amb més facilitat els seus plans (reduccions de plantilla, exigències laborals més grans, etc.) a uns treballadors desorganitzats i dividits en vàries companyies. El resultat és que tenim uns nivells de precarietat molt alts, precarietat que, com a tot arreu, va acompanyada de tot tipus d’abusos contra els treballadors. Una de les conseqüències més escandaloses del que està passant és el tema del prestamisme laboral: els treballadors de les empreses subcontratades són cedits a la companyia principal perquè facin el treball que es fa normalment a la principal com si fossin treballadors d’aquesta (rebent les ordres dels comandaments de la principal, etc.), però amb un contracte precari, guanyant molt menys i amb pitjors condicions laborals. Davant de totes aquestes tropelies, els treballadors ens hem d’organitzar, convertint el nostre sindicat en una eina de lluita, no en un instrument burocràtic de l’aparell, un aparell que viu absorbit pel sistema i allunyat dels problemes dels treballadors i que assumeix sense replicar la política capitalista i burgesa que hi ha avui dia. Les seccions sindicals són eines que tenim els treballadors per lluitar pels nostres drets d’una forma més organitzada. Quan van sorgir els sindicats, van partir de la base del moviment assembleari, que és el que expressa les preocupacions del dia a dia dels treballadors. Avui, igual que als inicis, hem de ser els mateixos treballadors els que lluitem contra tots els problemes que tenim en el món laboral.
M: Com veu la direcció del sindicat la vostra iniciativa?
NM: No estan d’acord. La direcció del sindicat s’ha oblidat de l’acció sindical. No fan un sindicalisme des de la base. Fan un sindicalisme de possibilisme. Tot ho basen en la negociació per dalt, i per això la idea de crear aquest instrument per a lluitar des de baix el veuen com una amenaça, enlloc de veure-ho com una cosa positiva que reforçarà els treballadors i, per tant, també a CCOO. Sembla que el criteri sindical que tenen és el de les butaques i el d’avalar els pactes i les polítiques que proposen la patronal i els governs. En canvi, la nostra proposta no està al marge de les normes legals del sindicat. L’executiva provincial del Metal, branca a la que pertanyen la majoria dels treballadors subcontractats, ha de tenir en compte que a l’últim congrés de la Federació Minerometalúrgica, celebrat el maig del 2005, va aprovar l’articulació de l’acció sindical en els casos de concentració d’empreses auxiliars dintre d’un complex industrial i la possibilitat de constituir seccions sindicals interempreses. Així mateix, els estatuts de la nostra federació diuen, a l’article 28, que els afiliats podem promoure la constitució de les seccions sindicals. Per tant, la nostra proposta no incompleix res, sinó que mira de dur a terme una cosa aprovada al congrés i que és útil per organitzar la lluita, per defensar els interessos dels treballadors i per què CCOO avanci.
M: Com veuen la iniciativa els vostres companys, els treballadors a qui va adreçada?
NM: La resposta dels treballadors està sent molt positiva. Hem fet un acte públic al centre cívic del barri obrer de Sant Pere i Sant Pau, i han assistit unes 80 persones, malgrat que l’acte no comptava amb el beneplàcit de l’executiva de la federació del Metall. Ara estem difonent la nostra proposta entre el conjunt dels treballadors, procurant arribar a tots els centres de treball. Creiem que el que estem proposant està deixant un pòsit entre els treballadors. Estem posant la primera pedra i no ens aturarem.
M: Què esteu fent per aconseguir la creació de la secció sindical intercontrates?
NM: Hem començat amb aquest treball unes poques persones, però cada cop som més. Ara mateix som uns 20 treballadors, entre nosaltres hi ha alguns companys amb una trajectòria sindical important i algun membre de la comissió executiva del Metall de Tarragona, que és treballador de les auxiliars. Estem fent una recollida de firmes en suport d’aquesta proposta i explicant als treballadors el que pretenem. Això ens ocuparà un temps, però volem arribar a tots els companys. Creiem que el nostre projecte és encertat i fa falta, i per això treballarem en ell i ho aconseguirem.
