El 18 de juny els treballadors del comerç sortim al carrer

ENFRONT DE LA CRISI I L'ABÚS EMPRESARIAL

Inici de la manifestació al Carrer Nou de Girona a les 11 h. Convoquen UGT i CCOO.

Els treballadors i treballadores del comerç no podem continuar amb uns salaris tan precaris com els actuals, de 750 euros nets de mitjana. Amb aquests salaris no es poden mantenir les necessitats bàsiques de les famílies, començant pel preu dels habitatges, ja siguin hipoteques o lloguers. A més, ens trobem que en molts casos els salaris dels treballadors del comerç s'han convertit en l'únic ingrés familiar, donada l'actual situació de destrucció de llocs de treball.

Maxi Rica
Sec. Acció Sindical SGTCHTJ de la  UGT

Finalment ha passat allò que per desgràcia ja feia preveure un anàlisis de lo concret per a les negociacions del nou conveni de comerç de Girona. Les línies de treball basades en el diàleg social, es fan impossibles en l'actual situació de Crisis econòmica actual.

Les empreses és neguen a "socialitzar" els guanys, per dignificar les condicions laborals i retributives, d'uns treballadors que ja de per si estan a sota mínims, sota el discurs clàssic de que no és el moment de fer "esforços" més enllà de lo que ja tenim, en l'àmbit del capital humà. Uns treballadors que de mitjana cobren entre 650 i 700€ de salari, amb un dia i mig de descans -que normalment acaba sent un dia-, treballant diumenges i festius -en les zones de consideració turística-, i amb alt percentatge de feminització del seu personal que ve topat -en moltes empreses- la seva promoció, en els nivells de base o com a molt de segona responsable de centre.

Dones i homes, que ens els últims mesos, han vist una campanya hostil per la part empresarial, en tot allò que tingui que veure amb l'aplicació dels drets i llicències individuals per guarda legal -amb la complaença en molts casos per la pròpia justícia, que no ens acompanya precisament amb les seves actuacions-, o simplement pel fet de ser "reincident" en les baixes, ocasionades en molts casos pel desgast propi d'anys de treball i de les no sempre adequades condicions laborals.

Treballadors i treballadores que porten anys en CRISI, i que no poden ni volen acceptar que siguin els seus salaris i esforç diari, els que acabin pagant una Crisi de la que no són els culpables.

Les velles receptes dels patrons, basades en més explotació dels treballadors i treballadores, amb menys salaris i més càrrega de treball, per així treure una plusvàlua superior del valor de l'esforç del seu treball, no fa més que enfonsar una miqueta més als treballadors en un pou cada vegada més negre i profund.

Toca doncs, lluitar per un conveni que pugui en la mesura de lo possible i de forma raonable, iniciar un camí per invertir aquesta tendència. Un conveni que mitjançant l'establiment de condicions salaris i socials més dignes, doni capacitat d'accés a un estat de benestar ja de per si molt devaluat en els últims temps. Son 22.000 treballadors, que amb la postura de la Patronal seran abocats a un empobriment continuat. Son en definitiva -en clau capitalista- 22.000 clients sense capacitat de consum, o -en clau social- ciutadans i ciutadanes adscrites al model de treball precari, que ens ha portat al desgavell econòmic actual.

Animo a tots i totes, a donar suport als companys i companyes que treballen diàriament en aquest sector. Es hora de dir PROU.