El mateix dia 21, abans que tinguessin temps de poder veure el veritable abast de l'atur, la patronal va declarar les màgiques paraules que segueixen a una vaga general: "ha estat un rotund fracàs". Com segueix sent habitual també, a aquest mateix cor s'uneixen els governs i els mitjans de comunicació. El que no sol ser tan habitual, i a més és un grandíssim error, és que siguin dirigents de sindicats de classe com CCOO i UGT els que es facin ressò d'aquestes paraules traient les pitjors de les conclusions del suposat "fracàs evident" de la vaga. Damaso Casado, Secretari General d'UGT-Euskadi, va dir: "A l’UGT estem avui amb normalitat. La gran majoria dels nostres delegats no han secundat la vaga, el mateix que els treballadors bascos, que han decidit anar als seus treballs. I això ha d'obligar als sindicats convocants a fer una reflexió seriosa". Després va continuar el seu discurs insistint en la necessitat del diàleg amb el govern i la patronal.

Les xifres

Abans de treure la conclusió de si ha estat un fracàs o no, hem d'anar a les xifres. Segons els sindicats convocants, del total d'empreses industrials amb més de 50 treballadors de la Comunitat Autònoma del País Basc (CAPV), hi ha hagut un atur total en el 55,20% d'elles. En elles s'inclouen grans empreses com la CAF, que entre ocupacions directes i indirectes ronda els 4.000 treballadors. A més, prop d’un altre 20% de les empreses industrials de la CAPV van tenir un atur superior al 30%. Els mitjans posen l'exemple que Mercedes i Michelín de Vitòria no van tancar, però no diuen que en elles la majoria del comitè és d'UGT i CCOO i que el paper de la direcció sindical ha estat el de fer una vergonyosa campanya contra la vaga. Altres dades importants que donen ELA i LAB són que en el sector tèxtil, la vaga ha estat pràcticament total en el Grup Inditex (Zara, Pull and Bear, Massimo Duti, Bershka, Stradivarius, Oysho, i Kiddys Class) i en HyM. Van tancar grans superfícies com Carrefour Olaberria, Carrefour Oiartzun, Alcampo; també els mercats centrals i d'abastaments. Respecte al sector de neteja l'atur ha estat massiu en la neteja viària i en la neteja dels edificis públics i privats. L'atur ha estat important en l'Administració Local i Foral. Ha estat secundat àmpliament en la major part dels ajuntaments, amb l'excepció de la marge esquerra i molt significatiu en els ajuntaments de Bilbao i Donostia amb incidència superior al 60 %, i un seguiment menor a Gasteiz. Les  empreses cimenteres i les productores i distribuïdores de formigó han parat majoritàriament (Lemona Industrial, Financera i Minera de Añorga i Amorebieta, Hormigones Lazkano, Altuna y Uria, Amenabar.....).

A això cal sumar les enormes manifestacions del matí: 35.000 en Bilbo, 15.000 a Donosti, 10.000 en Gasteiz, 13.000 en Iruña. Una veritable demostració de força que a la tarda va tornar a repetir-se amb més de 35.000 persones en desenes de manifestacions per tota Euskal Herria.

És evident que a aquest dia, des del punt de vista dels treballadors, no se’l pot anomenar "fracàs", sinó per contra, a pesar de totes les tremendes dificultats amb les que han hagut de contar els treballadors, ha estat un èxit.

No és casualitat que la vaga hagi tingut una incidència més important en la indústria. L'escalada d’EROs que afecten a la indústria sembla no tenir límit. Prop de 40.000 treballadors estan afectats per ells en la CAPV i es preveu que puguin convertir-se prop de 30.000 en acomiadaments abans que l'any acabi. La caiguda de prop d'un 3% del PIB a Euskadi mostra com a pesar de tenir una economia amb una indústria forta, la crisi de sobreproducció capitalista s'està duent per davant una part important de les forces productives. Aquestes dades, units als prop de 150.000 desocupats en Hego Euskal Herria [CAPV i Navarra], són els que demostren perquè havia i segueix havent motius per a una vaga general: la crisi l'estem pagant els treballadors.

Podia haver estat molt més forta aquesta vaga general?

L'actuació de tots els dirigents sindicals de les grans organitzacions de classe a Euskal Herria (ELA, CCOO, LAB i UGT) és fonamental a l'hora d'aconseguir que una lluita sigui o no un èxit. Cal dir que aquesta lluita ha estat un èxit a pesar d’algunes direccions. Quan els marxistes decidim donar suport a aquesta vaga, ho vam fer perquè qualsevol mobilització i lluita que sigui un pas endavant, que ajudi a augmentar el nivell de consciència de la classe obrera, és la nostra lluita. Per aquest motiu molts companys i simpatitzants, afiliats a CCOO i UGT signessin el seu suport al 21 de maig. Però també vam ser crítics amb la direcció d’ELA i LAB per no haver convocat aquesta lluita abans i vam insistir en la necessitat de la unitat d'acció. No és correcte que les direccions d'aquests sindicats no fessin una crida a CCOO i UGT a secundar l'aturada.

Però un no es queda fora si no vol. Algunes declaracions dels secretaris d'UGT i CCOO dient que "no ens han cridat per a aquesta vaga" semblen rabietes infantils. Un dirigent del moviment obrer ha de tenir com prioritat la defensa dels interessos de classe i per tant l'obligació, et cridin o no, d'unir-te amb el teu propi punt de vista crític a una lluita que lluny de perjudicar ajuda a enfortir la lluita contra els atacs que sofrim. L'actitud desmovilizadora dels dirigents de CCOO i UGT ha fet que siguin responsables directes que la vaga no hagi tingut un èxit major.

Contra la divisió de la classe obrera en línies nacionals

El que ha demostrat aquesta vaga és que, a pesar dels enormes obstacles, el potencial de lluita de la classe obrera és enorme i en el pròxim període es posarà de nou en marxa. Una altra lliçó ha estat que la classe obrera demana unitat, doncs correctament en ella està la força. És un error, vingui del sindicat que vingui, dividir a la classe obrera en línies nacionals. Un obrer de la marge esquerra que no ha sortit a la vaga perquè l'exemple de les seves direccions ha estat vergonyós, no és un esquirol. Aquest obrer no tindrà més remei, més aviat que tard, que participar en la lluita, i ho farà sense cap dubte.

La vaga del 21 ha estat una primera resposta, però els sindicats ara l’han estendre-la i generalitzar-la a tot l'Estat.

Amplia la notícia a:

21 de mayo: Paro mayoritario en GIPUZKOA

21 de mayo: Incidencia notable en Navarra

Manifestación multitudinaria en Bilbo

La juventud tambien se hizo notar