En tots aquests anys els treballadors no hem parat de perdre drets. Avui l'acomiadament és més fàcil i barat que mai, els nostres salaris han perdut any rere any poder adquisitiu (sobretot en relació al cost real de la vida i al pagament de l'habitatge), realitzem els treballs en condicions cada vegada més penoses, tant per la retallada de personal, com per la manca de seguretat i formació... Els incompliments de conveni, els acomiadaments arbitraris, les nòmines mal pagades són fets cada vegada més freqüents.

En el cas d’EMTE, el Comitè d'Empresa (Manu, Carrillo i Isma), davant les maniobres de la direcció de l'empresa per a no complir el conveni i fer fora amb una indemnització ridícula a un treballador acomiadat que tenia un fill amb càncer, va convocar als treballadors a una assemblea on es va acordar fer vaga. Aquests companys defensen un sindicalisme basat en la participació dels treballadors, en la mobilització i la màxima unitat i extensió de la lluita. Els problemes que tenim els treballadors no són problemes individuals d'un treballador o d'una empresa en concret, són problemes generals que afecten a la majoria i es repeteixen en totes les empreses. Un a un ens poden, units no!

Acomiadament i sancions per lluitar

Des del moment de la convocatòria de la vaga l'empresa va mobilitzar a tota la gent al seu servei per a trencar la vaga i difamar al comitè amb tot tipus de mentides. L'empresa va considerar que uns sindicalistes que es neguen a "col·laborar" i sotmetre's als seus interessos eren un problema seriós i havien de sofrir un càstig exemplar, que servís d'advertiment a tots els altres. De forma totalment escandalosa la direcció del metall de CCOO de Tarragona va col·laborar obertament amb els plans de l'empresa. José Antonio Hernández, secretari general del Metall, (i els seus col·laboradors), van mobilitzar totes les seves forces, no per a donar suport i aconsellar als seus delegats, sinó per a revocar-los i esborrar del mapa les seves veus crítiques i el sindicalisme de lluita que representen. Fins i tot van acceptar les represàlies que l'empresa va emprendre, acomiadant a Juanma Carrillo i sancionant a Manu Vidal i Ismael Pérez.

Volem deixar ben clar que tota aquesta crítica va dirigida a la direcció de CCOO, no als delegats o afiliats en general de CCOO, dels quals els companys van rebre nombroses mostres de suport. De fet, Isma, Carrillo i Manu eren afiliats de CCOO., i ho seguirien sent si no haguessin estat objecte d'una brutal persecució. Ara estan en la CGT i segueixen posant en pràctica el mateix sindicalisme combatiu i allunyat de tot sectarisme que sempre han defensat.

La campanya contra la repressió

Davant aquesta situació, els companys represaliats, al costat del Comitè de suport impulsat per Militant, el Sindicat d'Estudiants i altres comitès d'empresa i delegats sindicals, no ha deixat de lluitar contra l'acomiadament i la repressió sindical deslligada. Hem repartit més de 20.000 fulles en tota la petroquímica, en els mercats, vam enganxar milers de cartells, vam fer concentracions de protesta, vam posar taules informatives en els barris de Bonavista i Torreforta, rodes de premsa, diferents actes i assemblees públiques i dos cicles de cinema en el Casal Marxista de Reus perquè la flama reivindicativa d’EMTE mai s'apagués.

La sentència rebat les mentides de l'empresa

I el temps ens ha donat la raó. Després de la lluita desenvolupada i la demanda judicial imposada, la sentència del jutjat social ha posat en evidència totes les falsedats de les quals ens acusava l'empresa. Una d'elles va ser que la vaga del 19 i 26 de juny no havia estat legal i que per tant Carrillo va faltar al treball injustificadament. La sentència confirma la legalitat de la vaga i diu textualment "durant aquests dies l'actor va exercitar un dret fonamental consagrat en l'article 28.2 de la Constitució". Una altra de les grans falsedats va ser que "Carrillo va actuar violentament contra el delegat de l'empresa durant la vaga". La sentència diu sobre aquesta acusació, realitzada per l'empresa mesos després de la vaga: "no és creïble la ulterior concreció quan si era certa podia haver-la efectuat perfectament des del primer moment i no ho va fer". Un altre dels fets provats és que el comunicat signat pel Comitè d'Empresa demanant la dimissió del delegat de l'empresa i informant del succeït el primer dia de vaga no és cap delicte. Segons manifesta la jutgessa: "La coautoría en el contingut de tals manifestacions és reflex de la llibertat d'expressió".

Per tant, aquesta sentència constata una victòria en tota regla (Carrillo està ja treballant a EMTE) que demostra que la lluita sí és útil per a defensar els llocs de treball i els drets dels treballadors. Aquesta és també una victòria de tots els que han participat en aquesta campanya, aportant el seu suport, els seus diners i el seu temps. És una victòria de tots els treballadors.

L'ofensiva de l'empresa continua

Aquesta victòria no vol dir que la pressió de la direcció de l'empresa contra Manu, Carrillo i Isma s’acabi. Al contrari, després del judici, li han dit a un dels companys: "no saps com ens les gastem en aquesta empresa". Davant aquesta greu coacció, l'empresa ha de saber que seguirem lluitant, amb més força encara, enfront de totes les represàlies que pensin efectuar contra els companys.

La lluita d’EMTE no pot quedar en l'oblit. Avui més que mai és necessari impulsar des de baix, en les fàbriques i en els talls, un fort corrent marxista de treballadors en els sindicats de classe, per a defensar un programa combatiu, basat en la lluita unificada i en decisions preses col·lectiva i democràticament en assemblea, un sindicalisme que no assumeixi el capitalisme com únic sistema possible, perquè això suposa acceptar les condicions i sacrificis que aquest ens imposa i ens converteix en convidats de pedra d'una crisi que no hem provocat nosaltres. Els treballadors no tenim la culpa de la crisi capitalista! Un a un ens poden, units no!

Per una vaga general de 24 en tot l'Estat per a plantar cara a l'ofensiva patronal i obligar al govern del PSOE a fer una política a favor dels treballadors:
- No als expedients, ni un sol tancament o acomiadament
- No a la congelació salarial
- Un lloc de treball digne o prestació indefinida d'atur per a qualsevol treballador mentre estigui a atur.
- Ni un sol euro per als banquers! Nacionalització de la banca sota control dels treballadors per a començar a impulsar una economia basada en els interessos de la majoria, no d'una minoria de paràsits que només pensen en els seus beneficis.

Jove, treballador, uneix-te als marxistes de Militant per a defensar aquesta alternativa en les empreses i en els sindicats de classe!