La direcció d'UGT i CCOO hauria de convocar i preparar una vaga general a tot l'Estat
Els sindicats ELA, LAB, ESK, STEE-EILAS, EHNE i HIRU van anunciar el 31 de març la convocatòria d'una vaga general per al pròxim 21 de maig en la Comunitat Autònoma Basca (CAPV) i Navarra. Es podria dir que les raons per a l'esmentada convocatòria no solament són madures sinó que estan podrint-se. L'opinió de molts treballadors a Euskal Herria és que la vaga general s'hauria d'haver convocat molt abans.


Els 'arguments' contra la vaga

Diuen que aquesta vaga és una "vaga política" que va contra els nostres interessos. I ens ho diu la patronal i la burgesia basca, que han defensat els seus interessos a través d'una política neoliberal salvatge de privatitzacions, que volen imposar-nos l'acomiadament lliure, que exigeixen als governs central i basc que aprovin tots els Expedients de Regulació d'Ocupació (ERE) sense cap tràmit, que clamen per augmentar encara més la jornada laboral, la facilitat d'acomiadament, l'edat de jubilació, que pretenen que el càlcul de pensions inclogui tota la vida laboral i cobrem encara menys que ara, que volen carregar-se la negociació col·lectiva. I aquest programa antiobrer, que es defensa amb tota la barra, no és "política"?
Sens dubte que la vaga té un caràcter polític. Davant la política de la burgesia exigim una política diferent de l'aplicada pels governs del PP i del PNB, volem una política autènticament socialista, en benefici de la classe treballadora i la majoria aclaparadora de la societat i no una política de dilapidació dels diners públics en benefici d'un grapat de grans banquers i capitalistes. Aquests paràsits són els responsables de la crisi actual.

Una vaga inoportuna?

Diuen que aquesta vaga és "inoportuna" perquè després de trenta anys de governs del PNB per primera vegada hi haurà un lehendakari socialista obert al diàleg amb els sindicats. Però Patxi López ha acceptat ser investit amb els vots del PP i ha fet amb aquest partit profundament antiobrer i hostil als drets democràtics un pacte de legislatura. El PP l'obligarà a acceptar tot, amenaçant contínuament amb una crisi de govern. Tampoc l'alternativa no pot ser un pacte amb el PNB. El PSE no podrà aprovar cap llei amb caràcter social que xoqui amb els interessos dels capitalistes. Què podem esperar els treballadors d'un govern tan condicionat per la dreta, sigui pel PP o pel PNB, al parlament? L'única opció que tindria per fer una política en benefici dels treballadors, per a fer una política realment diferent a la practicada anteriorment pel PNB, és recolzar-se en la mobilització de la classe obrera. Per això també és oportuna la vaga general: per obligar Patxi López a trencar tots els seus compromisos amb la dreta. No, no és la lluita, ni la vaga general el que afavoreix a la dreta, sinó la desmotivació que provoca la política socialdemòcrata, incapaç de fer front a problemes com la desocupació, la precarietat, l'habitatge, etc.
Diuen que la vaga no està justificada perquè "no hi ha hagut atacs". Potser no són atacs milió i mig d'acomiadats, l'augment de la flexibilitat i els retalls que estan imposant empresa a empresa o els milers de milions d'euros de les arques públiques que reben els banquers? no representen un atac suficient? A Grècia, Itàlia, França, Portugal i altres països els sindicats han convocat vagues generals o mobilitzacions unificades a tot el país. És veritat que en molts d'aquests casos està la dreta en el govern. És una diferència important. Però ni a Euskal Herria ni a l'Estat espanyol no es tracta d'afavorir a la dreta amb la vaga general sinó d'obligar el govern del PSOE a canviar de política.

On ens ha conduït la política de pactes?

Durant els anys de creixement econòmic els atacs de la patronal als drets adquirits pels treballadors, als salaris, a les condicions de treball, a la negociació col·lectiva, els retalls socials i el retrocés de drets democràtics bàsics han estat una constant. Ara la patronal està utilitzant la crisi per retallar els nostres drets de forma encara més salvatge. Aquesta és la resposta dels empresaris a anys de concessions i de pacte social propiciat pels dirigents sindicals. És hora que els dirigents de CCOO i UGT rectifiquin la seva estratègia sindical. A més, avui és difícil defensar-nos empresa per empresa precisament per la falta de treball, sent més necessària que mai que la resposta sigui a través d'una vaga general on quedi patent el poder i la força de la classe obrera, sense el permís de la qual no gira una roda ni s'encén una bombeta. Totes aquestes raons justifiquen l'organització d'aquesta vaga general, que també hauria de ser convocada per les direccions de CCOO i UGT, ja que en aquests moments la unitat d'acció de tots els sindicats impulsaria poderosament la mobilització de la classe obrera, fent possible que molts d'aquests atacs es puguin frenar.
A l'estiu de 2001 la CIG i UGT van convocar una vaga general a Galícia, amb l'oposició de la direcció de CCOO. Tanmateix, la base de CCOO va secundar la vaga perquè van entendre que hi havia raons de sobra per sortir al carrer i que la unitat sindical era necessària, però per lluitar. La vaga general a Galícia va servir de preàmbul per a la vaga general estatal del 20 de juny, un any després.

Reivindicacions concretes i continuïtat

La vaga general del 21 de maig no pot ser un fet aïllat. Ha de servir per enfortir el moviment obrer davant un període de crisi i d'atacs virulents i inevitables per part dels empresaris. Per això és important que la convocatòria de la vaga serveixi per incrementar el nivell d'organització i del debat polític dels treballadors, imprescindible per afrontar el nou període històric en el que hem entrat. En aquest sentit és fonamental que la preparació de la vaga estigui acompanyada d'assemblees democràtiques a tots els llocs de treball, on es decideixi per votació el suport a la vaga, de la defensa d'una plataforma reivindicativa clara (començant pel rebuig frontal de més ETTs, i la defensa d'un subsidi indefinit de desocupació i del poder adquisitiu dels salaris) i d'una perspectiva de continuïtat, que passa per la convocatòria d'una vaga general a tot l'Estat.

Per una alternativa socialista a la crisi

Les últimes dades de l'atur ens mostren un panorama escruixidor: al País Basc i a Navarra ja hi ha més de 160.000 aturats. A l'Estat espanyol se superen els 4.000.000 d'aturats. Les previsions de tots els organismes oficials són que la crisi econòmica continuarà durant bastant temps. Malgrat tota la propaganda per ocultar les autèntiques causes de la crisi, el que estem sofrint és una crisi capitalista clàssica, una crisi de sobreproducció. Això ocorre a Euskal Herria, a els Estats espanyol i francès i a la resta del món. Les dues contradiccions fonamentals d'aquest sistema són la propietat privada dels mitjans de producció i les fronteres de l'estat nacional, que ofeguen el desenvolupament de les forces productives. La superació d'aquestes dues contradiccions implica la lluita per l'expropiació dels grans bancs i monopolis sota control obrer i sense indemnització per disposar dels recursos necessaris que permetrien planificar l'economia en benefici de la immensa majoria de la societat. Aquesta lluita exigeix la màxima unitat de la classe obrera, per sobre de les diferències nacionals. Al seu torn, el control per part de la classe obrera de les palanques fonamentals de l'economia i del poder polític garantiria la defensa i l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació de les nacionalitats històriques, en el marc d'una Federació socialista de les nacionalitats ibèriques, una federació socialista europea i una federació socialista mundial.

· Contra els EREs i els acomiadaments.
· Un lloc de treball o subsidi de desocupació indefinida igual al SMI fins a trobar-ho.
· No a la congelació salarial. Salari digne per a tots i escala mòbil dels salaris en funció del la carestia de vida real (transport, llum, aigua, telèfon, aliments, etc.), no de la previsió d'inflació oficial.
· Por el repartiment de l'ocupació: reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals sense reducció salarial.
· Por un habitatge digne. Nacionalització de les grans empreses constructores sota control obrer.
· Increment dràstic de despesa pública en educació i sanitat.
· No a la repressió. Derogació immediata de la Llei de Partits. No a les lleis antisindicals. Plens drets democràtics d'organització, reunió, expressió i manifestació.
· Por el dret d'autodeterminació d'Euskal Herria. Per la unitat de la joventut i la classe obrera per sobre de fronteres nacionals.
· Por la nacionalització de la banca sota control obrer.
· Por una economia socialista planificada, on s'elimini la desocupació i la societat inscrigui en la seva bandera la llegenda del dret universal al treball.