No hi ha racisme, és una lluita contra la patronal
El dissabte 25 d'abril, el diari El País, fidel representant dels interessos de la burgesia espanyola, manipulava una vegada més la lluita dels treballadors de la Naval de Sestao, presentant-la en la seva portada com el "primer brot de tint racista" davant la crisi.
Evidentment a la burgesia li interessa manipular i inocular el verí del racisme i la xenofòbia per a enfrontar als treballadors, com ho va fer prèviament en la lluita dels treballadors de la petroliera Total en Lindsey (Gran Bretanya) que lluitaven per l'aplicació del conveni, ja que estaven subcontractant a empreses com l'espanyola Duro Felguera o la italiana Irem i els treballadors contractats d’aquesta en origen vivien en una barcassa amarrada a la vora del rio Umber. Com deia en aquella ocasió un treballador fart de la manipulació informativa: "Tinc més en comú amb els treballadors de Letònia, Polònia o Itàlia que amb qualsevol patró britànic...".Aplicar el conveni a tots us treballadors per igual
En aquesta ocasió els treballadors d'empreses auxiliars de la drassana de la Naval de Sestao van protagonitzar una protesta que va paralitzar la producció durant tot el dia 25 d'abril per a exigir l'aplicació a tots els treballadors per igual del conveni provincial del metall, davant les pràctiques de la patronal, que emparant-se en la legislació europea, pretén augmentar el seu beneficis per mitjà de la reducció dels costos laborals.
El malestar dels treballadors anava creixent mentre s'acumulaven els acomiadaments per a contractar a treballadors immigrants als quals es paga set euros per hora enfront de catorze dels autòctons, fins que el dia previ va córrer el "boca a boca" per a concentrar-se a les cinc del matí davant les portes de la Naval, un miler en total. Això va fer que el comitè d'empresa que no havia intervingut per res fins a llavors hagués de posar-se al capdavant de les protestes i encapçalés una negociació que es va perllongar durant cinc hores amb la direcció de l'empresa i que ha aconseguit inicialment que l'empresa doni marxa enrere i apliqui a tots per igual el conveni del metall, a més de readmetre als acomiadats.
El president del comitè d'empresa, Miguel Macías, que com descrivia el periòdic El Correo havia viscut el seu dia més atrafegat des que treballa per a la Naval, reconeixia que "en l'última setmana hi ha hagut gairebé 40 acomiadaments i varis han afectat a operaris amb vuit i deu anys d'experiència".
Nativa o estrangera, la mateixa classe obrera
Els representants dels treballadors van deixar clar en primer lloc que aquest acte no es dirigiria contra els estrangers, sinó contra els màxims responsables patronals que pretenen establir un sistema de diferències salarials entre treballadors que realitzen les mateixes tasques, ja que els contractes "en origen" estableixen remuneracions que suposen la meitat del preu. "Està clar que no és un problema de racisme, sinó un incompliment del conveni del metall per part de les empreses que ens deixa en inferioritat de condicions", va dir textualment un treballador colombià, protegit per llatinoamericans, africans i diversos obrers locals.
La drassana de Sestao, que compleix ara cent anys i va arribar a contar amb 3.500 treballadors en la seva plantilla fixa, avui només conta amb 400 treballadors amb contracte indefinit i uns 1.200 més subcontractats, segons la càrrega de treball que existeix a cada moment. Segons Iñaki Irasuegui, director general de la Naval, els resultats de 2008 han estat superiors als d'un any abans, quan van rondar els 240 milions i per a aquest any reconeixen que mantindran una facturació similar i que té garantida la càrrega de treball fins al 2011. Aquestes condicions, unides al fet que el conveni provincial del metall en Bizkaia ha estat sense signar des de 2003 a 2008, amb la consegüent pèrdua de poder adquisitiu per als treballadors, la destrucció sistemàtica d'ocupació fixa substituït per subcontractacions i una major explotació és el que ha generat el miracle dels beneficis patronals.
La burgesia sí s'uneix a l'hora d'explotar i tractar d'enfrontar als treballadors, per això ara més que mai cobra significat la vaga general que s'ha convocat ja a Euskal Herria per al pròxim 21 de maig i que ha de ser recolzada per UGT i CCOO com un primer pas cap a una vaga general en tot l'Estat.
La classe obrera no té fronteres!
Contra el xantatge patronal, unitat de la classe treballadora!
