Els ERE temporals no són una alternativa als acomiadaments

La primera setmana de desembre la multinacional Nissan va retirar l'ERE de 1.680 acomiadaments de la seva planta a Barcelona. Després de dos mesos de conflicte, a una setmana que s’acabés el termini en el que el Departament de Treball havia de resoldre l'ERE (aprovar-lo o rebutjar-lo), finalment es va arribar a un acord. L'empresa retira l'ERE de 1.680, per presentar un altre ERE temporal de 3.332 treballadors amb una durada de tres mesos aproximadament. A canvi, els dirigents sindicals i la Generalitat l’accepten. S'obre ara un període de tres mesos de negociació.

Després de l'anunci d'acord, al que es va arribar després d'un viatge de Montilla al Japó, el tripartit i els dirigents sindicals van afirmar que d'aquesta manera es mantindrà l'ocupació.

Tot seguit la multinacional va deixar ben clar que els plans d'acomiadament simplement s'han ajornat tres mesos, i que la fàbrica de Barcelona és inviable sense acomiadaments durant l'any 2009. Segons la direcció els tres mesos serviran per "explicar la nostra actitud i minimitzar l'impacte social" de la reducció de plantilla. Més clar, l'aigua: acomiadaments i retalls laborals i salarials per als que quedin, sempre que la multinacional no tanqui la planta el 2012 com van anunciar durant el conflicte.

Durant els dos mesos de conflicte, àmplies capes de la classe obrera han estat molt atentes al desenvolupament del conflicte a Nissan, perquè focalitzava tot el descontentament davant de l'allau d'acomiadaments, i podia servir d'aglutinador dels centenars d'empreses que tenen acomiadaments a sobre la taula. Les manifestacions del 23 d'octubre i sobre tot del 5 de novembre, que va agrupar vint mil treballadors d'empreses en lluita, posaven això de manifest.

El tripartit era perfectament conscient d'això, igual que els dirigents sindicals de CCOO i UGT, entossudits en mantenir tant sí com no la pau social, però sotmesos a una pressió creixent per part dels treballadors. La idea de la vaga general, la necessitat d'unificar els diferents conflictes, de plantar cara a la patronal de manera unificada, és una idea que s'està apoderant de la ment de milers de treballadors.

Segurament molts treballadors de Nissan hauran respirat tranquils en saber que es va retirar l'ERE de 1.680 ocupacions. Sense la lluita que han protagonitzat, els 1.680 acomiadaments s'haurien fet efectius. Però no podem perdre de vista que el conflicte no s'ha resolt, sinó que s'ha ajornat tres mesos.

Això és especialment important perquè la disposició a la lluita i la combativitat mostrada per la plantilla s'ha donat malgrat els dirigents sindicals, i es combinava durant les últimes accions amb un nerviosisme creixent cap al pla de lluita o, més aviat, per l'absència de pla de lluita. Els dirigents sindicals de CCOO i UGT deixaven tot a les mans de la Generalitat, quan l'experiència recent ha demostrat del costat de qui resol el Departament de Treball.

En comptes de recolzar-se en l'èxit de la manifestació del 5 de novembre -impulsant un pla de lluita que conduís a una vaga de l'automòbil, o del conjunt del metall, unificant conflictes per convocar una vaga general de 24 hores en defensa de l'ocupació- el que van fer els dirigents sindicals és trepitjar el fre en el pla de lluita, limitant les accions de protesta a manifestacions setmanals de la plantilla de Nissan.

A mitjan desembre el comitè d'empresa va convocar una marxa a Madrid, que finalment no es va celebrar per l'anunci d'acord. Però el que és clar és que si no haguessin arribat a aquest acord, la lluita s'hagués radicalitzat i ja hi havia símptomes que podia desbordar les intencions inicials dels dirigents sindicals. Això és el que ha portat a la Generalitat a aplicar-se a fons per tractar de desactivar un conflicte important. Però no l'han desactivat, sinó que només l'han ajornat uns quants mesos.

Els plans de la patronal preparen una explosió
en la lluita de classes

La destrucció d'ocupació a Catalunya, i especialment la destrucció d'ocupació industrial, no s’atura. Després de l'ERE temporal de Seat del trimestre passat, l'empresa ha presentat un altre ERE temporal que afectarà 5.300 treballadors durant el període de febrer a juny.

Els plans de la patronal són dràstics: acomiadaments, acomiadaments i més acomiadaments. El president de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), Antoni Marsal, va deixar molt clares les seves intencions quan deia: "Els ERE s’han de resoldre amb més rapidesa, de manera immediata. No es pot esperar tants dies, el malalt s'està morint! Hi ha empreses que van presentar suspensions temporals al principi de novembre i encara esperen una resolució. A França, s'aproven en quatre hores".

Qualsevol altra mesura com la congelació salarial, les dobles i triples escales salarials, la flexibilitat laboral, les prejubilacions..., són mesures que no evitaran els plans d'acomiadaments. El mateix succeeix amb els ERE temporals.

Aquesta és la lògica de les recessions econòmiques: la destrucció de riquesa, de forces productives i d’ocupació. Això es veu accentuat per l'especial virulència de la crisi econòmica a l'Estat espanyol, amb el col·lapse del mercat immobiliari i del consum, i també pel caràcter parasitari de la burgesia espanyola i catalana. A la mateixa entrevista, el president d'UPM deia: "Cal tenir en compte que tenim una gran dependència de les multinacionals, que estan arrossegant molts proveïdors, especialment a l'automoció. El problema no és que Seat o Nissan plantegin EREs, sinó que darrere vénen moltes pimes, el verdader teixit industrial de Catalunya."
Això és cert, i per això els acords d'ERE temporals a Seat o Nissan per ajornar els acomiadaments, oferint diners públics (de vegades sota taula), no és una solució. En primer lloc, perquè no aturen l’allau d'expedients i tancaments d'empreses auxiliars i proveïdores de les grans empreses de l'automòbil i de la indústria en general. Però a més, els ERE temporals i les aturades tècniques a les grans empreses preparen el terreny per a dràstics retalls, desencadenant una campanya de terror psicològic dins de l'empresa i utilitzant la falta de càrrega de treball com a justificació dels acomiadaments davant de l'opinió pública. 

Un altre exemple significatiu és Sony, amb 2.000 treballadors a Viladecavalls (Vallès Occidental), dels quals 700 són temporals. La multinacional va anunciar el desembre que suprimirà 8.000 llocs de treball a tot el món. L'empresa va concretar que per evitar acomiadaments a Viladecavalls els treballadors havien d'acceptar la congelació salarial. El ministre d'Indústria, Sebastián, va dir que era una mesura encertada que anava en el camí correcte. Com ha respost la multinacional a aquesta actitud de bona voluntat del ministre "socialista"? Va presentar un ERE de 275 acomiadaments, el 23% de la plantilla. Per cert, el conseller d'Empresa de la Generalitat, després de l'anunci d'acomiadaments va dir que "és pitjor un tancament".

L'altra cara de la moneda és que aquesta situació està preparant una verdadera explosió en la lluita de classes, especialment al terreny sindical, malgrat la política dels dirigents de CCOO i UGT. La lluita per un sindicalisme combatiu democràtic i de classe, amb una perspectiva política revolucionària, s'està convertint en una necessitat urgent davant de l'ofensiva patronal.