EL GOVERN DE LA GENERALITAT HA DE GOVERNAR EN FAVOR DELS TREBALLADORS
Des que es van conèixer els resultats la dreta nacionalista ha fet el possible i l'impossible per recuperar el poder: govern de coalició amb el PSC —per cert, aquesta opció era recolzada per la direcció del PSOE i és inadmissible si es vol aplicar una política en benefici dels treballadors— i també ho van intentar amb ERC, conscients que una part dels dirigents d'aquesta organització no veien dolenta aquesta possibilitat, com bé es van encarregar de repetir durant la campanya electoral dient que no tenien una política d'aliances definida. Si, al final, no van optar per aquest acord va ser perquè a la vista dels resultats de les eleccions i després de l'experiència del seu suport al primer govern de Pujol hagués significat un suïcidi polític. Fracassats aquests intents ara argumenten que la formació del govern significa no respectar que el partit més votat i amb més escons no formi govern. Tractant de fer oblidar que els vots emesos donen la majoria als partits que formen l'actual govern.
Transferències i política social
Tots els partits que formen el nou govern han insistit que defensaran el desenvolupament del Estatut, que es va a prevaler una política social enfront del debat identitari i que es van a corregir els errors de l'anterior govern, en el que concerneix a les diferències que puguin sorgir en l'activitat parlamentària i en el funcionament del govern.
Pel que fa al desenvolupament del Estatut cal treure totes les conclusions que van motivar l'escassa participació en el referèndum convocat per a la seva aprovació, i que no són altres que el contingut del mateix, que no reflecteix ni els drets democràtics nacionals de Catalunya, ni soluciona els problemes prioritaris dels sectors més desfavorits de la societat. En què s'anaven a concretar les transferències aprovades?En posar-les al servei de la majoria de la societat o bé, com ho han fet els anteriors governs de CIU, a afavorir a la classe dominant? Per desgràcia, fins al moment, s'està presentant aquest desenvolupament com un aspecte tècnic per part del govern. Fins i tot s'ha fet una crida al consens amb CIU i la resta de partits de l'oposició, el que en la pràctica pot significar una política de col·laboració de classes de la qual surtin afavorits els grans capitalistes de Catalunya.
No és casualitat que la patronal de Catalunya, un dia després de la formació del govern i després de lloar la gestió del conseller d'Economia de l'anterior tripartitt, Antoni Castells, hagin declarat, en relació al desenvolupament del Estatut: “Esperem que continuïn en la línia duta fins a ara i vetllin per les necessitats de l’empresariat i la societat catalana”.
Desemmascarar al nacionalisme burgès
Pel que respecta a fer prevaler una política social enfront del debat identitari, és a dir els drets democràtics nacionals, és totalment incorrecte des d'una política d'esquerres autènticament socialista presentar diferenciats aquests dos aspectes. La burgesia nacionalista sempre es nodreix en el terreny social i electoral de presentar-se com els únics defensors de Catalunya, ocultant que a qui realment defensen és a la classe dominant. Desemmascarar la política de la burgesia nacionalista exigeix unir la defensa més ferma dels drets democràtics nacionals, inclòs l'exercici del dret d'autodeterminació, (és a dir, el pronunciament del poble català sobre el grau de vinculació que vol mantenir amb la resta de l'Estat), i defensar al mateix temps la unitat del conjunt del moviment obrer de l'Estat espanyol i internacional contra l'enemic comú, la burgesia, vinculat a un programa de transformació socialista de la societat.
Un dels aspectes que més èmfasis s'ha fet en la presentació del nou programa de govern és elevar la despesa social al terme mitjà de la UE. Entre les mesures que es proposen està la gratuïtat dels llibres escolars. Elevar la despesa sanitària al terme mitjà de la UE-15 i una nova llei catalana de salut. Creació de 50.000 habitatges protegits en la legislatura, pla de rehabilitació de 100.000 habitatges, preparar la habitalització de sòl per a 150.000 habitatges de protecció oficial. Ajudes a joves de fins a un 30% del lloguer. Aquestes mesures, en alguns aspectes signifiquen un pas endavant com la gratuïtat dels llibres escolars. En altres terrenys, com el de l'habitatge, són clarament insuficients. A més, en l'augment de la despesa social no es planteja trencar amb la política de subvencions a l'ensenyament privat, ni a la sanitat privada, ni es planteja que els habitatges que es construeixin siguin realitzats per empreses públiques, amb el que l'augment de la despesa social va a significar que amb els diners que els treballadors paguem en els nostres impostos els grans empresaris i banquers segueixin incrementant els seus beneficis.
En les passades eleccions l'abstenció ha demostrat una insatisfacció amb la política seguida pel tripartit, però els treballadors que han votat ho han fet per a evitar que la dreta torni a governar i que el govern posi en pràctica una política en benefici de la majoria de la població. Aconseguir que això sigui així va a significar que la joventut i els treballadors ens hàgim de mobilitzar perquè aquest govern no cedeixi davant les pressions de la burgesia. Però a més d’això els joves i treballadors ens hem d'organitzar sota la bandera del marxisme revolucionari per a acabar amb aquest sistema decrèpit i corromput i aconseguir la societat socialista.
