LA INDIGNACIÓ SURT AL CARRER

 

 

El passat 23 de juliol una apagada va afectar a una tercera part de Barcelona, uns 350.000 abonats. Desenes de milers d’afectats van trigar més de 60 hores en recuperar la llum. El descontent amb les companyies elèctriques (Endesa i REE) i amb una Administració massa permissiva amb aquestes es va manifestar ràpidament amb cassolades a les nits, com quan es protestava contra la guerra d’Iraq o contra les mentides del govern PP després dels atemptats de l’11-M. Ara es reclamava el restabliment immediat del servei i es denunciava la manca d’inversió en la xarxa de distribució per part de les companyies privades.     

Tot el discurs amb el que van vendre els “avantatges” de la “liberalització”, en realitat, privatització dels serveis públics, avui no té cap credibilitat entre la gran majoria de la població. La gent està farta, perquè el que veu és que les companyies s’emporten uns beneficis fabulosos, s’apugen les tarifes i no s’inverteix el més mínim en millorar els serveis. Endesa, per exemple, ha obtingut 1.255 milions d’euros de beneficis en el primer semestre del 2007, i això poc després d’haver repartit 1.736 milions d’euros en dividends als seus accionistes. Els fets són tan flagrants que Manuel Pizarro, el president d’Endesa, en la línia dels Aznar-Acebes-Zaplana, enlloc de reconèixer-ho, ha de mentir i buscar explicacions increïbles, completament cíniques, com que “no es pot tenir qualitat alemanya amb tarifes tercermundistes”. És evident que serveis com la llum, l’aigua, el telèfon, els transports… no té cap sentit que estiguin en mans privades, en benefici d’un grapat de paràsits i en detriment del servei i dels usuaris. Per això el govern hauria d’expropiar, nacionalitzar, aquestes companyies, i posar-les sota control dels treballadors. Aquests serveis públics haurien d’estar dirigits de manera conjunta per l’Administració, pels treballadors del servei, a través de delegats elegits democràticament, i per les organitzacions sindicals. D’aquesta forma es garantiria un millor funcionament d’aquests serveis, invertint en noves prestacions i en més seguretat.

 

Col•lapse de rodalies de Renfe…    

 

El divendres 3 d’agost una avaria d’un tren en un túnel d’accés a Sants que es va produir a les 18.50 hores no es va resoldre fins a les 21.30. Aquest tren avariat va ocasionar el col•lapse de tota la xarxa de rodalies a Barcelona. 600 passatgers van quedar atrapats dins del comboi durant més de dues hores, amb les portes tancades i sense aire condicionat. Finalment van ser rescatats pels bombers, que van aconseguir que s’obrissin les portes del tren i van sortir a peu a través del túnel fins a l’estació.     

Aquest era un incident més dels molts que s’estan produint aquests últims mesos a la xarxa de rodalies de Renfe. La gent, indignada, es queixava, entre d’altres coses, de la falta d’informació. Després de dues hores sense cap tren, mig miler d’usuaris reclamaven informació sobre com arribar al seu destí. On eren els autobusos que haurien d’haver substituït els trens? Enlloc.     

Tots aquests fets han posat en la picota a la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, que no ha pogut amagar la seva pròpia responsabilitat en la falta de previsió i en la falta de mitjans per atendre una situació que era previsible per l’abast de les obres de l’AVE en curs. Al final, alguna de les mesures anunciades pel delegat de Foment a Barcelona no han fet més que corroborar aquesta qüestió. A partir d’ara hi haurà dues locomotores dièsel per fer front a possibles avaries en els trens (com és que fins ara no n’hi havia?) i s’incrementarà la vigilància i les revisions sobre les catenàries i els trens. Com es pot veure, mesures que si s’haguessin pres abans haurien pogut evitar l’actual desgavell. Altre cop ens trobem amb uns alts directius (els de Renfe, els de Adif, el de les constructores de l’AVE), que són retribuïts d’una forma escandalosament exagerada i que l’últim que tenen en compte són els destinataris del servei, els usuaris, els milions de treballadors que fan ús diàriament de rodalies per anar a la feina.     

Ara la dreta, CiU i el PP, exploten la prepotència de la Ministra de Foment per erosionar el govern de Zapatero, amagant la seva pròpia responsabilitat en la falta d’inversions suficients a la xarxa de rodalies durant els anys que van governar. En el cas del PP no podem oblidar l’accident de metro de València, en el qual es van produir 43 morts. Tot per no haver invertit en un sistema de prevenció que hagués evitat el xoc de trens. Tot i així, l’actuació del ministeri de Foment és del tot inadmissible. Un govern d’esquerres no hagués posat mai l’AVE per davant del servei de rodalies, que és el que s’ha fet. L’AVE en un any no tindrà més passatgers que la xarxa de rodalies de Barcelona en una setmana. S’ha posat per davant l’execució del calendari d’arribada de l’AVE a Barcelona (previst al desembre) que el funcionament correcte de rodalies, afectant a milions d’usuaris, principalment treballadors i estudiants.

 

 

…i col•lapse a l’AP-7     

 

El passat dissabte 4 d’agost es van formar cues de 75 kilòmetres a l’autopista de peatge entre Barcelona i Tarragona. Només després de gairebé sis hores de col•lapse, el govern de la Generalitat va ordenar a la concessionària, Acesa, que aixequés les barreres. Altre cop la gent va explotar indignada. Tothom sap que aquesta autopista és un embut. El trànsit ha augmentat un 16% en cinc anys. Acesa té la concessió des de fa més de 20 anys, però ha estat incapaç de fer un tercer carril en el tram de Vilafranca a Tarragona. Això sí, els peatges no han parat d’incrementar-se i Acesa, que pertany a la Caixa, escura les butxaques dels que no tenen altra alternativa que passar-hi amb total impunitat. Tot sovint es parla des del govern o des de l’oposició del rescat dels peatges. És a dir, de pagar amb diners públics (diners obtinguts principalment de les famílies treballadores) indemnitzacions a les concessionàries per treure determinats peatges. El que hauria de fer el govern de Montilla és fer públiques les dades, mostrar els beneficis fabulosos que està obtenint Acesa amb la concessió de les autopistes… i no caldria donar cap més explicació. Fora peatges, sense indemnització a les concessionàries! Ja ens han esquilmat prou! Alhora caldria fer una planificació acurada de les infraestructures, que contemplés el transport ferroviari per a les mercaderies i l’eliminació dels punts negres on es produeixen la majoria d’accidents. Els treballadors de la concessionàries haurien de ser recol•locats al nou ens públic encarregat del manteniment de les carreteres i vies ràpides.     

El problema en aquestes companyies no rau en que tinguin la E d'Espanya (Renfe, Aena, Endesa... ) com ha dit aquest estiu Carod-Rovira. El mal funcionament, la manca d'inversió, l'afany d’esprémer als usuaris atrapats com a ostatges d'autèntics monopolis... això té a veure amb el capitalisme, amb un sistema en que una minoria s'enriqueix d'una manera fabulosa a costa de les incomoditats, les penúries i els sacrificis de la gran majoria.  

 


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01