Els resultats electorals de Bildu en les eleccions municipals i forals basques del passat 22 de maig han estat absolutament històrics: més de 320.000 vots (pràcticament els mateixos que el PNB), 1137 regidors, desenes d'ajuntaments amb majories absolutes, victòries en posicions polítiques tan importants com l'Ajuntament de Donosti o la Diputació de Guipúscoa,...realment espectacular.

Quin ha estat el motiu d'aquesta increïble victòria?

El que està darrere d'aquest canvi electoral és la necessitat d'un canvi radical en la societat i cansament d’una política burgesa que para milers de joves i obrers bascos ha representat, a més de durs atacs a les nostres condicions de vida, una repressió sense precedents als nostres drets democràtics.

Durant anys el sector més combatiu, especialment de la joventut d'Euskal Herria, ha estat brutalment reprimida. Tant PP com la direcció del PSOE-PSE sempre van utilitzar l'existència d'ETA com una excusa per retallar drets democràtics tan bàsics com la llibertat d'expressió o manifestació. Aquests “demòcrates” no es van tallar ni un pèl a tancar periòdics que simpatitzaven amb l'Esquerra Abertzale; a prohibir manifestacions a favor de la independència o dels drets dels presos; a atacar al basc; a clausurar gaztetxes a punta d'escopeta; a detenir a gent sense proves que després eren torturats i finalment posats en llibertat per no poder acusar-los de res; a omplir les presons de joves combatius que el seu únic delicte era pertànyer a una organització que l'estat burgès havia il·legalitzat; a negar sistemàticament el dret del poble basc a l'autodeterminació perquè per a la burgesia per sobre de tot està la sagrada unitat de la pàtria espanyola, la qual li permet mantenir les seves encara més sagrats beneficis econòmics.

Aquesta mateixa repressió no va faltar tampoc durant la campanya electoral. Sortu va ser il·legalitzada i Bildu va haver de suportar tant abans de la legalització com després, atacs constants per part dels dirigents del PSOE i PP, a més de la demagògia habitual del PNB. Però en aquesta ocasió tota la campanya reaccionària lluny d'afeblir a Bildu va aconseguir emprenyar més a la gent, enfortint la seva base electoral.

El vot a Bildu és un vot que té diferents significats. D'una banda, exigeix que s'acabi amb la brutal repressió i que es respectin els drets democràtics nacionals d'Euskal Herria. També és un senyal de suport per finalitzar amb els mètodes armats d'ETA, els quals van aïllar a l’esquerra abertzale dins i fora d'Euskal Herria i van afeblir la lluita pels drets democràtics.

Però també és un vot d'indignació social, amb un significat semblat al del 15M. De fet, el PSE és el partit més durament castigat. Sectors de la seva pròpia base social van votar a Bildu, especialment en barris obrers, on els treballadors estan sofrint les brutals retallades socials i laborals del govern de Zapatero. I, per descomptat, és un cop de puny damunt de la taula contra el govern de Patxi López que es manté gràcies al PP, l'enemic més salvatge de la classe obrera basca.

Cap confiança en la burgesia basca ni en els seus representants

Mentre milers de joves i treballadors celebraven el dia 23 de maig els resultats, la burgesia basca no podia ocultar la seva preocupació. La classe dominant és conscient que després de Bildu hi ha desenes de milers de treballadors i joves de l’esquerra abertzale disposats a lluitar contra els interessos dels banquers i els grans empresaris, per tant temen no controlar la coalició. Per això, un dels seus objectius és controlar-la.

Especialment preocupats estan pel paper de Bildu en la Diputació de Guipúscoa. Les diputacions basques tenen molt poder: legislen la política fiscal, controlen molts diners; podrien paralitzar projectes tan vitals per als capitalistes com el Tren d'Alta Velocitat (TAV), l'ampliació del port de Pasaia o la fusió de les tres caixes d’estalvi de la CAB. Per això, les pressions de la patronal basca Confebask van començar des del dia després de les eleccions. Uns van atacar directament a Bildu, demanant un govern foral d'unitat PNB, PSE, PP, dient que ETA anava a prendre la Diputació. Uns altres, més intel·ligents, propers al PNB, van pressionar de manera que els dirigents de Bildu entenguessin que ara que tenien poder havien de ser realistes i que no havien de tocar els grans projectes que la patronal té en marxa, sota pena de crear una crisi econòmica major.

Entre aquests últims va estar el president d'Adegi, la patronal guipuscoana, Eduardo Zubiaurre, que va afirmar que Bildu podia conformar un govern “estable i amb iniciativa”. Davant això Bildu va contestar amb una nota en la qual deia que “l'actitud de PSOE i PP contrasta amb altres sectors com l'econòmic i empresarial representats per Adegi, que observa el nou temps que s'ha obert al nostre país sense prejudicis i amb perspectiva de futur. Un altre exemple més que les coses estan canviant -malgrat els dics de Madrid imposats pel PSOE i el PP- i que el canvi interessa a tots els sectors i beneficia a tots”.

És un error creure en la xerrameca dels grans empresaris bascos. Les patronals basques estan darrere dels atacs laborals, socials i democràtics tant com la patronal espanyola. Han utilitzat la seva influència i veu al Parlament espanyol a través del PNB per aprovar la reforma laboral o de pensions contra les quals els sindicats bascos han organitzat ja tres vagues generals.

No es pot tenir il·lusions ni en els grans empresaris bascos ni en els partits que els representen, com el PNB, perquè només estan per defensar els interessos d'una classe social privilegiada contra la majoria de la societat. El PNB ha governat durant 30 anys en la CAB i ha privatitzat més que en cap altra part de l'estat l'educació i la sanitat, ha reprimit utilitzant l'Ertzaintza per tancar gaztetxes o dissoldre manifestacions, etc.

Per això, que els dirigents de l’esquerra abertzale hagin acceptat que Bildu li proposés al PNB anar en coalició a les eleccions del 20N, és un error. L'esmena a la reforma de la constitució sobre el dret a decidir és pura demagògia.

La coalició amb EA

L’esquerra abertzale, després que Sortu fos il·legalitzada, va formar Bildu unint-se a EA i Alternatiba per poder presentar-se a les eleccions. Abans d'això la direcció de l’esquerra abertzale ja portava temps defensant la unitat dels sobiranistes. Però les intencions d’EA dins de Bildu no són les de lluitar ni pel dret d'autodeterminació ni molt menys pel socialisme. EA, la qual abans de l'existència de Bildu estava en coma, a punt de desaparèixer, té altres intencions menys revolucionàries.

EA és un partit burgès que durant anys va formar part del govern basc al costat del PNB. El Departament d'Educació va estar a les seves mans catorze anys. En aquest temps va privatitzar encara més l'educació i va ser incapaç de transformar radicalment la situació del basc. Només dos anys abans de perdre el govern el conseller Tontxu Campos aprovava una normativa que convertia al basc en la llengua vehicular en l'educació, encara que sense dotar als centres públics amb suficient finançament ni suport perquè hi hagués un veritable avanç. Va ser, sense més, una mesura propagandística i electoralista. En l'actualitat, més de la meitat de la població de la CAB no té cap coneixement del basc. EA va demostrar que la seva defensa d'un dret tan bàsic com la llengua no passa de les paraules.  

Un altre botó de mostra més actual. Els empresaris temen que des de la Diputació de Guipúscoa Bildu paralitzi les obres del TAV, una obra a la qual s'oposa l’esquerra abertzale i que ha mobilitzat a milers de persones. Les paraules de Carlos Garaikoetxea, exLehendakari i dirigent d'EA sobre això van ser: “Que algú vegi el programa de Bildu i veurà que això no apareix en cap lloc. És més, molt significativament el candidat a diputat general ha dit que això ni és competència de Bildu. És la manera més frontal de desmentir-ho. Només hem proposat correccions: no volem una Y, sinó una H, per vertebrar el País Basc amb Navarra”.

És evident per a què està EA a Bildu: d'una banda per no desaparèixer i, per un altre per pressionar des de la proximitat als dirigents de l’esquerra abertzale i convertir-los en uns altres polítics oficials més, que serveixin als interessos de la burgesia.

Ni el PNB ni EA lluitaran mai pel dret d'autodeterminació d'Euskal Herria perquè la creació d'un estat basc posaria en perill els seus interessos econòmics tan vinculats al mercat espanyol.

Històricament les coalicions interclassistes han confós i afeblit a la classe obrera i a les seves organitzacions. L’esquerra abertzale ha de recolzar-se en l'enorme força de la classe obrera i la joventut basca amb un programa revolucionari, anticapitalista, internacionalista, socialista, cridant a la resta de treballadors de l'estat espanyol i francès a lluitar en la mateixa línia. D'aquesta forma el futur dels drets democràtics nacionals del poble basc estaria assegurat.