uneteMovilmex 01
bannerafiliacion2 01


La proposta de reforma del Codi Penal presentada recentment pel Govern PSOE-UP ha desencadenat la fúria de la dreta i l'extrema dreta. “Traïció!” udolen els portaveus del PP i Vox. La formació d’Abascal fins i tot ha convocat manifestacions a diverses ciutats “perquè caigui el Govern central”.

El motiu principal que desencadena aquesta allau de patrioterisme de la reacció és la desaparició del delicte de sedició, el tipus penal que va ser utilitzat pel Govern de Rajoy i el Tribunal Suprem per castigar amb duresa extrema els dirigents de l'independentisme català i, de passada, marcar un precedent punitiu per al cas de futures protestes socials massives.

Però, encara que la dreta s'esquinci les vestidures, la realitat és que aquesta reforma no millorarà la situació de la immensa majoria dels 3.500 represaliats en les 44 causes judicials obertes arran de la crisi catalana del 2017, que queden abandonats a la seva sort. Només els dirigents independentistes que han donat l'esquena a la lluita per la república catalana i han optat per aliar-se amb el Govern PSOE-UP en sortiran beneficiats.

Pedro Sánchez busca enterrar la lluita per la república catalana

Tot i que és veritat que la reforma elimina un tipus penal obertament regressiu com és la sedició, ho fa només per substituir-lo per una definició ampliada del delicte de desordres públics que amenaça greument l'exercici dels drets bàsics de reunió i manifestació.

L'objectiu immediat de la reforma és contribuir a liquidar definitivament la massiva rebel·lió del poble de Catalunya pels seus drets democràtics, nacionals i socials, per la república i contra el règim del 78. El PSOE ha rebut el suport per a aquesta tasca dels dirigents d'ERC i Junts, que han dedicat els seus millors esforços en buidar de contingut real el moviment per l'alliberament nacional de Catalunya, mentre que, des del Govern de la Generalitat, treballaven a favor dels interessos i privilegis de la banca i les grans empreses.

Però aquesta política de col·laboració entre el Govern del PSOE-UP i ERC i Junts topava amb un seriós obstacle: les actuacions judicials contra dirigents i participants del Procés, que mantenen a l'exili diversos destacats polítics de la dreta i la socialdemocràcia catalanista. Els indults parcials aprovats per l'Executiu el juny de l'any passat, que van posar en llibertat nou dirigents empresonats, van ser un primer pas per intentar desactivar la crisi patida més gran fins ara pel règim del 78. Aquest primer pas es completa ara amb la eliminació del tipus penal que pesava com una llosa sobre els dirigents d'ERC i Junts, i probablement serà completat amb una reforma del delicte de malversació del qual també estan acusats aquests dirigents.

El delicte de malversació va ser redefinit pel Govern del PP el 2015, després de la consulta sobre el futur de Catalunya organitzada pel Govern de CiU, presidit en aquell moment per Artur Mas, el novembre del 2014. El PP va modificar aquest tipus penal perquè inclogués conductes que fins ara no estaven tipificades com a delictives, amb l'única finalitat de disposar d'una eina repressiva més per al cas que el moviment per l'alliberament nacional català guanyés impuls i promogués un referèndum per decidir lliurement i democràticament el futur de Catalunya . Com era previsible, els mateixos jutges que destaquen per la seva passivitat i lentitud a l'hora de perseguir la corrupció, especialment si implica el PP, es van llançar amb fúria i celeritat a aplicar el delicte de malversació reformulat a tot càrrec públic català que hagués participat mínimament en la preparació del referèndum.

Foto1
L'objectiu de la reforma és contribuir a liquidar definitivament la rebel·lió del poble de Catalunya pels drets democràtics, nacionals i socials, per la república i contra el règim del 78.

Amb aquestes mesures de reforma del Codi Penal, el Govern estatal aplana el camí per a una col·laboració més àmplia amb ERC i Junts, sense comprometre la legislació repressiva i un aparell d'Estat ple de feixistes que van servir per aixafar violentament la rebel·lió de l'1-O.

De passada, Pedro Sánchez espera beneficiar-se dels efectes d'aquesta reforma per millorar les seves expectatives electorals a Catalunya i assegurar al PSC uns vots decisius per assolir prou majoria per governar després de les eleccions generals del 2023. Fins i tot un diari tan reaccionari com l’ABC no té més remei que reconèixer, en el seu editorial del 30 d'octubre, que “això és el que passarà amb la reforma de la sedició: vots per a Sánchez”.

Un greu enduriment de la legislació repressiva

Pedro Sánchez i el PSOE han tingut bona cura que aquestes mesures no només no debilitin, sinó que fins i tot reforcin la legislació repressiva aplicable a la protesta social.

L'excusa de “normalitzar” la vida política catalana, a més dels esperats rèdits electorals, és perfecta per preparar les eines repressives del Govern davant la previsible onada de conflictes massius que es desencadenaran inevitablement en el futur, com a reacció davant l'imparable deteriorament de les condicions de vida de la majoria treballadora i dels serveis públics.

Per això, la desaparició del delicte de sedició va acompanyada d'una reformulació del delicte de desordres públics que permetrà, quan s'aprovi, criminalitzar encara més durament tota mena de protestes pacífiques.

A més, la pena mínima per desordres públics agreujats passaria amb aquesta reforma de 2 a 3 anys, garantint així que totes i tots els condemnats per aquest delictes ingressaran a la presó.

Fins ara, els desordres públics implicaven l'ús de violència contra les persones o les coses. Aquesta reforma afegeix un nou factor de “desordre”: la intimidació. Només cal que algú al·legui sentir-se intimidat per una manifestació, una concentració o una asseguda completament pacífiques perquè el nou tipus penal els sigui ampliable als participants. Les freqüents al·legacions policials que els manifestants els “miren malament” entren així al Codi Penal i permetran condemnar a penes de presó els autors de tan temibles mirades.

Però per si de cas el caràcter pacífic d'una manifestació fos tan evident que no hi hagués lloc a al·legar intimidació, un nou article del Codi Penal, el 557 bis, especifica que també aniran a la presó els qui “sense fer ús de violència o intimidació i, sense estar compresos a l'article anterior, actuant en grup envaeixin o ocupin, contra la voluntat del seu titular, el domicili d'una persona jurídica pública o privada, un despatx, oficina, establiment o local, encara que estigui obert al públic i causin amb això una pertorbació rellevant de la pau pública i de la seva activitat normal”.

Foto1
Segons el nou article del Codi Penal qualsevol que participi en accions de protesta contra desnonaments organitzades per la PAH davant d'una sucursal bancària, pot anar a la presó.

Amb aquest article, qualsevol que participi en un escrache pacífic, en accions de protesta contra desnonaments organitzada per la PAH en una sucursal bancària, qualsevol treballador que durant una vaga romangui a les instal·lacions de la seva empresa, o fins i tot qualsevol persona que protesti a l'interior d'un edifici d'accés públic –per exemple, a les oficines d'una companyia elèctrica– pot ser acusat d'aquest nou delicte i la sort quedarà en mans d'un jutge que haurà d'interpretar conceptes tan volàtils com el de “pertorbació rellevant de la pau pública” o el més eteri de “la voluntat del titular”.

El caràcter reaccionari i franquista del sistema judicial espanyol és fora de tot dubte. La seva actuació en la salvatge repressió del poble de Catalunya després de l'intent d'exercir lliurement i pacíficament el seu dret a decidir n'és un bon exemple, igual que ho són la persecució judicial a vaguistes o les desmesurades penes de presó a què han estat condemnats cantants de rap crítics amb la monarquia i el règim del 78, o joves que participaven a diverses protestes socials. En els últims dies estem sent testimonis de la velocitat vertiginosa amb què els jutges excarceren o rebaixen penes a agressors sexuals fent un ús manipulat de la nova llei del Solo Si es Si.

Per això, posar en mans d'aquests jutges feixistes disposicions legals que permetin criminalitzar la protesta social pacífica i imposar dures penes als que hi participen, és un atac a les llibertats i drets democràtics que no podem admetre. Unidas Podemos, que va arribar al Govern central amb el compromís de derogar la tristament cèlebre Llei Mordassa, no pot permetre que no només no es derogui aquesta llei, sinó que fins i tot s'endureixin les mesures punitives contra accions col·lectives de protesta pacífica.

Des d'Esquerra Revolucionària exigim a Unidas Podemos que rectifiqui radicalment la seva postura, retirant-se d'aquesta perillosa ampliació del delicte de desordres públics. Si no ho fan, pesarà sobre ells aquesta gravíssima agressió als drets democràtics absolutament reaccionària. Alhora considerem totalment insuficient la desaparició del delicte de sedició, i seguirem lluitant per l'amnistia per a totes i tots els represaliats de l'1-O i de la lluita per la llibertat del poble de Catalunya.


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01