uneteMovilmex 01
bannerafiliacion2 01


El govern de Pedro Sánchez ha començat el mes d'agost aprovant un Pla d'Estalvi Energètic que de manera immediata ha desencadenat una polèmica important amb el PP, especialment amb la presidenta de la Comunitat de Madrid que no va perdre l'ocasió per anunciar que l'incompliria.

El ressò que els mitjans han atorgat a aquesta polèmica no ens ha de fer perdre de vista que ni l'abast real de les mesures ni la resposta demagògica del PP fan front, ni tan sols superficialment, als problemes reals de la immensa majoria de la població amb l’energia, i ni de bon tros les conseqüències catastròfiques de l'acceleració del canvi climàtic.

Brindis al sol

Seguint en la seva línia de magnificar fins a la caricatura l'abast real dels seus decrets, el govern espanyol del PSOE-UP ha llançat una campanya propagandística per intentar difuminar el que és fonamental: la seva decisió de no enfrontar-se als grans monopolis del sector de l'energia. Sense això és impossible ni resoldre la pobresa energètica que afecta milions de famílies treballadores ni actuar de manera conseqüent per aturar els efectes del canvi climàtic.

Les onades de calor d'aquest estiu, amb les seqüeles de morts —més de 2.000 al mes de juliol—, incendis de dimensions mai vistes i sequeres cada cop més duradores, continuaran agreujant-se any rere any si no s'ataca l'arrel del problema, que resideix en el propi sistema capitalista. Mentre la destrucció del medi ambient segueixi sent una font de negoci extraordinària —i que va a l’alça, com demostren els rècords de beneficis de les grans empreses i conglomerats financers, que són els autèntics responsables del canvi climàtic— és impossible que un govern que evita enfrontar-se i desafiar els grans poders econòmics pugui aplicar mesures efectives en benefici de la majoria de la població.

Per descomptat, el PP no ataca el pla del govern per la seva insuficiència. El seu rebuig és pura positura que intenta aprofitar el creixent descontentament social per millorar els seus resultats en les cites electorals del 2023. Les polítiques del PP, la seva defensa implacable de les elèctriques i la banca, i la seva actitud durant els incendis d'aquest estiu en el cas de Castella i Lleó, Múrcia i Andalusia és cristal·lina. La gestió mediambiental de la dreta es basa en l'especulació immobiliària més desenfrenada, la destrucció del litoral, la privatització i l'abandó dels serveis de vigilància, neteja i recuperació forestal, i l'esgotament dels aqüífers per a més benefici de les grans empreses agroalimentàries i els seus cultius de regadiu. Tot plegat esquitxat per les ximpleries de torn amb què intenten criminalitzar les organitzacions ecologistes que lluiten contra aquest desastre.

La qüestió és que quan observem la seva subordinació a les polítiques imperialistes dels Estats Units en el marc de la guerra d'Ucraïna i les sancions a Rússia, la seva protecció incondicional dels interessos dels grans monopolis sense consideració als seus impactes climàtics o les facilitats que donen a l'agroindústria per consumir desaforadament uns recursos hídrics cada cop més escassos, és molt difícil trobar diferències reals entre el PP i el PSOE.

Putin té la culpa de tot, faltaria més, però són les multinacionals occidentals del petroli i l'electricitat les que es folren.

Les mesures aprovades pel govern per estalviar energia responen a la decisió de la UE de reduir el consum de gas davant la perspectiva que sigui Putin qui acabi tallant el subministrament als països europeus abans del proper hivern. El boicot a les importacions energètiques des de Rússia que els Estats Units va imposar als països europeus ha tingut finalment un únic resultat real: augmentar les exportacions de gas nord-americà, que es paga a un preu considerablement més car que el d'origen rus.

Foto1
"A l'estat espanyol, el consum de gas nord-americà va escalar al juny fins al 35% malgrat que el seu preu és un 40% més car que el gas rus"

En el cas de l'Estat espanyol, el gas nord-americà va representar l'11% del consum els 5 primers mesos de l'any però al mes de juny va escalar fins al 35%, de manera que els Estats Units són avui el principal proveïdor de gas malgrat que el preu és un 40% més car que el del gas rus. Aquesta diferència colpejarà amb especial duresa les llars amb menys recursos i la classe treballadora, que veu com els seus salaris creixen un miserable 2,5% mentre la inflació escala per sobre del 10%.

Qui es beneficia d’aquesta situació? La veritat sempre és concreta. El primer semestre d'aquest any les tres grans companyies elèctriques, Endesa, Iberdrola i Naturgy han disparat els seus beneficis en un 24% respecte al mateix període del 2021, fins a obtenir 3.548 milions d'euros per fer negoci amb un servei bàsic per a la població. Molt millor, fins i tot, li ha anat a la petroliera Repsol, que el primer semestre del 2022 va obtenir un benefici net de 2.539 milions d'euros, un increment de més del 105% !! I aquests augments no es limiten al sector energètic. Les empreses de tots els sectors són les grans beneficiàries de les pujades escandaloses de preus dels últims mesos i per això allà on la inflació és més forta —l'energia i els aliments— els beneficis empresarials baten rècord rere rècord.

Una política d'esquerres passa per la nacionalització immediata de les elèctriques i petrolieres!

El veritable problema que patim a l'Estat espanyol és el de la pobresa energètica. Milions de famílies no poden escalfar casa seva a l'hivern ni refrigerar-la a l'estiu. La decisió del govern d'apagar la il·luminació dels aparadors i de restringir la temperatura de l'aire condicionat de llocs públics a 27º és una burla quan més del 64% dels habitatges no disposen d'aire condicionat, i han de pagar unes factures de llum estratosfèriques .

La mateixa situació es pot aplicar a molts països europeus o als Estats Units. En un recent article publicat a La Vanguardia amb el títol Milions de britànics no podran pagar l'electricitat i el gas a l'hivern, s'assenyalava que: “Els ingressos mitjans anuals d'una persona amb feina al Regne Unit són de 22.000 euros, cosa que significa que aviat el cost de l'energia es cruspirà d'una dentellada la tercera part del que molts guanyen (…) Amb 14,5 milions de britànics oficialment “pobres” (d'ells, la meitat malgrat tenir feina, quatre milions de nens, i dos milions de pensionistes), és clar que molts no podran afrontar les factures, o hauran de triar entre menjar o passar fred (esglésies i centres comunitaris ja han ofert sostre als que necessitin un lloc calent per passar-hi la nit). Una campanya per no pagar les companyies de gas i electricitat (Don't Pay UK) i cancel·lar els pagaments domiciliats al banc ja ha superat les cent mil firmes, malgrat les amenaces de mesures legals, arruïnar el crèdit de les persones en qüestió, instal·lar comptadors de prepagament i enviar agutzils per intentar cobrar.”[1]

El PP rugeix demagògicament contra les restriccions, però miren cap a una altra banda quan al transport públic o als centres sanitaris que els seus governs autonòmics gestionen les temperatures són insuportables i posen en risc la salut dels usuaris. Les associacions empresarials també s'esquincen les vestidures pels límits a la il·luminació nocturna dels aparadors, però es despreocupen alegrement del fort increment de morts a la feina causades directament o indirectament per les temperatures excessives.

Cap d'aquests problemes no afecta la minoria adinerada. Empresaris, directius i rendistes gaudiran al màxim de les seves mansions ben condicionades i es desplaçaran còmodament i ben fresquets en els seus vehicles de luxe. El suposat “estalvi energètic” no els afecta gens ni mica. Però podem apostar que les restriccions a l'aire condicionat a les empreses recauran sobre les condicions de treball dels seus assalariats i assalariades, que hauran de suportar temperatures més altes i a sobre escoltar que és per culpa del govern del PSOE i UP.

Des de fa dos anys els veïns de la Cañada Real, a Madrid, viuen sense electricitat després que Naturgy (557 milions de benefici el primer semestre del 2022) decidís tallar-los-la. I des de fa unes poques setmanes els veïns de diversos barris obrers de Sevilla estan en peu de guerra contra Endesa (916 milions de benefici el primer semestre del 2022) exigint la fi dels talls de llum que pateixen diàriament i que en plena onada de calor tenen conseqüències gravíssimes per a la salut i impedeixen la conservació adequada dels aliments. Els beneficis engreixen les butxaques d'un grapat de paràsits, però els diners per invertir en la millora de les infraestructures de distribució de l'electricitat sempre escassegen.

Foto1
"Des de fa dos anys els veïns de la Canyada Real, a Madrid, viuen sense electricitat després que Naturgy (557 milions de benefici durant el primer semestre de 2022) decidís tallar-los-la"

Davant d'aquesta situació, serveixen per a alguna cosa les mesures energètiques aprovades pel govern? En absolut. Amb impost especial o sense, o amb l'augment de les temperatures de l'aire condicionat als espais públics però mantenint la població en una pobresa energètica creixent, les empreses del sector de l'energia seguiran aprofitant la seva posició monopolista per incrementar els seus beneficis tot el que puguin.

Només hi ha una solució per afrontar aquest gravíssim problema: la nacionalització immediata de les empreses energètiques, sense indemnització i sota control de la classe treballadora, perquè els seus immensos recursos siguin utilitzats per proporcionar a tota la població les condicions necessàries per a unes condicions dignes de vida . Que no ens parlin de Putin o de la guerra d'Ucraïna, això no és res més que una cortina de fum per amagar el problema de fons. No només els monopolis russos es lucren, les multinacionals occidentals i espanyoles s'omplen les butxaques cada dia augmentant abusivament els preus. Els immensos beneficis d'aquest grapat de grans empreses els consellers d'administració de les quals reben milions d'euros anualment en salaris i bonus podrien invertir-se en el desenvolupament de formes sostenibles de generació d'energia i assegurar el subministrament als que realment ho necessiten.

La nacionalització del sector energètic i la planificació democràtica de la seva activitat seria el primer pas per a revertir el procés de canvi climàtic que la irracionalitat del sistema capitalista ha desencadenat. Avui més que mai, el socialisme és l'única alternativa a l'horitzó de destrucció i barbàrie que tenalla la vida humana i el planeta.

Notes: 

[1] Milions de britànics no podran pagar l'electricitat i el gas a l'hivern


PERIÒDIC D'ESQUERRA REVOLUCIONÀRIA

bannerafiliacion2 01