Per l'autodeterminació, per una Catalunya socialista!

 

Després d'inhabilitar per un període de dos anys a l'ex president de la Generalitat, Artur Mas, i a les exconselleres Ortega i Rigau, la dreta espanyolista del PP continua la seva escalada repressiva contra els dirigents que van promoure la consulta no vinculant del 9 de novembre de 2014. El passat 22 de març, Francesc Homs, portaveu del PDCat (antiga Convergència) al Congrés dels Diputats, era condemnat a un any i un mes d'inhabilitació i 30.000 euros de multa. Aquestes inhabilitacions van acompanyades de la querella penal contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell (ERC), i amenaces contra altres dirigents si la proposta de realitzar un nou referèndum sobre la independència de Catalunya aquest any seguís endavant.

El nacionalisme espanyolista del PP, Ciutadans i la gestora colpista del PSOE

Que el govern dels corruptes pugui utilitzar la policia, les lleis i els tribunals per perseguir a dirigents polítics per posar unes urnes i organitzar una consulta, diu molt sobre les credencials democràtiques del PP i el caràcter de l'aparell de l'Estat espanyol, heretat directament del franquisme. Els que reprimeixen el dret de Catalunya a decidir el seu futur són els mateixos que neguen la reparació a les víctimes del franquisme, els que segueixen sense condemnar els crims de la dictadura, arribant fins i tot (com ocorria recentment a Alacant) a exigir la recuperació dels rètols feixistes en places i carrers.

Però en aquesta escalada repressiva contra el dret del poble català a decidir el seu futur el PP no està sol. Com en altres atacs i mesures antisocials que la burgesia espanyola prepara, compta amb col·laboradors. Per començar aquest PP 2.0 que és Ciutadans. Per continuar, la direcció colpista del PSOE encapçalada per Susana Díaz, que recolza sense fissures la negació dels drets democràtics de Catalunya i estimula en els seus discursos els prejudicis més rancis del nacionalisme espanyolista.

Els dirigents de la CUP se subordinen a Convergència

Els dirigents de Junts pel Sí i del PDCat insisteixen que, malgrat les amenaces, el referèndum serà convocat. La política de la burgesia catalana i els seus representants polítics és seguir jugant amb el sentiment nacional i el desig de canvi de la població de Catalunya mentre, en la pràctica, busquen un acord amb la burgesia espanyola, duen a terme les mateixes polítiques que aquesta (retallades, privatitzacions, etc.), i fins i tot apliquen contra els treballadors i la joventut les lleis d'aquest mateix Estat al qual prometen desobeir.

Al costat de mesures com reprimir les manifestacions o executar els desnonaments, hem vist actuacions com la detenció de diversos activistes de la CUP després de cremar fotos del rei d'Espanya pels Mossos d’Esquadra, seguint ordres del conseller d'Interior. Això mostra la voluntat que tenen els convergents d'enfrontar-se als seus col·legues del PP en aquest i altres assumptes. Cap! Tant el conseller d'Interior, Jordi Jané, com la portaveu del govern, Neus Munté, justificaven la detenció dient que la seva obligació era “complir i fer complir les lleis de l'Estat”. Quin Estat? El mateix contra el qual prometen desenvolupar una suposada campanya de desobediència en pocs mesos?

La hipocresia és la norma per a la burgesia catalana, tal com s'ha pogut comprovar també amb la polèmica respecte a la partida pressupostària per organitzar el referèndum. La inclusió d'aquesta partida ha estat la justificació plantejada per la CUP per seguir recolzant al Govern i votar els seus pressupostos. Però la partida ha estat inclosa de tal manera que permetria al PDCat utilitzar-la per a un altre tipus d'eleccions que no anés el referèndum. En qualsevol cas, és vergonyós que els dirigents de la CUP es basin en una qüestió semblant per recolzar uns pressupostos que mantenen les polítiques antisocials i privatitzadores que van caracteritzar als anteriors governs de Convergència.

Per a Convergència i la burgesia catalana, paraules com a sobirania, independència, etc. són mera demagògia amb què desviar l'atenció de les seves polítiques reaccionàries i pro-capitalistes, i espolsar-se la responsabilitat de les innombrables trames de corrupció en les quals, com els seus col·legues del PP, estan embolicats. El secret a veus del cobrament del 3% de comissió a diferents empreses per contractes públics gestionats per Convergència ha estat desvetllat àmpliament, i implica directament a Mas i Puigdemont. El mateix que el saqueig dels recursos del Palau de la Música per part del seu president Félix Millet. Les ramificacions afecten les finances de Convergència. És curiós que Artur Mas en el Parlament, durant la comissió d'investigació de fa uns dies, argumentés sobre aquest assumpte igual que va fer Rajoy amb el cas Bárcenas: “jo no controlava la tresoreria de Convergència”. Sí, ell només passava per aquí, com Rajoy.

Construir l'Esquerra Revolucionària

Els dirigents convergents segueixen liderant políticament l'anomenat “Procés” com un mitjà per frenar la mobilització al carrer contra les seves polítiques antiobreres, lligant al seu carro a ERC i la CUP. El creixement de la CUP en les eleccions de 2015 va expressar el desig de milers de joves i treballadors de lluitar contra tot el que representen el PP i Ciutadans, però també Convergència. Per això és realment increïble que dirigents que es declaren independentistes i anticapitalistes siguin els qui sostenen a la dreta catalanista al govern. La CUP ha de trencar d'una vegada per sempre amb aquesta subordinació, amb aquesta col·laboració de classes, i lluitar de manera conseqüent pel dret a decidir i un programa veritablement anticapitalista que respongui a les aspiracions dels joves i els treballadors.

No es pot desvincular la lluita pel dret d'autodeterminació del combat pel socialisme. El mateix que serveix per la CUP val per Ada Colau i els dirigents d'En Comú Podem. Aquests han plantejat anar més enllà de coalicions com la qual els va portar a guanyar els governs de Barcelona i altres ciutats, i crear una organització unificada en tota Catalunya. Molt ens temem que més que un partit de l'esquerra que lluita per aplicar als ajuntaments on avui ja governen un programa que rebutgi les retallades, desnonaments i privatitzacions (cosa que no estan fent), per a molts dels seus impulsors es tracti de constituir una organització molt propera al model socialdemòcrata amb un fort aparell burocràtic.

L'esquerra que no es doblega té a Catalunya un fort desafiament davant seu. No val amb gestos, no val amb paraules que es mostren impotents per transformar les nostres condicions de vida, d'estudi i de treball. Ja s'han produït moltes renúncies i s'han frustrat moltes esperances. És moment de donar un gir de 180 graus.

Els joves i treballadors de Catalunya han demostrat al llarg dels últims anys la seva voluntat de lluitar per canviar les coses. Les mobilitzacions de masses de les Diades de 2012 i 2013, les grans vagues i mobilitzacions impulsades pel Sindicat d’Estudiants, manifestacions recents com la del 18F en suport als refugiats, o la històrica mobilització de 200.000 persones el passat 8 de març... Totes elles reflecteixen una ferma decisió de reprendre la lluita als carrers i fer front als nostres adversaris de classe. La tasca és traduir tota aquesta capacitat de lluita en organització política revolucionària. No volem gestionar les engrunes del capitalisme. Volem una societat socialista sense cap tipus d'opressió, ni nacional, ni de classe, ni de gènere ni de raça.

 

Uneix-te a Esquerra Revolucionària!