256 pàgines 15 euros: Compra'l ara per 12 euros aquí

No són ni el socialisme ni el marxisme el que ha fallat a Espanya, sinó aquells que els han traït covardament. La societat actual es troba davant una tràgica alternativa: tornar enrere, és a dir, conservar el capitalisme, que només pot evolucionar cap a les formes més bàrbares, o anar cap endavant, cap al socialisme. Voler conservar la democràcia burgesa és una il·lusió estúpida. Feixisme o revolució proletària: aquest és el dilema pel proletariat internacional...

La guerra civil. El Front Popular contra la Revolució va ser escrit pel comunista polonès Mieczyslaw Bortenstein, sota el pseudònim M. Casanova, justament després de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona el 26 de gener de 1939.

Després del meu retorn a França, els camarades m'han demanat que expliqués les raons de la catàstrofe (...) Havia d'explicar, sobre la base de la meva experiència, què acabava de passar.

L'autor sabia molt bé sobre què parlava. Va conèixer de primera mà la lluita armada contra el feixisme, però també l'actuació d'aquelles organitzacions que, embolicant-se amb la bandera tricolor, van posar en marxa una ofensiva sense treva per a desmantellar el poder obrer i acabar d'arrel amb la revolució socialista que es desenvolupava en el territori republicà.

Una vida lliurada a la causa del socialisme

Mieczyslaw Bortenstein va néixer a Varsòvia el 1907. Va començar la seva militància a les Joventuts Comunistes amb només setze anys. Després del seu primer arrest, va emigrar primer a Bèlgica i després a França, on el 1927 es va unir a les Joventuts Comunistes. Novament detingut a l'agost de 1930, va ser condemnat a tres anys per distribució de propaganda il·legal i expulsat a Bèlgica. Després del seu retorn il•legal a França el 1932, es va afiliar al Partit Comunista, del qual seria expulsat el 1934 per criticar la seva línia política. Poc després es va vincular a la Lliga Comunista, afí a les postures de Trotsky.

A partir de juliol de 1936 va participar directament en la Revolució espanyola com a militant dels bolxevics-leninistes, la secció espanyola de la Quarta Internacional. Allistat en les milícies de la CNT en el front d'Aragó, a finals d'agost de 1937 va combatre a les batalles de Belchite i Codo. El 1938 va treballar com a tècnic en una fàbrica de material bèl•lic.

Després de la detenció a Barcelona dels principals militants bolxevic-leninistes espanyols, acusats per la policia republicana de “contrarevolucionaris”, va assumir la direcció política del grup fins al final de la guerra civil. Va romandre a la capital catalana fins a l'entrada de les tropes de Franco, moment en el qual va marxar cap a França.

Va arribar a Perpinyà, des d'on va enviar immediatament un informe dels esdeveniments espanyols, que es va publicar en el número del 17 de febrer de 1939 de Lutte ouvrière (òrgan del Partit Obrer Internacionalista, la secció francesa de la Quarta Internacional), sota la signatura de M. Casanova, la mateixa amb la qual es va publicar aquest llibre en un número especial de la revista Quatrième Internationale (Quarta Internacional), encara que amb el títol Espanya entregada. Com el Front Popular va obrir les portes a Franco.

En resposta a la crítica que es va fer en la revista Que faire sobre aquest text, Lev Trotski va dedicar un dels seus últims articles a la defensa de l'anàlisi de Casanova, que va quedar inconclús a causa del seu assassinat el 20 d'agost de 1940.

Quan intentava agafar un vaixell a Marsella amb destinació Mèxic, Bortenstein va ser detingut, passant posteriorment per diversos camps de concentració. Després de l'ocupació nazi de França, el règim col·laboracionista de Vichy el va lliurar a la Gestapo. El 19 d'agost de 1942 va ser enviat al camp de concentració d'Auschwitz, on va morir.

Un llibre excepcional

Diversos aspectes confereixen a aquest text un especial interès. En primer lloc, ens trobem davant un dels primers materials que fan un balanç general i sistemàtic de la Revolució espanyola, una vegada derrotada. D'altra banda, té la frescor dels esdeveniments descrits per algú que va participar en primera línia. A diferència d'altres llibres de memòries o testimoniatges personals, que tant abunden en la bibliografia de la guerra civil i la Revolució espanyola, aquesta petita gran obra té el mèrit de traçar una anàlisi marxista de tots dos processos, tenint en compte que va ser escrit quan aquests es desenvolupaven.

Bortenstein descriu com a través de l'acció directa, sense esperar ordres ni directrius, la classe obrera va derrotar el cop feixista del 18 de juliol de 1936 i va crear els seus organismes de poder (milícies, patrulles de control, consells de fàbrica, tribunals populars...) per a dur a terme realitzacions revolucionàries d'un calat fins i tot major que les que es van celebrar després del triomf bolxevic a l'octubre de 1917.

Però això és només el preàmbul. El llibre adquireix tota la seva profunditat quan dissecciona els factors que van conduir a la derrota política i militar dels treballadors i la revolució, destacant la nefasta política de col·laboració de classes representada pel Front Popular, afavorida i impulsada per l'estalinisme. La tesi defensada és clara: la política del Front Popular va obrir el camí per al triomf de la contrarevolució feixista.

Com a testimoni d'excepció des de Catalunya, on els canvis socials i polítics van ser més profunds que en cap altre territori, l'autor sotmet a una crítica implacable l'estratègia de les organitzacions que es reclamaven revolucionàries i que van tenir l'oportunitat de completar en aquest moment el triomf obrer i de corregir després el curs dels esdeveniments, frenant els avanços de la contrarevolució estalinista.

En l’opinió de Mieczyslaw Bortenstein, la responsabilitat principal recau en la direcció anarquista de la CNT, que després dels heroics combats del 18 i 19 de juliol tenia el control de la capital catalana. Quan les fàbriques més importants estaven sota la direcció dels seus comitès, milers de treballadors en armes engrossien les seves columnes milicianes, i en el camp els seus militants iniciaven la tasca de la col·lectivització, els dirigents cenetistes van lliurar el poder a la burgesia republicana i es van lligar a la col•laboració de classes.

Per primera vegada en la història, organitzacions que es reclamaven anarquistes, inclosa la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), van justificar la seva participació ministerial en la Generalitat de Catalunya i en el govern central del Front Popular, amb l'argument de la “unitat antifeixista”. Amb la seva actuació, van donar una cobertura “d’esquerres” a la reconstrucció de l'aparell de l'Estat burgès en territori republicà, el mateix que va encanonar amb les seves armes als obrers de Barcelona a les jornades del maig de 1937, que va dissoldre les milícies d'Aragó o que va empresonar i va assassinar a destacats militants de la pròpia CNT, de les Joventuts Llibertàries, de la FAI o del POUM que no estaven disposats a assistir impassibles a la liquidació de les conquestes revolucionàries.

Els estalinistes i els seus aliats només van poder restablir l'ordre “republicà” i afavorir el triomf de la contrarevolució gràcies a la col•laboració dels dirigents més qualificats de l'anarquisme espanyol, en oposició directa a la voluntat de la seva base militant.

Bortenstein també examina la política de la direcció del POUM, posant en evidència la col•laboració necessària de la direcció poumista —a través de la seva participació en el govern de la Generalitat— en la desarticulació del poder obrer i sotmetent a una crítica implacable el seu seguidisme respecte a la direcció de la CNT (i del Front Popular en general). La brutal repressió que va patir el POUM i el martiri del seu màxim dirigent, Andreu Nin, assassinat en 1937 per un comando estalinista, no poden ocultar la seva renúncia a una política revolucionària conseqüent.

La petita organització bolxevic-leninista, secció espanyola de la Quarta Internacional, no va renunciar a intervenir en els esdeveniments, malgrat els riscos que corria:

Vam tenir en contra nostra una formidable coalició de forces, i només érem un petit grup de propagandistes. (...) Nosaltres només podíem difondre les nostres consignes dins de les organitzacions de masses, impulsar-les per la via revolucionària, reforçar en elles les tendències més avançades i guanyar als millors elements. En una paraula, el nostre treball únicament podia tendir a crear els quadres que no podrien jugar el seu paper més que en la nova etapa de la revolució i, mentrestant, impulsar per la via revolucionària les organitzacions més properes a nosaltres. Aquest treball l'hem fet.

La història del moviment obrer internacional està repleta de grans esdeveniments que són font inesgotable d'inspiració. Sens dubte, un d'ells és la Revolució espanyola dels anys 30 del segle passat, que va tenir en la guerra civil el seu període més decisiu, profund i dramàtic. La Fundació Federico Engels ve prestant-li especial atenció, editant nombrosos materials, tant textos d'elaboració pròpia com edicions d'obres rellevants que formen part dels clàssics de la literatura marxista, i que en conjunt componen un rigorós i exhaustiu estudi de la Revolució espanyola: dues sèries, una titulada Revolució socialista i guerra civil (cinc obres) i una altra Memòria històrica revolucionària (deu obres), la recopilació Escrits de Trotski sobre la Revolució espanyola (1930-1939) i el llibre del marxista nord-americà Felix Morrow Revolució i contrarevolució a Espanya, als quals ara es suma aquest llibre extraordinari.

Tenint en compte l'actual crisi capitalista, l'anàlisi d'aquests fets històrics cobren nova força i actualitat. Les lliçons que es desprenen d'aquestes vibrants pàgines arriben als nostres dies com una important contribució a la tasca pendent i urgent de l'emancipació de la humanitat a través de la revolució socialista. Necessitem convertir els ensenyaments d'ahir en tasques per a avui, i construir un partit revolucionari a l'altura de les circumstàncies històriques. Tal va ser l'obstinació de l'autor d'aquesta obra i tal és l'obstinació dels qui tenim la satisfacció d'editar-la i posar-la a la disposició de les noves generacions de lluitadors.

Finalment, amb aquesta edició volem brindar un merescut homenatge als bolxevics-leninistes espanyols, que en un temps extremadament advers i hostil, similar al de l'URSS durant el període de les grans purgues, van mantenir neta la bandera del genuí socialisme internacionalista, fent-lo extensible a tots els revolucionaris que van lluitar fins al final per defensar les conquestes proletàries del 19 de juliol enfront del feixisme i que van pagar amb la seva vida aquesta obstinació.