El 22 de novembre, el Sindicat d'Estudiants va convocar, a nivell de tot l'Estat, vaga general d'estudiants i manifestacions en les ciutats més importants. El motiu és de sobres conegut: el passat 11 de novembre, Carlos, un jove antifeixista, mor apunyalat per un nazi quan el company es dirigiria a una manifestació antiracista a Madrid. Mentre, les autoritats permetien una manifestació d'un grup d'extrema dreta contra la immigració. Aquest ha estat l'últim episodi d'una llarga sèrie d'agressions i assassinats feixistes que s'han produït en els últims anys de llarg a llarg de tot l'Estat. Aquests actes criminals han estat emparats en l'actitud permissiva dels jutges, la connivència de l’aparell de l'Estat capitalista i la complaença del govern, aquests enemics declarats dels treballadors i la joventut han mostrat la seva autèntica cara.

El SE per a dur endavant la lluita hem fet una crida a la unitat d'acció contra el feixisme a totes les organitzacions d'esquerra. Moltes ens han donat el seu suport, unes altres incomprensiblement no. No ens han fet arribar els motius de la negativa. En el Camp de Tarragona hem fet arribar també a totes les organitzacions d'esquerres el nostre desig de convocar conjuntament. Entre altres organitzacions ens hem dirigit als companys del SEPC i ens van donar a conèixer que no estaven disposats a convocar amb nosaltres. Una vegada desconeixem els motius.

Avui la manifestació de Tarragona ha estat magnífica. Al voltant d'uns 1000 estudiants s'han reunit en la Plaça Imperial Tarraco per a manifestar-se al crit de “¡Carlos, hermano, nosotros no olvidamos!”. No obstant això l'excel·lent ambient s'ha vist entelat per un grup de persones agrupades entorn d'una pancarta de la SEPC entre els que hi havia coneguts militants d’aquesta organització. A pesar que en principi no donessin suport a la manifestació vam celebrar que al final estiguessin presents doncs davant els atacs del feixisme la unitat de l'esquerra és fonamental. No obstant això aviat hem vist que no eren tan sanes les seves intencions, almenys de alguns individus que estaven al voltant d’aquest grup. Han intentat, tan sols començar la manifestació, encapçalar-la a pesar que aquesta organització no l’havia convocada, però no ho han aconseguit.

Durant tota la manifestació han volgut fer un grup a part i han intentat, un cop al mig de la manifestació, endarrerir-la per a crear la sensació que eren dos grups de manifestants. De totes maneres l’incident més greu ha ocorregut al final de la manifestació. Aquesta ja havia acabat el seu recorregut i s'obria la possibilitat que tots prenguéssim la paraula tal com és tradició en les manifestacions del SE. No obstant això, segons alguns testimonis dos joves van increpar la manifestació i un grup de l'entorn de la SEPC va anar a per ells. Quan això va succeir van topar amb la Guàrdia Urbana que els va impedir el pas. La resposta d’aquest grup va ser llençar objectes contra la policia. En deu minuts van arribar les furgonetes antidisturbis de la Policia Nacional.

L'excusa que va haver provocadors externs a la manifestació (en el cas que fos veritat) no justifica aquesta actuació que té, com és sabut, un final previsible: la policia intervé i tots els mitjans de comunicació destaquen solament aquests actes deixant en un segon terme o simplement obviant als centenars de manifestants que havien anat pacíficament a expressar el seu rebuig als atacs feixistes. A més com
també és sabut en un càrrega policial no hi ha distinció entre qui ha anat a manifestar-se pacíficament i qui ha vingut a provocar incidents. Tots rebem per igual.

Aquests individus el que han fet en la pràctica és rebentar la manifestació. Han aprofitat que en les manifestacions de Tarragona mai hagin ocorregut aquest tipus d'incidents i que la majoria de manifestants no sàpiga distingir, com si passa a Barcelona o Madrid, el gruix dels manifestants que ve a expressar honestament la seva repulsa a les agressions feixistes, dels provocadors aliens a la manifestació. Ningú dels assistents podia pensar que alguns dels que havia enmig de la manifestació tenien aquestes intencions.

Malgrat tot la manifestació ha estat un èxit i seguirem endavant en la lluita contra els atacs feixistes i qui els emparen. També seguirem defensant els mètodes que sempre han caracteritzat la lluita del moviment obrer i la joventut: unitat d’acció amb les organitzacions d’esquerres, mobilització de masses, informació i discussió democràtica. Seguirem demanant la unitat d'acció de totes les organitzacions d'esquerra davant tots els problemes que puguem plantar cara en comú. També a el SEPC, al qual fem una crida perquè condemni aquests mètodes que res tenen a veure amb la lluita antifeixista i anticapitalista.

 

En relació a la SEPC i la usurpació que aquesta organització va fer de les sigles històriques del Sindicat d'Estudiants vegeu el comunicat que en el seu moment es ve treure.